Per què serveix el Catàleg de Boscos Singulars de Catalunya ?

Aquests darrers dies han aparegut diferents
notícies que posen en qüestió els aprofitaments forestals que s’han realitzat o
es volen dur a terme en alguns boscos catalogats com a singulars. Els Naturalistes
de Girona[1]
denuncien que el Departament d’Agricultura ha autoritzat la tala en vuit boscos
singulars de la demarcació de Girona. El cas més greu, és el que afecta el bosc
centenari de les Bagues del Riu i que també han denunciat les institucions per
a la Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya. Es tracta d’un bosc de
titularitat pública situat en el Parc Natural del Cadí Moixeró i que conté un
interessant rodal d’avets centenaris. De moment, el Departament d’Agricultura
ha ajornat la tala dels arbres centenaris[2],
però recorda que aquests aprofitaments es fan d’acord amb un IOF (Instrument
d’Ordenació Forestal) aprovat per l’administració i que ha vetllat per la
permanència i la qualitat del bosc des de fa dècades. En aquest sentit els
tècnics forestals esmenten que el principal objectiu de les actuacions
forestals és obrir clarianes per afavorir la regeneració de la massa forestal.
Qui té raó ? Els que defensen el caràcter singular del bosc i s’oposen a les
tales o els gestors forestals que creuen que les actuacions de gestió forestal
al llarg del temps són la millor eina per garantir el futur del bosc.

Des del meu punt de vista el problema rau en
l’Inventari de Boscos Singulars, finançat pel govern de la Generalitat, que es
va acabar el 2011 i que des de que va ser presentat davant de la societat dorm
el son dels justos en els profunds calaixos de l’administració. Per què la clau
de volta és aquí? Doncs, senzillament, perquè malgrat tenir un disseny
metodològic i un procés de participació impecable, no té cap valor legal. En
canvi els IOF si que són documents legals aprovats per l’administració i que
generen uns drets a la propietat. D’altra part, en lloc d’un Inventari caldria
haver fet una Xarxa Voluntària de Boscos Singulars, és a dir, que després de
fer l’inventari caldria haver parlat amb la propietat i només incloure a la
xarxa aquells boscos on la propietat, pública o privada, acceptés un acord de
custòdia forestal que impliques un compromís per mantenir els valor mereixedors
de la singularitat i la consegüent adequació del IOF i deixar possibles
compensacions econòmiques per segones etapes. Al no haver-se fet un procés de
concertació, el fet de treure a la llum l’Inventari de Boscos Singulars ha
generat un efecte del tot contrari al desitjat, és a dir, alguns propietaris
davant de la por a possibles limitacions als aprofitaments que tenien dret
segons els IOF han decidit, amb la legalitat a la ma, avançar alguns
aprofitaments. En conclusió, qualsevol proposta, per molt científica que sigui,
que afecti el patrimoni natural i la propietat ha de fonamentar-se en la concertació
i l’acord.



[2] Diari Ara,
9 d’agost de 2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>