La opinió de Josep Maria Mallarach sobre els aprofitaments forestals en boscos singulars

Benvolgut Josep,

Estem d’acord amb moltes coses importants
envers els arbres i els boscos. Ara bé, el darrer comentari que has posat al
teu blog sobre el tema que et vaig comunicar preocupat fa uns quants dies (la
tala d’alguns dels boscos més singulars i notables de Catalunya) m’ha esperonat
a escriure’t. Ho faig perquè discrepo del diagnòstic que en fas, tot i que en
comparteixo alguns aspectes.
En primer lloc, discrepo perquè la
problemàtica en qüestió no té a veure amb els boscos privats sinó amb els
públics. Els IOF en els boscos públics no generen drets, perquè és la pròpia
Administració pública gestora qui els aprova per als boscos d’utilitat pública
que es troben sota la seva tutela.
En segon lloc, la idea de posar només en un
Inventari o Catàleg aquells elements que tenen l’acord de la propietat, no la
trobo seriosa. Si es tracta de fer política de conservació, per salvaguardar el
més rellevant del nostre patrimoni natural, cal considerar tot el patrimoni que
té el país. Altra cosa són els mitjans que s’arbitrin per a conservar-los, que
han de ser justos, amb això estem plenament d’acord.
Tercer, trobo a faltar quatre aspectes
rellevants en el diagnòstic:  
a)      Que el
Departament d’Agricultura incompleix un mandat del Parlament de Catalunya, que
insta a preservar el boscos inclosos en l’IBSC (Inventari Boscos Singulars de
Catalunya), o és que aquest departament està exempt d’executar el que acorda el
poder legislatiu?

b)      El fet que
sigui la mateixa Direcció General responsable de l’IBSC -i de la conservació de
la biodiversitat- el que faci deixadesa de les seves funcions.

c)      Que
Catalunya,(22 anys després del Conveni de la Biodiversitat, encara no tingui
cap xarxa de boscos madurs en evolució natural,  i que els de l’IBSC (una
fracció ínfima) hagin estat valorats com “els millors” del país.

d)      Que el màxim
òrgan consultiu de la Generalitat (Consell de protecció de la Natura) s’hagi
pronunciat a favor de deixar a evolució natural aquests rodals.
Consegüentment, més que “qui té
raó”, crec que el que aquest conflicte palesa dues opcions de política
forestal oposades: una, la que vetlla pel bé comú, integra la conservació de la
natura (integritat ecològica, reserves forestals integrals o naturals…) en
les seves polítiques forestals, amb responsabilitat. I l’altra, la que ara
mateix, malauradament, promou el Departament que té les competències forestals,
que simplement ignora les consideracions anteriors.
Oi que no ens semblaria raonable que del
Departament de Cultura encoratgés als propietaris (públics o particulars) dels
monuments d’interès nacional a explotar-ne les seves pedres per vendre-les a
metres cúbics?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>