Etiqueta: Custodia

Ahir, 18 de novembre va celebrar-se a la Pedrera de Catalunya Caixa a Barcelona un acte molt emotiu, ja que fa 10 anys que va tenir lloc una jornada al castell de Montesquiu que pot considerar-se l’inici de la custòdia del territori a Catalunya. Recordo la jornada ja que hi vaig participar com a regidor d’urbanisme i medi ambient de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i, com a tal, signar la Declaració de Montesquiu.
En 10 anys han passat molts fets: des del 2003 ja no soc regidor i la custòdia del territori és una realitat molt present en molt àmbits de Catalunya i de l’Estat Espanyol. Un element que ha ajudat a fer possible el que abans hem esmentat ha estat la creació de la Xarxa de Custòdia del Territori, que sota la direcció de Jordi Pietx i amb l’equip tècnic que hi treballa han fet possible que la custòdia sigui present en moltes institucions públiques i que les organitzacions ambientals optin, cada dia més, perquè la custòdia sigui un potent línia de treball. Avui mateix llegia a la llista de distribució de territori que l’estany de Sils s’ha engrandit gràcies a la signatura de nous acords de custòdia.
Ahir, tots els participants de l’acte de la Pedrera, van deixar clar que la feina feta per la XCT ha estat modèlica i que ha promogut la custòdia en molts fòrums i institucions i davant d’aquesta constatació només cal alegrar-se’n i celebrar-ho.

Des de fa uns anys formo part del Consell de la XCT representant la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i puc seguir treballant a favor de la custòdia.
Com que la missió d’aquest blog no és només relatar i informar sinó també opinar, expressaré unes breus opinions vers el present i el futur de la custòdia del territori a Catalunya.
• La primera és que segueixo pensant el mateix que fa 10 anys quan a Montesquiu vaig descobrir el concepte custòdia del territori, és a dir, que aquest és un concepte d’una gran força producte de la seva senzillesa i elasticitat i que, a més a més, es fonamenta en l’acord i el consens. Els adjectius esmentats fan que, des del meu punt de vista, la custòdia tingui un gran futur. Sobretot, en un moment que les activitats del sector primari no viuen una conjuntura gaire favorable producte, entre altres raons, de la competència d’altres mercats i de les necessitats futures d’adaptar-se millor als requeriments ambientals.
• Ara bé, en el firmament de la custòdia també hi ha núvols i alguns d’ells són força negres. Les principals nuvolades que afecten el futur de la custòdia del territori són en primer lloc, una administració que es veu en la necessitat d’aprimar-se pressupostàriament i, en aquests casos, el primer que rep sempre és la política ambiental. En segon lloc, la situació de les organitzacions ambientals que utilitzen la custòdia és molt desigual i, en termes generals, té poca base social. Només cal tenir present que una sola entitat té 160.000 ha, és a dir el 5% de la superfície de Catalunya, custodiades sota diferents tipus d’acords. En canvi la resta d’entitats tenen pocs socis i una manca d’independència econòmica que els garanteixi el futur al marge dels ajuts públics. El mateix president de la XCT va esmentar en el seu parlament que en algun moment la XCT arriba a eclipsar les entitats.
• De les declaracions dels ponents vull destacar les enèrgiques paraules de la consellera d’agricultura del consell insular de Menorca què, que al meu entendre, van posar el dit a la nafra en dir que la clau del seu èxit ha estat el lideratge conjunt d’Unió de Pagesos i el GOB Menorca el qual ha generat que el 57% de la superfície agrària de l’illa de Menorca estigui gestionada per contractes agraris. Aquesta situació és un dels grans reptes que tenim a Catalunya, és a dir, que propietaris i entitats de custòdia liderin les demandes sobre el territori.
Malgrat els núvols a l’horitzó crec fermament que el camí de la custòdia continuarà acollint nous adeptes i ampliant els acords entre propietaris i entitats de custòdia ja que tots plegats volen seguir tenint cura de la terra. En seguirem parlant.