Parlar amb els arbres

Acabo de llegir l’interessant llibre d’Hope
Jahren:
La memòria secreta de las hojas[1]. És un
text que repassa la vida d’aquesta científica americana, considerada una de les
100 persones més influents del món. M’ha agradat molt que en el seu epíleg,
després de constatar com la civilització industrial ha devastat els ecosistemes
vegetals a la recerca de més volum, potència i varietat d’aliment, medicines i
 fusta que intenta aconseguir de les plantes;
ens recomani el simple gest de plantar un arbre. Ara bé, no una espècie arbòria
de creixement ràpid i que floreixi vistosament; sinó no tot el contrari. En
aquest sentit proposa plantar un arbre de creixement lent,
 com un dels roures americans o, fins i tot,
l’alzina del sud que creix a les serres interiors de Califòrnia. Per què ?
Senzillament, per què podràs establir-hi una relació familiar amb ell i podràs
mirar-lo cada dia, observar que fa, intentar veure el món des del seu punt de
vista. Fins i tot Jahren et recomana: intenta fer d’arbre ? i, en conseqüència,
pensar que desitja ? quines coses l’importen ? i, pensa les possibles
respostes. Parla del teu arbre als teus amics, als teus veïns, ensenya fotos
seves, escriu aquest diàleg… En definitiva, segueix parlant amb el teu
d’arbre i d’ell amb els teus familiars i coneguts i quan les persones posin els
ulls en blanc i et diguin, cordialment, si no et falta un bull, pensa que vas
pel bon camí.


Sequoia giganteum



[1] Jahren, Hope (2016) La memoria secreta de las hojas, Ed.
Paidós, Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>