El Maresme s’omple de colors. El que hi ha darrera la bellesa.

Aquests dies de febrer en travessar la comarca del Maresme des de Palafolls fins a Mataró, he vist els vessants solells del Montnegre i el Corredor tacats de “banderes blanques”, tal com anomenaven  els poetes Maragall i Punsola als ametllers i dels grocs de les mimoses. D’altra part, el dimarts passat, com molts altres dies, vaig anar a caminar amb el meu amic Jaume pels voltants de Mataró. Normalment fem el mateix recorregut. Sortim de la plaça del forn del vidre, al centre de la ciutat, i ens enfilem fins l’ermita de Sant Martí de Mata. El camí de tornada el fem per les Cinc Sènies. Aquesta setmana els blancs del ametllers i els grocs de les mimoses eren molt presents en els marges, en ocasions, entapissant algun camí. La veritat és que aquesta estesa de colors era una veritable festa enmig dels verds de les alzines i els pins.
Els blancs i els grocs dels ametllers i les mimoses als camps dels voltants de Mataró
Producte d’aquests recorreguts em vénen a la ment dues reflexions. La primera és la importància que està prenent l’estètica en la nostra societat. Per evidenciar-ho us reprodueixo dos fragments de dos articles periodístics que parlen de l’ametller i la mimosa. La periodista Tatiana Sisquella escrivia a la seva columna del diari “Ara”: “L’ametller té una funció molt més important que la de donar fruit. Aquest arbre, pausat, serè i aparentment aliè a tot el que passa al seu voltant, ens recorda que malgrat tot, sempre hi ha coses bones per venir” El segon text és de l’escriptor Antoni Puigverd i prové d ela revista “Presència”:” La mimosa és, d’altra banda, la primera planta sinestèsia de l’any: quan la contemples, encara que sigui de lluny o a través d’un vidre, n’imagines l’olor; i quan en captes l’olor que t’arriba d’un ram de mimoses que no veus, automàticament n’imagines el groc agudíssim i rialler. És una adolescent que crida i s’emborratxa mentre els adults intenten dormir. Trenca la nit de l’hivern i enlluerna amb els seus collarets de quincalla”.
Las segona reflexió és que darrera la bellesa hi ha, a vegades, realitat amagades. En el cas de l’ametller , cal no oblidar que la seva plantació la dur a terme la pagesia i no per gaudir de la floració sinó per recollir els seus fruits. En el cas de la mimosa (Acacia dealtaba) que és un arbre provinent d’altres terres i utilitzat per la jardineria, cal tenir present que és una gran espècie colonitzadora. El resultat és que el DAISIE (Delivering Alien Invasive Species Inventories for Europe) la considera entre les 100 espècies invasores més importants d’Europa i esmenta que està generant greus problemes a Portugal i Turquia (www.europe-aliens.org).
El camí que porta a Sant Martí de Mata

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>