Autor: Josep Gordi

Aquestes paraules parteixen de la meva intervenció, com a degà de la Facultat de Lletres, a l’acte de graduació del passat 10 de novembre de 2017. Passats uns dies he decidit revisar-les per tal de publicar-les en aquest bloc.

Us vull explicar una senzilla faula vegetal. Sabeu quina és l’espècie amb major biomassa del planeta ? Doncs, la sequoia gegant que creix a les muntanyes de Califòrnia.

Una de les sequoies gegants més conegudes és l’anomenada general Sherman que porta aquest nom en honor al general William T. Sherman que va participar a la guerra civil americana (1861-1865) i que va fer-se famós com a estratega i també perquè va formar part del bàndol dels vencedors.

Aquesta sequoia, situada al Parc Nacional de les Sequoies, té 1.487 metres cúbics de biomassa i per tant, pesa com un Boeing 747, arriba als 84 metres d’alçada i perquè un llamp fa afectar el cimal de l’arbre ja que hi ha sequoies que arriben als cent metres. Tingueu present que un dels edificis més alts de la ciutat de Girona és la torre Girona amb 42 metres d’alçada, doncs la nostra sequoia fa el doble d’alçada que l’esmentada torre Girona. Una altra dada interessant és que aquest arbre fa 31 metres de diàmetre a la base del tronc i es creu que va créixer a partir d’una llavor que només pesava uns 6 mil·ligrams i que va germinar entre els segles VIII i IV aC. i , en conseqüència té més de 2000 anys d’existència.

La longevitat d’aquest gran arbre es producte del seu robust tronc i de l’ampla escorça que compta amb una important quantitat de tanins i altres substàncies químiques que impedeix que sigui atacat pels insectes i que a la vegada el protegeixen dels focs que esporàdicament cremen a nivell de la superfície del bosc aprofitant la gran quantitat de fusta morta existent i les tempestes seques estivals.

Per tant, les claus d’aquesta longevitat cal cercar-les a la seva alimentació i, sobretot, a la seva bona estratègia per resistir els atacs dels insectes i del foc.

Benvolguts graduats i seguin el símil vegetal, sense cap de mena de dubte vosaltres ja no sou ni llavors ni plançons sinó uns jovenets arbres que comenceu a obrir les vostres branques, a treure les primeres flors i donar els primers fruits.

Si voleu créixer rectes i alts com la sequoia us convé alimentar-vos bé i el millor aliment per la gent de lletres és la lectura. Nuncio Ordine, professor de la Universitat de la Calàbria i autor del prestigiós manifest La utilitat de l’inútil, i que ha publicat recentment un llibre titulat,  Clàssicsper a la vida. Una petita biblioteca ideal, que gira a l’entorn de la necessària relectura  dels clàssics a través dels anys per la seva atemporalitat i mestratge i perquè corroboren aquella justa afirmació que diu que  els bons llibres obren horitzons i ens ajuden a caminar per la vida.

Una altra font d’alimentació és la formació. Genis Roca, exestudiant d’història de la nostra facultat i actualment president de l’empresa Roca Salvatella, els quals són experts en la transformació digital dels negocis, ens deia en la lliçó inaugural de la Facultat de Lletres del curs passat: “La informàtica i el fet digital estan transcendint més enllà d’allò estrictament tècnic i estan transformant la societat,…, tot serà reconsiderat i redefinit” Per tant, en un món ple d’incerteses la formació contínua essent un element o un aliment imprescindible.

Ara bé no només cal alimentar-se sinó que també cal protegir-se, tal com fa la sequoia amb la seva escorça vermellosa. Albert Einstein va escriure milers de cartes. Una de les més famoses és la que va escriure a la seva filla, en la qual esmenta que hi ha una força, extremadament poderosa, a la qual la ciència no ha trobat explicació i que governa totes les altres: la força universal de l’amor. L’amor és llum ja que tot ho il·lumina, l’amor és gravetat ja que fa que totes les persones sentin atracció unes per les altres, l’amor és potencia ja que multiplica el millor que tenim. Per tant, la millor protecció és estimar-vos a vosaltres tal com sou, estimar el planeta del qual formeu part, la societat dins la qual heu crescut, la família que us ha recolzat, els amics que us han ajudat, els llibres que heu llegit… en definitiva, recordeu que l’amor és la quinta essència de la vida i, en conseqüència, no oblideu mai de practicar la força i les bondats de l’amor i que tingueu molta sort !

