El mestratge dels arbres

L’ Ajuntament de Trento (Itàlia) ha publicat,
recentment, un llibre titulat:
Alberi
maestri nella città di Trento
. Fullejant-lo pot semblar un curós catàleg
d’arbres monumentals de Trento i els seus voltants. Ara bé, si llegim, atentament,
les paraules introductòries t’adones que el treball vol anar molt més enllà ja
que no només ens facilita la localització correcta i les característiques
botàniques i dendromètriques de l’arbre, sinó que també ens parla de la seva
història. En el fons, el que desitja tant l’editor com l’autor i el fotògraf és
que ens acostem als arbres i no només per admirar-los. Doncs, per què ?
  Senzillament, perquè els observem des d’una
altra òptica o amb una mirada més àmplia. Per exemple, com a custodis del temps
ja que han crescut en silenci al bell mig de les places o al costat de palaus o
esglésies. En conseqüència, són veritables protagonistes muts del pas del temps
i han viscut l’evolució de la ciutat o els canvis de la societat. Per tant,
mereixen la nostra estima, afecte i atenció. Per aquest motiu, el llibre porta
com a títol: Arbres mestres. Senzillament, perquè tenim molt per aprendre
d’ells: la seva vitalitat silenciosa, la tossuderia en cercar sempre la llum,
la seva fortalesa, bellesa o simplement la seva ombra amiga.

Com exemple d’arbre mestre, us vull parlar
del til·ler que hi ha a la plaça del Duomo de Trento. No es tracta d’un arbre
monumental ja que es va plantar el 1985 i només té 13,5 m d’alçada. Ara bé, es
tracta del tercer til·ler que es planta en el mateix lloc. El 1967 va ser
tallat un gros til·ler que apareix en pintures del vuit-cents  i un cop a terra es van contar els anells del
tronc i tenia uns tres-cents anys. Podem preguntar-nos, per què es torna a
plantar la mateixa espècie d’arbre. Senzillament, perquè des de segles els
ciutadans de Trento es reunien sota el til·ler, que era l’únic arbre de la
plaça, per parlar i discutir de les qüestions personals o del problemes de la
ciutat . També es té notícia que fins a principis del nou-cents sota aquest
arbre es reunien les noies joves del Belluno i el Veneto que cercaven feina en
cases particulars. També sota seu començava el mercat i hi havia la tradició de
subhastar els bens de les persones arruïnades. Per aquest motiu: “finere soto
el tiglio” tenia, en la parla popular, un trist significat i fins i tot, un punt
d’advertiment.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>