El Trentino, una terra que estima la fusta

Dies enrere vaig pedalar entre el llac de
Ledro i el d’Idro i al llarg del recorregut em va sobtar observar un gran
nombre d’indústries dedicades a la fusta. Hi havia serradores que feien palets,
altres, elements pels parcs i jardins, com taules, bancs, jardineres fetes a
partir de troncs… també hi havia empreses dedicades a la construcció de
sostres de fusta i, en darrer lloc, n’hi havia que feien taulers per altres
indústries.
Tota aquesta activitat és producte que
aquesta província italiana és rica en frondosos boscos d’avets, làrixs,
faigs… i que la fusta és tradicionalment utilitzada en la construcció
d’edificis residencials. Per exemple, la major part de cases tenen les teulades
de fusta, encara que sobre d’elles hi trobem teules, també totes les cases
també presenten les portes, les escales i els porticons de les finestres sempre
de fusta.  Molts edificis industrials recents
han utilitzat la fusta en la seva estructura o en el seu exterior, com embelliment.
D’altra part, la major part dels elements d’ús públic que se situen al costat
dels carrils bici com dels camins també són de fusta: bancs, taules,
banderoles, ponts (fotografia 1)… Finalment, l’administració també utilitza
la fusta en molts dels seus edificis més recents. Un cas paradigmàtic és la
cobertura de les andanes de l’estació de tren de Pergine que també és de fusta
(fotografia 2) i que ha convertit un element molt simple, com la cobertura
d’una andana per protegir-se de la pluja, en quasi una obra d’art .
 

Fotografia 1

Com a darrer cas admirable en la utilització
de la fusta, us vull explicar el cas de la reconstrucció, per part d’una
amistat, d’una “baita” és a dir, una borda d’alta muntanya. Aquestes
construccions, normalment, tenen dos cossos. El primer és de pedra i en ell se
situava la vivenda o, a vegades, la cort 
pels animals; o totes dues funcions. Damunt seu s’aixecava un segon cos
tot de fusta on es guardava l’herba, fet normalment amb troncs de làrix que
s’amaven encaixant fins arribar a l’alçada òptima per cloure l’edificació amb
un sostre també de fusta.  Aquest amic
que s’està construint aquesta “baita” ja ha encarregat tots els troncs de làrix
i m’ensenyava altres construccions més antigues on la fusta de làrix ha agafat
un bellíssim color ocre producte de l’exposició, al llarg dels anys, de la
fusta al sol (fotografia 3). Després de sentir-lo, no vaig poder evitar de
pensar quin amor per la fusta. En cap cas em va parlar de diners només que amb
el pas dels anys espera gaudir dels canvis de tonalitats de la fusta de làrix
que utilitzaria.
 

Fotografia 2

Podria explicar-vos molts més exemples
d’utilització de la fusta en les edificacions públiques o privades que em
permeten concloure diem que aquesta terra estima la fusta.
Fotografia 3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>