Autor: Josep Gordi

Il Sacro Bosco de Bomarzo

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Il Sacro Bosco de Bomarzo
Al peu del poble de Bomarzo, a la regió italiana de la Umbria, hi ha l’imponent palau dels Orsini. Tant  el poble com el palau se situen per damunt del Sacro Bosco di Bomarzo, -el qual és un bosc ple d’escultures que va sorgir de la febril fantasia del príncep Vicino Orsini (1523-1585).-  Es tracta d’una reflexió sobre el destí de l ‘ésser humà i del seu lloc dins de l’Univers. Per tant, a diferència dels jardins renaixentistes, el bosc de Bomarzo té un rerefons literari i filosòfic notable. Una de les obres que clarament va influenciar a Vicino Orsini va ser el “Hypnerotamaquia Poliphili” (1499), obra coneguda com “El somni de Polifil”, el qual és un recorregut oníric a la recerca del saber. Polifil pateix l’angoixa i el caos de la selva fosca (el bosc) i després de vèncer nombrosos perills aconsegueix la sabiduria.
La barreja d’escultures i vegetació provoca un seguit d’emocions al visitant, però per sobre de tot el bosc de Bomarzo està pensat com un itinerari espiritual cap al coneixement personal on cada escultura té el seu simbolisme. Per exemple a l’entrar al bosc trobem un rierol i un pont que és l’inici de l’itinerari. Creuar el riu és la superació d’un obstacle que separa dos àmbits, dos mons o dos estats: el conscient i l’inconscient. Per tant, el pont ens permet entrar en el domini encantat del bosc on comença el camí cap a una nova forma d’existència. Una de les primeres escultures que trobem és la d’un gegant que està esquarterant una persona. Aquest conjunt escultòric simbolitza la necessitat del neòfit de ser desmembrat del seu passat per tal de poder renovar-se i renéixer. El coneixement de la natura és el primer graó del coneixement i de l’alquímia. La vida és plena de fets oposats: dia i nit, naixement i mort… Per tant, la tensió entre dos cossos també simbolitza la força entre dos pols oposats i, per tant,  el camí de la creació. 

Tot el bosc és ple d’escultures que van simbolitzant diferents etapes d’aquest camí. Un darrer exemple és l’Orc, que és el deu de les riqueses del món subterrani i també l’entrada a la mansió dels morts. A través de la seva boca oberta accedim a l’interior de la terra. En conclusió, es tracte d’un recorregut on cada escultura té la seva simbologia i on el camí físic està pensat com un recorregut espiritual.

El gegant ens trenca per tal de començar nets el nostre camí. Foto: Gianni Tabachi
La torre inclinada ens fa reflexionar envers el fet que la major fortalesa també té febleses. Foto: Gianni Tabachi

La festa de l’ametller florit del 2011

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on La festa de l’ametller florit del 2011
Avui, 13 de febrer de 2011, com tots els segons diumenges de febrer des de 1924, davant de la tomba del poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi s’ha celebrat la festa de l’ametller florit. Ha estat la primera vegada que hi he assistit, acompanyat de la meva dona, a aquest acte. Es tracta d’una celebració senzilla i emotiva en la qual les persones recorden el poeta recitant els seus versos. Aquest any, a més més, hem gaudit d’unes poemes musicats que han cantat la “Coral Albada” acompanyats pel quartet de corda “Inhabitual”.
La tomba del poeta Joan Maragall amb les branques de l’ametller florit
Un moment especial ha estat quan, en el decurs del recitat del poema “L’ametller” que tenia lloc al costat mateix de l’ametller, que estava  traient les primeres flors,  plantat en una de les cantonades de la tomba del poeta;  he pensat que l’ametller plantat estava al servei del poeta al comunicar els tres mons. M’explicaré. L’arbre amb les seves arrels subterrànies s’endinsa en el subsòl on reposen les despulles del poeta i, posteriorment, el seu tronc  emergeix sobre el terra on  tots escoltàvem els poemes de Joan Maragall i, finalment, la capçada i, sobretot, les seves flors ens feien mirar cap al cel on hi ha l’anima de l’escriptor. En conseqüència, l’ametller esdevenia el pal de paller que comunicava els tres mons i ens feia guaitar cap al cel tot gaudint dels versos del poeta.
Lectura de poemes
L’ametller florit i uns xipresos del cementiri de Sant Gervasi

