Entre els dies 5 i l’11 d’agost he fet de
voluntari en l’estada del projecte boscos de muntanya al Pallars Sobirà i
voldria explicar-vos, breument, la meva experiència.
voluntari en l’estada del projecte boscos de muntanya al Pallars Sobirà i
voldria explicar-vos, breument, la meva experiència.
Abans de res, esmentar que
un dels objectius del projecte boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat) és
acostar les persones al bosc per tal que connectin amb ell i entenguin els
principals reptes que té plantejats i de quina manera es podem afrontar. Per
aquest motiu organitza estades d’una setmana als boscos del Pirineu (Cerdanya,
Pallars Sobirà i vall d’Aran).
un dels objectius del projecte boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat) és
acostar les persones al bosc per tal que connectin amb ell i entenguin els
principals reptes que té plantejats i de quina manera es podem afrontar. Per
aquest motiu organitza estades d’una setmana als boscos del Pirineu (Cerdanya,
Pallars Sobirà i vall d’Aran).
Aquesta setmana que he viscut i treballat a bosc
m’ha deixat una triple vivència.
m’ha deixat una triple vivència.
La primera és la de viure aïllat enmig del
bosc. Cal precisar que totes les persones vinculades a l’estada passen la nit
en tendes situades entre els prats i boscos propers a la zona de treball i
simplement es disposa d’una ampla carpa on se situa la cuina i un possible
espai que pot funcionar de menjador en cas de mal temps. Malgrat viure enmig de
la natura, hi ha un espai per dutxar-se, amb l’aigua canalitzada d’un rierol
mitjançant una mànega i un telèfon de dutxa, sobre unes lloses situades
entremig dels arbres. Una experiència que, quan fa sol, és magnífica. Aquesta
connexió amb el medi natural no sempre és bucòlica ja que el campament se situa
prop dels 2000 m i per tant els canvis de temperatura entre el dia i la nit són
molt notables. També les situacions de mal temps, és a dir, de pluja i fred es
viuen amb una gran intensitat ja que
l’únic espai on refugiar-se són les tendes i la carpa. Dels molts moments de
connexió amb la natura viscuts al llarg de la setmana em quedo amb la
contemplació a la nit del cel estelat
que em generà una sensació de petitesa i, a la vegada, d’integració dins del
cosmos.
bosc. Cal precisar que totes les persones vinculades a l’estada passen la nit
en tendes situades entre els prats i boscos propers a la zona de treball i
simplement es disposa d’una ampla carpa on se situa la cuina i un possible
espai que pot funcionar de menjador en cas de mal temps. Malgrat viure enmig de
la natura, hi ha un espai per dutxar-se, amb l’aigua canalitzada d’un rierol
mitjançant una mànega i un telèfon de dutxa, sobre unes lloses situades
entremig dels arbres. Una experiència que, quan fa sol, és magnífica. Aquesta
connexió amb el medi natural no sempre és bucòlica ja que el campament se situa
prop dels 2000 m i per tant els canvis de temperatura entre el dia i la nit són
molt notables. També les situacions de mal temps, és a dir, de pluja i fred es
viuen amb una gran intensitat ja que
l’únic espai on refugiar-se són les tendes i la carpa. Dels molts moments de
connexió amb la natura viscuts al llarg de la setmana em quedo amb la
contemplació a la nit del cel estelat
que em generà una sensació de petitesa i, a la vegada, d’integració dins del
cosmos.
La segona és la convivència amb un grup molt
de divers de persones que tenen en comú el desig de treballar per la natura i
desconnectar del món urbà d’on, majoritàriament, provenen. Amb ells vius la
intensitat del treball, com moure pedres d’importants dimensions o abatre
arbres d’una considerable alçada. També, aprens molt d’escoltar i intentar
entendre els altres. He de reconèixer que he estat molt afortunat ja que
malgrat la diversitat d’edats, professions i orígens s’ha viscut amb una
agradable harmonia, producte de compartir, amb una certa alegria: la duresa de
la feina, el fred i la pluja, la
immersió en la cuina vegetariana promoguda per una entusiasta i aplicada
cuinera, les estones de rialles i cançons…
de divers de persones que tenen en comú el desig de treballar per la natura i
desconnectar del món urbà d’on, majoritàriament, provenen. Amb ells vius la
intensitat del treball, com moure pedres d’importants dimensions o abatre
arbres d’una considerable alçada. També, aprens molt d’escoltar i intentar
entendre els altres. He de reconèixer que he estat molt afortunat ja que
malgrat la diversitat d’edats, professions i orígens s’ha viscut amb una
agradable harmonia, producte de compartir, amb una certa alegria: la duresa de
la feina, el fred i la pluja, la
immersió en la cuina vegetariana promoguda per una entusiasta i aplicada
cuinera, les estones de rialles i cançons…
La tercera és l’aprenentatge de diferents
tècniques d’intervenció en el medi forestal de muntanya que tenen una doble
peculiaritat. Intervenir amb eines tradicionals, és a dir, sense motor. Per tant, els arbres es talen
amb serres i destrals i les pedres es mouen amb fines barres d’acer o amb
l’ajuda d’un ternal. I cal fer-ho amb un ritme lent ja que l’objectiu és la
seguretat, entendre els processos i fer una feina de qualitat, enlloc
d’afavorir la quantitat.
tècniques d’intervenció en el medi forestal de muntanya que tenen una doble
peculiaritat. Intervenir amb eines tradicionals, és a dir, sense motor. Per tant, els arbres es talen
amb serres i destrals i les pedres es mouen amb fines barres d’acer o amb
l’ajuda d’un ternal. I cal fer-ho amb un ritme lent ja que l’objectiu és la
seguretat, entendre els processos i fer una feina de qualitat, enlloc
d’afavorir la quantitat.