Al suplement dominical: “La lettura” del “Corriere della Sera” del 20 d’agost, em va encuriosir un article titulat: “Ultime notizie sull’origene delle piante” escrit per Telmo Pievani. L’articulista explicava com s’han espavilat les plantes per colonitzar noves terres a partir de la disseminació de les llavors, que són les veritables mestres naturals de la dispersió ja que poden viatjar per l’espai i també pel temps; doncs les llavors poden entrar en un estat de letargia i despertar al cap de dècades o segles. Per comprovar l’extraordinari valor d’aquests elements de la planta, s’explicava el cas de la Sequoia giganteum, que és l’ésser viu amb major biomassa del planeta. En concret, la sequoia anomenada general Sherman, pesa com un Boeing 747 i arriba als 84 metres d’alçada. Es creu que va créixer a partir d’una llavor que pesava uns 6 mil·ligrams entre els segles VIII i IV a.C. Aquestes reflexions i exemples provenen del llibre de Jonathan Silver- town: La vita segreta dei semi  (traduït per Daria Restani i editat per Bollati Boringhieri el 2010).

Un dels fets més curiosos de l’article del dominical és que presenta un apartat bibliogràfic molt complert on es relacionen els llibres editats més recentment que parlen amb una vocació divulgativa de les plantes.

Coneixia els següents treballs d’Stefano Mancuso: Verde brillante. Sensibilità e intelligenza del mondo vegetale escrit amb Alessandra Viola i publicat el 2013 per Giunti. També havia llegit: Uomini che amano le piante. Storie di scienziati del mondo vegetale (Giunti, 2014) i aquest agost estic llegint: Plant revolution. Le piante hanno già inventato il nostro futuro, editat també per Giunti aquest 2017.

Altres treballs interessants, esmentats dins d’aquest apartat bibliogràfic, són els de Renato Bruni, professor de Botànica i Biologia Farmacèutica de la Universitat de Parma: Erba volant. Imparare l’innovazione dalle piante (Codice edizioni, 2015). Aquest any Bruni ha publicat a la mateixa editorial: Le piante sono brutte bestie.

Un altre interessant autor esmentat és Michael Pollan, científic americà, que ha publicat: La botanica del desiderio. Il mondo visto dalle piante (traduït per Giuditta Ghio i editat per il Saggiatore, 2005). Un altre llibre que parla de la sensibilitat de les plantes, és el de Daniel Chamovitz, biòleg de la universitat de Tel Aviv: Guida ai sensi nel mondo vegetale (traduït per Pier Luigi Gaspa i editat per Raffaello Cortina, 2013).

Finalment cal esmentar el llibre escrit el 1862 pel pare de la teoria de l’evolució Charles Darwin (1809- 1882): I vari espedienti mediante i quali le orchidee vengono impollinate dagli insetti (edició a càrrec de Bruno Barsella e Roberto Dell’Orso,  traduït per Giovanni Canestrini e Lamberto Moschen i editat per Ets, 2009)

Com us deia, molts interessants llibres per llegir que ens parlen de les plantes des d’altres òptiques.

Stefano Mancuso en el seu darrer llibre: Plant revolution. Le piante hanno già inventato il nostro futuro[1], ens defineix el concepte bioinspiració com aquella actitud que observa la natura com un model a imitar per resoldre problemes tecnològics actuals. Ell mateix reconeix que aquest mètode ja l’havia utilitzat Leonardo da Vinci (1452-1519) Quina és la nova mirada que promou Mancuso ? Doncs direccionar la nostra observació cap al món vegetal. Per què ? Senzillament perquè les plantes són un model a seguir ja que consumeixen poca energia, tenen moviments lents, la seva estructura és modular, poden ser molt robustes i longeves, tenen una intel·ligència distributiva (al contrari de la centralitzada dels animals) i es comporten com una colònia. La combinació de totes aquestes característiques permet a les plantes adaptar-se a ambients hostils i colonitzar el sòl a partir del desenvolupament del sistema radicular que les permet sobreviure i estabilitzar-se.

