Sant Francesc, Jacint Verdaguer i els ocells. A càrrec de M Mercè Bruguera-Barbany i Josep Gordi

Sant Francesc d’Assís és una de les figures més
emotives del cristianisme per molts i diversos aspectes, destaquem-ne alguns .
Va promoure la pobresa en tots els àmbits de la vida, l’estima al proïsme i,
per extensió, a tot el creat fent un especial incís en els animalons . També és
un personatge de gran riquesa humana, que el fa respectat per creients i no
creients en el decurs de la història i que despertà i desperta des de l’antigor
fins els nostres dies  l’interès de col·lectius
ben diversos: citem els poetes que el viuen com una font d’inspiració
inesgotable, també els ecologistes que en destaquen el seu amor i defensa de la
natura i els forestals dels quals n’és el patró.
Tant les seves biografies com Les Floretes o altres fonts biogràfiques
són plenes de colpidors relats de perfecta comunió entre els éssers vius i el
sant. Les Floretes, que s’han traduït
a totes les llengües del món- a Catalunya, per exemple, tenim una esplèndida
traducció de 1909 de Josep Carner – tenen un missatge directe, senzill i ingenu
però molt directe i potent. Són considerades el testament espiritual del
franciscanisme.

Un dels episodis que més bé expliquen
l’estreta comunió del sant amb les espècies de la natura és la coneguda predicació
als ocells, –segurament les pintures del Giotto a la basílica de sant Francesc
d’Assís hi han ajudat en gran mesura- el qual també es un entranyable episodi
de la bellesa, embolcallada de senzillesa del franciscanisme primigeni.
Llegim-ne un fragment:
Espereu-me
aquí al camí, que jo aniré a predicar als meus germans, els ocells.
Entra al camp i començà a
predicar als que hi havia a terra. Tot d’una,  els que eren a les branques dels arbres, van
volar cap a d’ell i es posaren al seu costat sense moure’s gens fins que sant
Francesc hagué acabat de predicar;  i no
se n’anaren,  fins que els hagué donat la
benedicció
”.
La substància de la prèdica de sant Francesc
fou aquesta:
Ocells,
germans meus, molt obligats esteu molt obligats envers el vostre Creador.
Sempre i en tot lloc heu de lloar-lo, perquè us ha donat la llibertat de volar
pertot arreu i un  vestit doblat i
triplicat
[…] i a més d’això, vosaltres
mai no sembreu ni colliu,  i Déu us
nodreix i us dóna els rius i les fonts i els rius per a  beure, i les muntanyes i les valls per al vostre
recer, i els arbres de gran alcària perquè hi feu el niu. I, com que no sabeu
filar ni cosir, Déu us vesteix a vosaltres i els vostres fillets. Molt us
estima, doncs, us el vostre Creador, ja que us dóna tants beneficis. Per
això,  guardeu-vos,  germans meus, del pecat de la ingratitud i
apliqueu-vos sempre de lloar Déu[1]
”.
De ben segur que Verdaguer va escoltar, quan
era petit i de la veu de la seva mare històries de la vida del sant i com que
vivia en un medi rural, la predicació als ocells el va colpir. Ara bé, el 1882,
quan escriu el poema,  “Sant Francesc
predicant als aucells”  ja té 37 anys.
Per a ell, sant Francesc és un àngel fora del seu hàbitat natural que és el cel
i, com tots els místics, sent enyorança celestial, com ell mateix. La vida en
comunió amb la natura que portà el sant,  ell la recrea: el fa parlar amb els rius i les
flors, abraçar-se als arbres, tal i com fa Verdaguer en altres poemes. La
màxima expressió d’aquesta comunió ens apareix quan Verdaguer situa alguns dels
ocells damunt dels genolls i l’espatlla del sant. Vegem-ne aquest bell
fragment:
Va l’Apòstol de l’amor
per una selva d’Itàlia:
l’amor que sent per Jesús
ja no cap dins la seva ànima.
Ne parla als rius i a les flors,
i pins i roures abraça.
És desterrat serafí
que del cel sent enyorança.
D’alegria tot cantant
los aucellets l’acompanyen;
los que trastegen pel bosc
voleien de branca en branca;
los que volen per lo cel
paren atents la volada.
Francesc los vol predicar,
sota un roure s’aturava.
Sobre l’herba es posen uns,
los altres sobre les mates,
los més estimats de tots
damunt sos genolls i espatlla;
cada bri d’herba en porta un,
cada arbre una nuvolada.
-Germans
aucellets -los diu-,
lo Criador,
quant vos ama!
Sense
sembrar ni segar
teniu sempre
en vostra taula
la llavor
d’herbeta humil,
de la font
la gota d’aigua,
si en lo
calze d’una flor
no voleu
beure rosada.
Com no fileu
ni cosiu,
Déu vos
vesteix i vos calça;
vostre
vestit i calçat
valen més
que d’or i plata.
Vos dóna per
llit un brot,
Una fulla
per teulada,
gentils
boscúries per niu,
lo cel i
terra per gàbia.
Aucellets,
los meus germans,
Lo Criador
quant vos ama !
Ameu-lo,
vosaltres, bé,
que amor amb
amor se paga;
canteu-li a
entrada de fosc,
canteu-li a
l’hora de l’alba
d’amor la dolça
cançó
que els
homes han oblidada!-
En comparar ambdós textos, podem constatar
que mossèn Cinto, en prendre com a pretext les paraules de l’anònim que recollí
l’experiència del sant d’Assís, va molt més enllà . Amb l’exquisidesa de la
seva bella lírica, fa que l’anècdota s’envoli, prengui aires seràfics,
intensos, divins. Podríem equiparar el text de l’anònim a un treball artesanal
impecable,  mentre que, l’immens poeta
que fou Verdaguer, crea un brodat exquisit de perfecció inabastable per a la
majoria de dels poetes que li foren contemporanis i més enllà i tot.
Aquesta bella filigrana, que ens fa gairebé acaronar
els tendres i vellutats ocellets en el moment del seu íntim diàleg amb Francesc,
– podríem dir que qui dialoga ja és el mateix 
Verdaguer,  en perfecta simbiosi
amb el sant d’Assís – curulla de sentiments i sensibilitat, servida amb uns
versos que tot recreant el metre  popular
– són heptasíl·labs- adquireixen una musicalitat i lleugeresa inoblidables,
equiparables a la musicalitat, lleugeresa i bellesa d’aquests petits companys
que ens alegren la vida gairebé sense adonar-nos-en, però que hi són per a quan
els vulguem mirar, gaudir, sentir i viure íntimament, tal i com podem fer amb els
meravellosos versos del nostre insigne poeta.



[1] Anònim (1997) Floretes de sant
Francesc d’Assís, versió i notes de Francesc Gamissans, Ed. La Formiga d’Or,
Barcelona. Pàg 59-60.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>