El que jo vull explicar en aquesta presentació del llibre d’en Josep, és un fet que s’emmarca dins la tradició popular i que d’alguna manera lligaria amb el que en l’autor del llibre Banys de bosc ha volgut transmetre’ns amb el seu treball.
En Josep i jo, estem units per la circumstància d’estar casats amb dues cosines, més germanes que cosines, les quals tenien un avi, l’avi Joan. L’avi Joan Barbany, picapedrer que va ser, va néixer herniat, i diu la història familiar que va ser sotmès a un ritual “natural” per tal de poder-lo curar. El ritual consistia en fer passar al recent nascut per un forat fet a un arbre, el qual s’embolicava un cop passada la criatura. Si l’arbre resistia el trau, si era capaç de refer-se després del fet, es creia que el nen també es guariria.
La història familiar diu, que el nen Joan Barbany, va créixer sa i com us deia de gran va ser picapedrer, ofici que una persona afectada d’hèrnia difícilment podria portar a terme.
He trobat dues referències que m’indiquen que aquesta pràctica també es realitza en altres contrades.
A la plana d’Ancosa, que és una peneplana rocallosa –calcària– a l’extrem meridional de l’Anoia, a frec de l’Alt Camp i l’Alt Penedès. Prop del poble de la Llacuna, a la comarca de l’Anoia, hi ha un roure centenari[2] que a l’estiu donava aixopluc als ramats de bestiar que buscaven la seva ombra. A l’enforcadura té una cadolla on s’acumula l’aigua de la pluja. S’explica que aquest forat es feia servir per practicar-hi un ritual a través del qual es protegien els nadons acabats de néixer o aquells que patien alguna trencadura o hèrnia. El ritual consistia a ficar l’infant dins del forat tot pronunciant un conjur. D’aquesta manera es creia que el roure absorbia les malalties dels nens i els transferia el seu vigor i vitalitat. La cerimònia es realitzava principalment la nit de sant Joan. A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l’altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien:
«Sant Joan Gloriós, trencat te’l dono. Sant Joan Gloriós, curat te’l prenc».
Aquestes paraules, que es pronunciaven mentre passaven el nen per dintre el forat, es repetien tres vegades. Per posar fi al ritual es dipositaven les espardenyes i la robeta del nen a dintre del forat i es tancava el tronc amb argila. L’èxit del ritual depenia de la salut del roure.
El segon cas que us vull esmentar tenia lloc a Can Campmany[3], dins del terme de Badalona. També es practicava les nits de Sant Joan i era un ritual per prevenir o curar malalties que afectaven els nadons. Josep Llansó, més conegut per la gent del barri, com en Pepet de can Campmany, fou l’últim que es va fer càrrec de la cerimònia de passar el nen pel roure, tradició que havia anat passant de generació en generació. El ritual se celebrava al sot de la masia, on hi havia una roureda. En Pepet era qui s’encarregava de preparar els roures, un per cada nen que s’havia de guarir. Els roures feien uns deu centímetres de diàmetre i acostumaven a tenir uns quinze anys. Es lligava el tros de tronc que s’havia d’obrir per dalt i per baix a una distància d’un metre i mig aproximadament amb un filferro per tal que no s’esqueixés tot el tronc. Llavors, amb una destral i uns tascons de ferro es procedia a fer el tall de dalt a baix de la zona marcada. A l’interior del forat s’hi posaven unes pedres i uns bastons transversals perquè el trau estigués ben obert, mantenint una obertura d’uns 40 centímetres. Situat al turó de Can Boscà, molt a prop de la masia d’en Pepet avisava amb un tret d’escopeta als oficiants que estaven a l’entorn de cada roure quan tocaven les dotze campanades a la parròquia de Santa María, que marcaven l’inici de la cerimònia. A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l’altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien:“Sant Joan Gloriós, trencat te’l dono. Sant Joan Gloriós, curat te’l prenc.”
[1] Fragments del text de la presentació del llibre BANYS DE BOSC, de Josep Gordi, feta a la llibreria La Gralla de Granollers, el dijous 12 de maig del 2022 a les 7h de la tarda.
[2] http://www.panorama.cat/pr/el-roure-dancosa-rituals-i-conjurs-en-arbres-centenaris/
[3] http://labrolla.blogspot.com/2011/05/el-guariment-del-roure-de-can-campmany.html?m=1