Els xipresos de l’ermita Sant Joan del Codolar

El camí de l’ermita de sant Joan del Codolar
neix a Cornudella del Montsant. En concret, el trobareu a la sortida del poble
clarament indicat. Es tracta d’uns quatre quilometres d’ascensió suau que us permetran
admirar, tranquil·lament, la majestuositat de la serra del Montsant.
 
A uns centenars de metres abans d’arribar a
l’ermita, ja podreu observar els primers xipresos situats a prop del camí. Un
cop enfileu el camí d’entrada a l’ermita us trobareu dues fileres més
d’aquests esvelts arbres que us donen la benvinguda i si continueu vorejant
l’edifici contigu a l’ermita gaudireu de l’exemplar més espectacular.

Segons Maria Montserrat Domingo, ermitana de
sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys a qui vaig tenir la fortuna
d’entrevistar el 2013 en motiu de la redacció del llibre: “Natura i
espiritualitat a Catalunya”[1] m’explicà dels arbres que des de fa dècades són companys seus:
“Diuen que hi ha xipresos que
tenen més de cinc-cents anys. Els de davant de casa, un senyor que es va morir
amb més de cent anys deia que sempre els havia vist iguals. Jo els anomeno “els
vigilants”. Tinc alguna poesia en la qual em refereixo a ells com els meus
vigilants. En un altre vers parlo, de com els xipresos, miren enlaire i no
veuen res. Aquests arbres són molt curiosos ja que tenen molt tronc”
També crec interessant reproduir la resposta
a aquesta pregunta: Estableixes algun vincle especial amb els arbres com,
parlar amb ells ?
“A vegades m’abraço amb ells ja
que jo soc de poc parlar i més d’observar. A la nit quan hi ha lluna plena és
un plaer sortir i veure’ls. El primer Nadal que vaig passar a sant Joan del
Codolar no tenia pessebre i el mossèn va dir-me: fes tu de Mare de Déu i jo vaig
pensar: els xipresos seran sant Josep. 
Quan neva és tot un espectacle ja que el xiprer es va omplint de neu”
El xiprer, com un dels integrants més
característic del paisatge mediterrani, pot arribar a esdevenir, en algunes
contrades, un símbol d’identitat del paisatge. Sobre aquest tema, són molt interessants les paraules de l’escriptor
Santiago Rusiñol en un article anomenat “La guerra dels xiprers” on us
adonareu dels valors d’aquest
arbre dins el paisatge pel literat:
Aquest
bell arbre conscient, que és escultura i arquitectura, que sap lo que es fa i
del modo que creix, que necessita per arrelar-se el prestigi i la noblesa de
moltes generacions; que dóna silueta al paisatge i sobirania als jardins, que
és campanar dels arbres i la majestat de la plana; aquest arbre que sols
s’aixeca en la calma i la solitud
Són
campanars de vellut fosc, són fantasmes immensos del jardí, són obeliscos de
verdor, són monstres de simetria, de proporció i d’ampla bellesa… els troncs
pugen llisos com columnes, i els capitells són la verdor que puja pariona als
núvols, sense un dubte i sense una arruga; són arbres de voluntat, d’energia i
consciència
De ben segur que aquests textos us
ajudaran a viure i sentir la força d’aquest esvelts arbres que embelleixen el
camí i el paisatge del Montsant i, per damunt de tot, us faran enlairar la mirada. Cal tenir present que si us acosteu al
Montsant sens dubte 
gaudireu de la seva magnificència i, més
enllà de creences o devocions, percebreu la potència de la seva essència
lligada des d’antic a tot allò que és espiritual. La natura, i especialment els
arbres monumentals i els paisatges de muntanya, viscuts en primera persona, us
amplien les percepcions i us conviden a parar atenció als pensaments
mentre una combinació de silenci i d’esforç us acomboia.



[1] Gordi, Josep (2013) Natura i espiritualitat a Catalunya. Deu
converses, deu passejades i deu consells per viure la natura amb plenitud
,
Documenta Universitària, Girona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>