Ramon Llull és considerat un dels escriptors més considerables de la literatura universal, fou, filòsof, místic i missioner a banda d’un viatger incansable. Va néixer a ciutat de Mallorca el 1232 i va morir a l’edat de 84 anys de retorn a la seva illa, segons glossa la tradició.
La biografia de Llull és realment singular segons explicà ell directament a la Vida coetània. No acabaríem, destaquem que quan tenia trenta anys la seva vida va fer un tomb radical després que, com ell mateix narrà, tingués la visió de Jesús crucificat cinc vegades. Aquest fet li provocà una crisi amb tot el que havia estat la seva vida fins aquell moment. A partir d’aquest punt d’inflexió abandonà una vida cavalleresca i cortesana[1], es desprengué de tots els seus bens i inicia la part de vida dedicada al pelegrinatge, l’estudi i la contemplació. Aquesta preparació durà nou anys i marcà tota la posterior vida del savi ja que segons alguns dels seus estudiosos indiquen, sempre es mantingué en el moll de tota la seva obra un substrat contemplatiu fruit d’aquests anys d’estudi i solitud.
Del contacte amb la natura i del coneixement aprofundit d’altres textos religiosos n’extragué símbols que utilitzà per atenuar la complexitat manifesta de les seves produccions inicials. Un d’aquest símbols fou l’arbre, molt present en la tradició hebraica i, concretament, a la Càbala. Obeí, tot plegat, a una manifesta voluntat divulgativa per explicar el seu coneixement que considerava imprescindible per als tres propòsits que s’havia traçat a l’hora de defensar i difondre el cristianisme: primer, convertir els infidels, va escriure llibres que desbrossessin els errors atribuïts al cristianisme; segon, fundar monestirs per formar companys que l’ajudessin en tan magna tasca i, en tercer lloc, va compondre un mètode infal·lible que pogués demostrar que la fe cristiana era l’ única que possibilitava arribar al Déu veritable a través de la raó, obviant definitivament l’ús de les armes per a aquest menester.
Les seves estades a Randa i a una cova -la que actualment es coneix com la cova de Ramon Llull- situada a la serra de Tramuntana, en la qual, segons la tradició, el Beat anava repetidament a meditar i resar; de ben segur que aquestes estades van afavorir un bon contacte, coneixement i contemplació dels arbres i d’altres espècies vegetals i animals del món natural mediterrani.
