Passejar per la roureda de la rovira a Camprodon

La roureda de la rovira, coneguda localment com la roureda de can Pascal, se situa en el terme municipal de Camprodon; en concret en els vessants del turó de la Rovira.  Aquest bosc té dues interessants peculiaritats.
La primera és que està subjecta a un acord de custòdia. L’acord el van segellar la família propietària i la Diputació de Girona gràcies al suport de la Xarxa de Custòdia del Territori i de l’empresa Cruma en motiu de la celebració dels 10 anys de la reunió de Montesquiu que es pren com a data d’inici del foment de la custòdia a Catalunya. Aquestes dues entitats s’han compromès a pagar a la propietat una quantitat econòmica que equival al valor comercial dels arbres que es podrien abatre  en els propers 25 anys per tal d’afavorir l’evolució natural del bosc. Precisament acabo de llegir un estudi d’ERF per la Fundació del Món Rural (el trobareu a l’apartat de lectures recomanades de la meva web) on es constata la manca de contraprestacions per part de la societat per les funcions socioambientals de les finques agroforestals que beneficien el conjunt de la societat. Per tant, els acords de custòdia són un bon exemple per afavorir un retorn per part de la societat cap els propietaris de les finques privades.
Panoràmica del turó de la rovira
 
La segona peculiaritat és que la roureda de roures de fulla gran (Quercus petraea) de la Rovira és un bosc madur que presenta arbres de grans diàmetres, alçada i longevitat ja que  alguns dels roures sobrepassen els 200 anys. Aquest bosc forma part de la xarxa de reserves forestals que impulsa la Diputació de Girona.
Al passejar que entremig d’aquests monumentals arbres sempre em sento com si fos enmig dels tubs d’un orgue de fa segles que ens ofereix la música de la natura ja que si observem les seves capçades es fàcil sentir el moviment de les fulles pel vent, el so dels ocells o la caiguda d’un branquilló. Eugeni d’Ors en el seu llibre: “Gualba, la de mil veus” ens descriu aquest sentiment: “El seu ventre és fet de clar fullatge, els seus tubs són arbres. Els fins tubs de tendre gris són guarnits de tendra verdor. Però aquesta és tan tremolosa i tan transparent, que no els cela; sinó que com una església els tubs del seu orgue, esdevenen una mica indecisos, entre boirines de l’encens,.., L’orgue silenciós solament sospira, de tant en tant, amb la pujada del vent pels fins tubs grisos; però diríeu que aquest sospir, més que sospir, és un sonriure
Roure de fulla gran de la roureda de la rovira
Roure de fulla gran de la roureda de la rovira

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>