El dilluns 31 d’octubre “La Vanguardia” publicava un interessant article de Josep Massot titulat: “L’arbre de Miró” que prenia com a punt de partida una estampa de l’arbre genealògic de la família Miró que durant anys havia estat penjat en una de les parets de casa seva. Si ens entretenim a observar aquest quadre ens adonarem que apareixen dos tipus d’arbres.
En primer terme sobresurt una rectilínia i esplendorosa alzina, per on s’enfila l’heura, que té penjats del tronc i les seves branques els noms dels avantpassats familiars i al costat un rebrot amb els noms Joan i Maria Dolors, que són els noms del pintor i de la seva única filla.
Al fons de la pintura, encara que amb un to molt atenuat, s’endevinen els xiprers de l’ermita de Sant Joan del Codolar, situada al peu del Montsant. Per tant, dos arbres plenament mediterranis.
Que el pintor conserves aquesta estampa tota la vida la converteix en una de les primeres fonts de la simbologia de l’arbre per Joan Miró. Per tant, no és d’estranyar que quan pinta el quadre: “La masia” ubiqui en el centre de la composició de nou un arbre. J. Massot afirma que el que l’interessava al pintor era la imatge de l’arbre que arrela a la seva terra i de la qual neix la vida.
Joan Miró era un nen poc parlador, però que dibuixava molt. Cal assenyalar que el 1906 va passar un estiu a casa dels avis a Cornudella del Montsant i va passejar amb el seu quadern de notes pels camins del Priorat. Es conserven dibuixos seus de l’ermita i els xiprers de Sant Joan del Codolar.
La presència de l’arbre, amb una concepció animista, apareix també en una carta del 1923: “Animals monstruosos i angelicals. Arbres amb orelles i ulls. I pagesos amb barretina i escopeta i fumant una pipa. Tots els problemes pictòrics resolts” i molt anys més tard, el 1980, diu: “quan veig un arbre…puc sentir que l’arbre em parla”
És fantàstic comprovar com les pintures, els paisatges i el arbres viscuts a la infantesa es converteixen en un record vital i senzill que ressorgeix, periòdicament, com a font d’inspiració.
