El passat divendres 18 d’agost, a la portada del diari italià “la Repubblica” s’esmentava una conversa entre l’escriptor Alessandro Baricco autor entre d’altres llibres de Seda i el botànic Stefano Mancuso que dirigeix el Laboratori de Neurobiologia Vegetal a la Universitat de Florència i que ha publicat nombrosos llibres a l’entorn dels arbres. L’element central de l’intercanvi entre l’escriptor i el botànic girava al voltant del poder guaridor dels boscos. El periodista titulava la notícia amb aquest fragment de la conversa, “Caro Sandro, bravo!, fatti guarire dagli alberi.” Aquestes paraules, deixa’t guarir pels arbres, eren un gest d’ànim cap a l’escriptor el qual acabava d’afrontar un segon transplantament de medul·la per intentar vèncer la leucèmia que pateix i que havia revifat.
Baricco explica el seu estat actual amb un post a Facebook, il·lustrat amb una fotografia on apareix un prat i al fons un bosc amb arbres de grans dimensions. L’escriptor explica que en aquests moments descansa després d’haver estat quaranta dies a l’hospital San Raffaele de Milà, on ha tingut lloc el transplantament i el post-operatori. Dins d’aquest text esmenta que ara pot estar dret i mirar els arbres seculars que hi ha davant seu que, com li ha ensenyat Mancuso, saben viure millor que nosaltres.
El diari, amb motiu d’aquest text on s’esmenta Mancuso i la fotografia que l’acompanya, entrevista el botànic i el primer que l’hi pregunta és què l’hi ha ensenyat a Baricco. Ell respon que han parlat en diferents ocasions del que en realitat són els arbres i de com la nostra visió al seu entorn ve marcada pel fet que els vivim amb ulls d’animal, talment com si existís una única manera de viure el món. Tot seguit, el periodista pregunta sobre la frase del text de Baricco en la qual s’afirma que els arbres saben viure millor que nosaltres. El botànic respon que els vegetals, amb la seva activitat, milloren el món, tot al contrari que el que fem els humans. Mancuso hi afegeix dos exemples: els arbres, com la resta de vegetals, purifiquen l’aire i són un aixopluc per a moltes espècies que viuen al seu tronc o a les seves branques, en canvi l’ésser humà fa una funció ben diversa a la nostra casa comuna, el planeta. Un segon ensenyament dels arbres és que aquests, majoritàriament, cooperen, és a dir que viuen en comunitat, s’ajuden uns als altres, es comuniquen…En canvi l’espècie humana té una actitud depredadora respecte a la terra on vivim i, en moltes ocasions, també cap a altres grups humans o ètnies.
Mancuso conclou que estem cecs davant les plantes i totes les lliçons que ens poden transmetre. Quan algú, com Baricco, trenca la barrera mental que hem instal·lat entre nosaltres i els vegetals, s’adona de l’extraordinària bellesa que ens envolta i tot ens sembla meravellós.