Hofgarten, el jardí imperial d’Innsbruck a l’hivern

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Hofgarten, el jardí imperial d’Innsbruck a l’hivern

La ciutat austríaca d’Innsbruck es troba rodejada d’impressionants muntanyes alpines. Per aquest motiu s’anomena: la capital dels Alps, encara que, pròpiament, només és la capital del Tirol. En aquesta ciutat la família imperial austríaca va fer-se construir un palau (Holburg)i al seu costat un jardí (Hofgarten).
Aquest jardí imperial que va ser creat el segle XVI sota l’arxiduc Ferran II, després va ser remodelat, en estil barroc, per l’emperatriu Maria Teresa i, finalment, al llarg de la primera meitat del segle XIX va convertir-se en un jardí paisatgístic. L’any 2000 va ser declarat monument històric. El jardí té unes 10 hectàrees amb diferents camins pel seu interior (Fotografia 1) i un ample passeig que fa de transició amb el carrer (Fotografia 2). 
 
Fotografia 1
 
Fotografia 2

A l’hivern els arbres prenen tot el protagonisme del jardí. Passejar a cinc sota zero sota i contemplar els espectaculars troncs i capçades que s’aixequen sobre el terra nevat és un espectacle únic que cal experimentar. Hi ha centenars d’arbres i el jardí a l’hivern es pot dir que és un veritable arborètum. Podem observar molts arbres de les muntanyes alpines com la pícea (Picea abies) (Fotografia 3), el làrix (Larix decidua) (Fotografia 4) o la pinassa austríaca (Pinus nigra subsp. Nigra) (Fotografia 5) o el faig (Fagus sylvatica) (Fotografia 6). També creixen espècies pròpies dels parcs com els plàtans (Fotografia 7) i d’altres contrades, així com arbres que prenen formes molt curioses (Fotografia 8) .
Fotografia 3 Picea abies
Fotografia 4. Larix decidua al centre de la imatge
Fotografia 5 Pinus nigra subsp. nigra
Fotografia 6 Faig que hi ha al davant del parc

Fotografia 7. Dos espectaculars plàtans
Fotografia 8. Un curiós arbre amb les primeres llums d’un matí hivernal

L’Institut de Recerca sobre l’Ordenació Forestal a nivell italià està a Trento

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on L’Institut de Recerca sobre l’Ordenació Forestal a nivell italià està a Trento

A l’antiga residencia estival del bisbe de Trento hi ha l’actual: “Unità di ricerca per il monotoraggio e la pianificazione forestale” que abans s’anomenava ISAFA i que està dins del “Consiglio per la ricerca e la sperimentazione in Agricultura”. En concret se situa a Villazzano dins del terme municipal de Trento (Regió autònoma del Trentino-Alto Adige). 

 http://mpf.entecra.it

Es tracta d’un palauet rodejat d’arbres i jardins (Fotografia 1 i 2) on vaig tenir la sort de fer-hi una estada de recerca fa uns anys. 

 
Fotografia 1. L’institut de recerca forestal de Trento
Fotografia 2. Els entorns de l’Institut
Els principals eixos de recerca d’aquest centre són els següents:
  • ·        Establir la metodologia i treballar les dades les inventaris forestals nacionals.
  • ·        Crear eines metodològiques per l’ordenació forestal, com el: “progetto bosco”
  • ·        Reflexionar sobre les relacions entre el turisme i el bosc.
L’exterior d’aquest centre de recerca està molt ben cuidat i ens apareixen arbres fruiters, algun faig, coníferes i un ginko (Fotografies 3,4 i 5). De tant en tant, aquest espai acull alguna manifestació artística que vol relacionar els arbres amb l’art (Fotografies 6 i 7).

