Els arbres de l’estany d’Ivars i Vila-Sana

Aquests dies de Pasqua he estat amb la meva dona i la Núria i en Giovanni, -bons amics de Mataró- a les terres del Pla d’Urgell. Ens hem allotjat a can Rotés que és un encantador hotel de Linyola on hem rebut un tracte exquisit. Un dels primers espais que hem visitat ha estat l’estany d’Ivars i Vila-sana. Es tracta d’un estany que va ser dessecat en la dècada dels cinquanta, és a dir, en ple franquisme i en contra de la voluntat dels habitants d’aquestes terres pels quals era un espai estimat i ple de referències culturals i d’activitats socials com: passejar amb barca, fer-hi curses de natació, cacera.. Certament, ara que s’ha recuperat l’estany, torna a ser un element identitari d’aquestes terres. Ho vam comprovar tot passejant per Linyola on  alguns dels seus amables vilatans el primer que ens van preguntar era si ja l’ havíem visitat .
La recuperació de l’estany ha estat lenta ja que comença a principis de la dècada dels noranta, però no és fins al 2005 en que comencen les obres i, posteriorment, la inundació amb les aigües del canal d’Urgell que s’utilitzaven per regar els camps que van  crear-se al dessecar l’estany. 
L’estany d’Ivars i Vila-Sana
Com que es tracta d’una obra recent els arbres que podem observar són resultat de dues realitats. La primera és producte de la inundació de les terres que ha generat la mort d’alguns plàtans que encara es mantenen coberts d’aigua com a símbols d’un passat agrícola. La segona realitat és la plantació d’arbres situats, sobretot, al costat dels camins i dels aguaits. Es tracta d’arbres joves lligats a la proximitat de l’aigua com l’àlber, el pollancre, el tamariu, el freixe, el salze blanc i el vern. És plenament recomanable passejar tranquil·lament pels camins que envolten el nou estany i fixar-se tant en els arbres morts enmig de l’aigua com en els nous arbres plantats que ens parlen del passat i del present. Per poc que ens allunyem de la influència de l’aigua ens apareixen els arbres fruiters i en els marges agrícoles algunes alzines.
Plàtan mort en omplir-se el nou estany
Pollancres, freixes i salzes plantats al costat del camí que voreja l’estany
Freixes, tamarius i salzes plantats al costat d’un aguait

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>