Per tot plegat, si algú  vol projectar quelcom robust, energèticament sostenible i adaptable a un medi canviant; res millor que dirigir la mirada cap a les plantes. Bona idea !!!

[1] Mancuso, Stefano (2017) Plant revolution. Le piante hanno già inventato il nostro futuro , Giunti, Milano.

L’ Ajuntament de Trento (Itàlia) ha publicat, recentment, un llibre titulat: Alberi maestri nella città di Trento. Fullejant-lo pot semblar un curós catàleg d’arbres monumentals de Trento i els seus voltants. Ara bé, si llegim, atentament, les paraules introductòries t’adones que el treball vol anar molt més enllà ja que no només ens facilita la localització correcta i les característiques botàniques i dendromètriques de l’arbre, sinó que també ens parla de la seva història. En el fons, el que desitja tant l’editor com l’autor i el fotògraf és que ens acostem als arbres i no només per admirar-los. Doncs, per què ?  Senzillament, perquè els observem des d’una altra òptica o amb una mirada més àmplia. Per exemple, com a custodis del temps ja que han crescut en silenci al bell mig de les places o al costat de palaus o esglésies. En conseqüència, són veritables protagonistes muts del pas del temps i han viscut l’evolució de la ciutat o els canvis de la societat. Per tant, mereixen la nostra estima, afecte i atenció. Per aquest motiu, el llibre porta com a títol: Arbres mestres. Senzillament, perquè tenim molt per aprendre d’ells: la seva vitalitat silenciosa, la tossuderia en cercar sempre la llum, la seva fortalesa, bellesa o simplement la seva ombra amiga.

Com exemple d’arbre mestre, us vull parlar del til·ler que hi ha a la plaça del Duomo de Trento. No es tracta d’un arbre monumental ja que es va plantar el 1985 i només té 13,5 m d’alçada. Ara bé, es tracta del tercer til·ler que es planta en el mateix lloc. El 1967 va ser tallat un gros til·ler que apareix en pintures del vuit-cents  i un cop a terra es van contar els anells del tronc i tenia uns tres-cents anys. Podem preguntar-nos, per què es torna a plantar la mateixa espècie d’arbre. Senzillament, perquè des de segles els ciutadans de Trento es reunien sota el til·ler, que era l’únic arbre de la plaça, per parlar i discutir de les qüestions personals o del problemes de la ciutat . També es té notícia que fins a principis del nou-cents sota aquest arbre es reunien les noies joves del Belluno i el Veneto que cercaven feina en cases particulars. També sota seu començava el mercat i hi havia la tradició de subhastar els bens de les persones arruïnades. Per aquest motiu: “finere soto el tiglio” tenia, en la parla popular, un trist significat i fins i tot, un punt d’advertiment.

Acabo de llegir l’interessant llibre d’Hope Jahren: La memòria secreta de las hojas[1]. És un text que repassa la vida d’aquesta científica americana, considerada una de les 100 persones més influents del món. M’ha agradat molt que en el seu epíleg, després de constatar com la civilització industrial ha devastat els ecosistemes vegetals a la recerca de més volum, potència i varietat d’aliment, medicines i  fusta que intenta aconseguir de les plantes; ens recomani el simple gest de plantar un arbre. Ara bé, no una espècie arbòria de creixement ràpid i que floreixi vistosament; sinó no tot el contrari. En aquest sentit proposa plantar un arbre de creixement lent,  com un dels roures americans o, fins i tot, l’alzina del sud que creix a les serres interiors de Califòrnia. Per què ? Senzillament, per què podràs establir-hi una relació familiar amb ell i podràs mirar-lo cada dia, observar que fa, intentar veure el món des del seu punt de vista. Fins i tot Jahren et recomana: intenta fer d’arbre ? i, en conseqüència, pensar que desitja ? quines coses l’importen ? i, pensa les possibles respostes. Parla del teu arbre als teus amics, als teus veïns, ensenya fotos seves, escriu aquest diàleg… En definitiva, segueix parlant amb el teu d’arbre i d’ell amb els teus familiars i coneguts i quan les persones posin els ulls en blanc i et diguin, cordialment, si no et falta un bull, pensa que vas pel bon camí.

[1] Jahren, Hope (2016) La memoria secreta de las hojas, Ed. Paidós, Barcelona.