Fotografia 3. Faig situat en el jardí de l’Institut. Autora: Nunzia Turra
Fotografia 4. Pomera del jardí de l’Institut. Autora: Nunzia Turra
Fotografia 5. Ginko del jardi de l’Institut. Autora: Nunzia Turra
Fotografia 6. Festa en els jardins de l’Institut on  alguns artistes treballen una soca.
Fotografia 7. Obra d’art sobre fusta situada en els jardins de l’Institut

Arbres i cançons II Roger Mas. Trobador forestal

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Arbres i cançons II Roger Mas. Trobador forestal
Quan el cantant Roger Mas va presentar el seu darrer treball: “A la casa d’enlloc” (2010) el van entrevistar a “El Periódico” i el van qualificar de trobador forestal. Segurament, el fet de viure a Solsona,  que les seves lletres estan plenes de referències al bosc amb un lèxic molt ric i que alguns vídeos segueixin camins forestals, va portar  l’entrevistador a qualificar-lo així. També cal esmentar que l’any passat, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va editar un llibre titulat:Silvae Cataloniae interioris que és un recull de fotografies de Carles Santacana a l’entorn de boscos i natura amb textos de Roger Mas. A tall d’exemple, us reproduïm alguns d’aquests breus textos:
Hem trobat terra, roure i alzines.
Hem trobat sang.
Tot és clar un instant de cada tres,
els arbres se’ls empassa el bosc i els mastega molta estona.
Travessar el riu, el bosc fosc.
Tenir por, sí, deixar-nos-la sentit. Paüra.

Si hi ha algun treball que vulgui endinsar-se en les forces del bosc, aquest és: “Les cançons tel·lúriques” disc on el qual la música ens transporta a l’interior de la foresta i les lletres de Verdaguer ens fan transitar entre el cel i la Terra. Us recomano llegir el poema: “Caminant” mentre mireu el seu vídeo.
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

El “Palo borracho” de Mataró és mort i caldrà plantar-ne un nou exemplar

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on El “Palo borracho” de Mataró és mort i caldrà plantar-ne un nou exemplar

L’Amèlia, una bona amiga de Mataró, m’escriu per dir-me que el “Palo borratxo” és tècnicament mort.  Es tracta d’un l’arbre del “chaco” sudamericà plantat en una rotonda de l’entrada de Mataró i del qual vam parlar el 18 de gener d’enguany.

També m’adjunta una informació de la revista Capgros (www.capgros.com) on s’explica que en els darrers mesos els tècnics de manteniment de l’Ajuntament de Mataró i de la Jardineria Sala Dalmau han comprovat l’estat de l’arrelament de l’arbre i han confirmat que l’arbre està tècnicament mort, per la qual cosa s’haurà de substituir per un nou exemplar de la mateixa espècie. La substitució de l’arbre no tindrà cap cost perquè forma part de la garantia “al 100%” de l’empresa que ha plantat l’arbre. També s’esmenta que  l’arbre no ve de l’Argentina sinó que forma part del catàleg del viver.

L’efímera bellesa de les flors d’ametller

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on L’efímera bellesa de les flors d’ametller
Una de les rutes en bicicleta que més m’agrada és anar de casa fins a Caldes de Montbui resseguin la carena que separa la vall de la riera de Caldes de la de Gallecs. En dies anticiclònics i de vent es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el conjunt de la plana vallesana i de les muntanyes que l’envolten.
Avui, mentre pedalava i gaudia del paisatge, he vist el primer ametller florit enmig dels camps de Gallecs. M’he acostat a fer-ne algunes fotografies i assaborir-ne el moment. De retorn a la bicicleta pensava que no és gens estrany l’ancestral culte que molts pobles han retut als arbres ja que després de les fredors hivernals, arriba l’espectacular floració dels arbres que simbolitza el triomf de la vida davant de la letargia hivernal .
Ametller enmig dels camps de Gallecs
Sempre que observo, en ple hivern, la floració dels primers ametllers, recordo diferents situacions. La primera és la fascinació, que des de temps seculars, sent el poble japonès  per d’aquest fet. Al Japó, la floració dels ametllers s’ha celebrat des de fa vora 1000 anys amb l’arribada de la primavera i s’anomena la festa del hanami: observació de flors en japonès, que coincideix sempre amb el punt àlgid del sakura: floració dels cirerers. La segona, és la Floreta que explica que Sant Francesc d’Assís va dir-li a un ametller: Parla ! i aquest va florir i, finalment,  els increibles versos del poeta Jacint Verdaguer dedicats a l’ametller:
Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, al’Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Senyor,
si per lo cor
l’amar-vos és florir,
com l’ametller
jo vull cuitar
a amar;
com ell, jo vull florir,
baldament per morir