Al llarg de la setmana els voluntaris es
divideixen en grups i treballen en feines de correcció hidrològica, gestió
forestal, seguiment de fauna o l’obertura d’un camí per afavorir l’ús públic
del bosc. D’aquestes tasques, només voldria parlar de les que tinc imatges, és
a dir, de les actuacions en el torrent i en el bosc.
divideixen en grups i treballen en feines de correcció hidrològica, gestió
forestal, seguiment de fauna o l’obertura d’un camí per afavorir l’ús públic
del bosc. D’aquestes tasques, només voldria parlar de les que tinc imatges, és
a dir, de les actuacions en el torrent i en el bosc.
L’objectiu de les actuacions en el torrent és
reduir l’impacte de l’erosió hídrica sobre els vessants forestals. La gran particularitat
d’aquesta feina és que es fa manualment
amb troncs i pedres i amb la traça i la força de totes les persones que hi
participaven. Es realitzaven dos tipus de tasques: canalitzar de forma
contundent el curs d’aigua per evitar, en els episodis de crescudes que es
descalcin els vessants i realitzar trampes sedimentaries que redueixin la força
de l’aigua i s’afavoreixi que els sediments es dipositin en els llocs més
adients. En definitiva es tracta d’una obra d’enginyeria hidràulica feta amb
criteris molt naturalístics.
reduir l’impacte de l’erosió hídrica sobre els vessants forestals. La gran particularitat
d’aquesta feina és que es fa manualment
amb troncs i pedres i amb la traça i la força de totes les persones que hi
participaven. Es realitzaven dos tipus de tasques: canalitzar de forma
contundent el curs d’aigua per evitar, en els episodis de crescudes que es
descalcin els vessants i realitzar trampes sedimentaries que redueixin la força
de l’aigua i s’afavoreixi que els sediments es dipositin en els llocs més
adients. En definitiva es tracta d’una obra d’enginyeria hidràulica feta amb
criteris molt naturalístics.
 |
| Actuació duta a terme al llarg d’aquesta estada |
 |
| Actuació duta a terme en anys anteriors
|
 |
| El roure ja pot enlairar-se després de l’aclarida |
La intervenció forestal es produeix en un
obaga on existeix una pineda de pi roig i sota seu hi creixien roures i altres
caducifolis. L’objectiu és talar pins per deixar espai per tal que els roures creixin
i, a la vegada, evitar possibles danys que poden produir-se a les èpoques de
nevades ja que en ocasions la neu acumulada
a les capçades dels pins pot caure de forma sobtada i malmetre el
brancam dels roures. Per tant, la
proposta silvícola és fer una aclarida selectiva de pins i bedolls per afavorir
els roures. El cap de l’obra assenyala els arbres a abatre i el cap de colla
ens ensenyava com talar l’arbre i dirigir correctament la seva caiguda.
obaga on existeix una pineda de pi roig i sota seu hi creixien roures i altres
caducifolis. L’objectiu és talar pins per deixar espai per tal que els roures creixin
i, a la vegada, evitar possibles danys que poden produir-se a les èpoques de
nevades ja que en ocasions la neu acumulada
a les capçades dels pins pot caure de forma sobtada i malmetre el
brancam dels roures. Per tant, la
proposta silvícola és fer una aclarida selectiva de pins i bedolls per afavorir
els roures. El cap de l’obra assenyala els arbres a abatre i el cap de colla
ens ensenyava com talar l’arbre i dirigir correctament la seva caiguda.
En conclusió, en pocs dies vius la natura, convius amb persones molt interessants i aprens, gràcies a
la paciència i esforç de totes les persones que dirigeixen les tasques
tècniques de la setmana, uns principis bàsics sobre com s’ha d’intervenir en el
medi forestal. No vull acabar aquestes ratlles sense donar les gràcies a
l’Andreu, la Marina, la Montserrat, en Pau i la Bàrbara per ajudar-nos a
entendre millor la gestió forestal i fe-nos passar una setmana excepcional.
la paciència i esforç de totes les persones que dirigeixen les tasques
tècniques de la setmana, uns principis bàsics sobre com s’ha d’intervenir en el
medi forestal. No vull acabar aquestes ratlles sense donar les gràcies a
l’Andreu, la Marina, la Montserrat, en Pau i la Bàrbara per ajudar-nos a
entendre millor la gestió forestal i fe-nos passar una setmana excepcional.
 |
| Després de l’aclarida el roure té espai per crèixer |