Il Sacro Bosco de Bomarzo

Al peu del poble de Bomarzo, a la regió italiana de la Umbria, hi ha l’imponent palau dels Orsini. Tant  el poble com el palau se situen per damunt del Sacro Bosco di Bomarzo, -el qual és un bosc ple d’escultures que va sorgir de la febril fantasia del príncep Vicino Orsini (1523-1585).-  Es tracta d’una reflexió sobre el destí de l ‘ésser humà i del seu lloc dins de l’Univers. Per tant, a diferència dels jardins renaixentistes, el bosc de Bomarzo té un rerefons literari i filosòfic notable. Una de les obres que clarament va influenciar a Vicino Orsini va ser el “Hypnerotamaquia Poliphili” (1499), obra coneguda com “El somni de Polifil”, el qual és un recorregut oníric a la recerca del saber. Polifil pateix l’angoixa i el caos de la selva fosca (el bosc) i després de vèncer nombrosos perills aconsegueix la sabiduria.
La barreja d’escultures i vegetació provoca un seguit d’emocions al visitant, però per sobre de tot el bosc de Bomarzo està pensat com un itinerari espiritual cap al coneixement personal on cada escultura té el seu simbolisme. Per exemple a l’entrar al bosc trobem un rierol i un pont que és l’inici de l’itinerari. Creuar el riu és la superació d’un obstacle que separa dos àmbits, dos mons o dos estats: el conscient i l’inconscient. Per tant, el pont ens permet entrar en el domini encantat del bosc on comença el camí cap a una nova forma d’existència. Una de les primeres escultures que trobem és la d’un gegant que està esquarterant una persona. Aquest conjunt escultòric simbolitza la necessitat del neòfit de ser desmembrat del seu passat per tal de poder renovar-se i renéixer. El coneixement de la natura és el primer graó del coneixement i de l’alquímia. La vida és plena de fets oposats: dia i nit, naixement i mort… Per tant, la tensió entre dos cossos també simbolitza la força entre dos pols oposats i, per tant,  el camí de la creació. 

Tot el bosc és ple d’escultures que van simbolitzant diferents etapes d’aquest camí. Un darrer exemple és l’Orc, que és el deu de les riqueses del món subterrani i també l’entrada a la mansió dels morts. A través de la seva boca oberta accedim a l’interior de la terra. En conclusió, es tracte d’un recorregut on cada escultura té la seva simbologia i on el camí físic està pensat com un recorregut espiritual.

El gegant ens trenca per tal de començar nets el nostre camí. Foto: Gianni Tabachi
La torre inclinada ens fa reflexionar envers el fet que la major fortalesa també té febleses. Foto: Gianni Tabachi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>