Flor d’ametller

Un arbre monumental del “chaco” sudamericà a l’entrada de Mataró

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Un arbre monumental del “chaco” sudamericà a l’entrada de Mataró
Si entrem a Mataró per la N-II des de Barcelona, a l’alçada del Rengle o del Tecnocampus observareu, en una rotonda, un arbre molt curiós ja que té forma d’ampolla. Es tracta del “palo borracho”, “árbol botella” o “yucán” (Chorisia speciosa).  És un arbre de la família de les Bombacàcies. El nom del gènere està posat en honor de l’artista J.L. Choris que acompanyava al naturalista Kotzebue en les seves campanyes per Sudamèrica i pel que fa al nom de l’espècie, significa bonica i fa referència a les espectaculars flors que fa l’arbre.
El “chaco” és un terme quítxua que vol dir: “lloc de cacera” i s’utilitza per denominar la sabana embosquinada que creix entre el riu Paraguai i la serralada dels Andes i com tots els gramenets subtropicals es caracteritzen per patir una estació seca.
El “palo borracho”
El “palo borracho” és un arbre caducifoli, que fa flors grans i que és capaç d’emmagatzemar aigua en el seu tronc inflat en forma d’ampolla. Una altra de les seves característiques és l’espinescència de la seva escorça que és una estratègia per reduir la transpiració i, a la vegada, és un sistema de defensa contra els grans herbívors. Aquest arbre es va plantar a Mataró, provinent de l’Argentina, fa un parell d’anys i té uns 70 anys, fa 7 metres d’alçada i pesa unes 10 tones.
Per tant, és un arbre que mereix aturar-se, un moment, per observar-lo tranquil·lament i gaudir-ne de les peculiaritats.
L’epiniscència de l’escorça és una de les peculiaritats d’aquest arbre.

Arbres i cançons

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Arbres i cançons
No és gaire comú escoltar cançons dedicades als arbres. Per aquest motiu vull recomanar-vos dos temes musicals que prenen l’arbre com a eix central. El primer és de Feliu Ventura i es titula: “El que diuen els arbres”. Es tracta d’un senzill text que ens empeny a escoltar els arbres com a element de comunicació amb l’entorn  natural i, a la vegada, a treballar per millorar el món que ens envolta. Us reprodueixo un petit fragment i us n’adjunto el video:
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.
Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només ens quedarà el vent!

Feliu Ventura – El que diuen els arbres

Aquesta cançó també la trobareu al CD que va eixir el 2005 titulat: “Que no s’apague la llum” i que és la gravació d’un concert de Lluís Llach i Feliu Ventura.
Fotografia 1
Portada del CD de Mishima: “Set tota la vida” . És una il·lustració d’Antonie Humbolt pel llibre: “L’Othopédie, ou l’art de prévenir et de corriger dans les enfants, les difformités du corps“. Per tant, una clara utilització de l’arbre com a símbol de l’ésser humà.
La segona cançó és un poema de Joan Maragall escrit el 1901 i titulat: “Els Ametllers” i que l’ha musicat i cantat el grup Mishima. El trobareu en el CD que aquest quartet va publicar el 2007 i que es titula: “Set tota la vida”. A més a més, la portada d’aquest treball s’il·lustra amb el gravat d’un arbre tort lligat a un pal (Fotografia 1).

Sentir els versos de Maragall en la suggerent veu de David Caraben i la música de Mishima és un veritable plaer. Per animar-vos a escoltar-la us n’adjunto el video i reprodueixo uns versos del poema que em recorden, clarament, Sant Francesc d’Assís, el qual en una de les Floretes s’explica que va dir-li a un ametller: parla i, aquest va florir:

15 de febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit enmig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.

Mishima – Els ametllers