Els arbres i el bosc sempre han estat presents en la història de moltes civilitzacions. Alguns pobles retien culte a determinats arbres. Per exemple els celtes consideraven com arbre sagrat el roure. Jacques Brosse en el seu llibre sobre la mitologia dels arbres afirma que el culte als roures era molt comú en tota l’Europa precristiana. Segons altres autors es tractava d’arbres de dimensions molt més notables que les dels roures més vells de l’actualitat. Per exemple el botànic anglès John Ray (1686-1701) parla d’un roure que tenia un tronc amb 10 metres de diàmetre i que tenia més de 2000 anys. Altres pobles han aixecat santuaris i temples al costat d’arbres i boscos. Per tant, no és d’estranyar el desig d’enfilar-se als arbres per sentir-se protegit i poder-hi viure.
Quan parlo de viure als arbres sempre em ve a la ment la història del baró Cosimo Piovasco di Rondo que el 15 de juny de 1767 va decidir enfilar-se als arbres i no va tornar a posar un peu a terra, evidentment que estem parlant del baró rampant, personatge de ficció escrit per Italo Calvino.
 |
| Cabanes als arbres en un bosc de les Guilleries |
Avui en dia hi ha empreses que fabriquen cases damunt dels arbres (www.thetreehouseguide.com) i hotels que t’ofereixen habitacions penjades dels arbres (www.cabanesalsarbres.com).
El mite de viure als arbres segueix present en la literatura i la filmografia. Només cal recordar la premiada pel·lícula Avatar on ens apareix un poble que viu i venera els arbres. A casa nostre recentment hem gaudit del film Herois, dirigit per Pau Freixes i amb guió d’Albert Espinosa on ens apareix la cabana a l’arbre com referent de la infància perduda.
 |
| La cabana de la pel·licula Herois |
Si voleu un fons musical lligat al fet de viure als arbres us recomano que escolteu el vídeo del Marlango: The long fall, que forma part del CD titulat: Life in the tree house.