Autor: Josep Gordi

Ahir vaig assistir a la celebració de Divendres Sant a la parròquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona. Com totes les celebracions presidides per mossèn Joan Galtés són una barreja d’estètica i contenció. En aquesta entrada voldria comentar-vos les referències a plantes i arbres que apareixen en les lectures de Divendres Sant.



Comencem per la lectura del llibre d’Isaïes, en el qual s’utilitza una referència al rebrot d’un tany d’una soca:“El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com la soca tallada que reviu en una terra eixuta”. Tal com succeeix en els altres llibres de la Bíblia els arbres són utilitzats, en ocasions, com a exemples a seguir per les persones.


A la passió, segons l’evangeli de Sant Joan, es fa referència a l’hort, on entra Jesús amb els seus deixebles. L’hort que fa referència el text de Sant Joan era un hort l’oliveres que encara existeix. Cal recordar que l’olivera és emprada com a sinònim de fortalesa, de força i fins i tot de reialesa.


Quan Jesús és a la creu succeeix el següent: “Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot el que calia, perquè s’acabés de complir el que anunciava l’Escriptura digué: Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d’un manat d’hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i expirà”. En aquest text ens apareixen una referència vegetal: l’ hisop que és una planta medicinal de la família de les labiades.


Seguint amb el text de la passió, una altra situació on s’esmenten espècies vegetals, és el moment de preparar el cos de Jesús per ser enterrat: “Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d’espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d’enterrar els difunts”. Jesús va ser amortallat amb un llençol juntament amb espècies vegetals que eren una barreja de mirra i àloes que eren pols i partícules sòlides que es devien col•locar allà on el cadàver havia de reposar. La mirra i l’àloe són dues espècies aromàtiques preuades que tenien la funció de minorar la fortor del cadàver i evitar la descomposició.


En darrer lloc, cal esmentar que quan la creu s’acosta a l’altar l’oficiant parla de venerar l’arbre de la Creu. Al llarg de l’època medieval l’arbre de la creu passa a anomenar-se Lignum vitae o arbre de la vida. El franciscà Bonaventura de Bagnoregio en el 1260 escriu que l’arbre de la vida ha de servir per explicar la vida de Jesucrist. Per aquest motiu l’arbre de la vida està subdividit en 12 capítols o fruits que corresponen a 12 branques de l’arbre on s’explica l’origen, la passió i la glorificació de Jesucrist. Per tant, els 12 fruits simbolitzen les virtuts del Salvador. Un magnífic exemple pictòric del que representa el Lignum vitae és el fresc anònim pintat entre el 1342 i el 1347 a la paret meridional del transsepte de la basílica de Bèrgam i que s’anomena: “Albero dell vita”.



L’arbre de la vida. Fresc de la basílica de Bergamo Alto