L’arbre de la ciència de Ramón Llull

Ramon Llull és considerat un dels escriptors més considerables de la literatura universal, fou, filòsof, místic i missioner a banda d’un viatger incansable. Va néixer a ciutat de Mallorca el 1232 i va morir a l’edat de 84 anys de retorn a la seva illa, segons glossa la tradició.


La biografia de Llull és realment singular segons explicà  ell directament a la Vida coetània. No acabaríem, destaquem que quan tenia trenta anys  la seva vida va fer un tomb radical després que, com ell mateix narrà, tingués la visió de Jesús crucificat cinc vegades. Aquest fet li provocà una crisi amb tot el que havia estat la seva vida fins aquell moment. A partir d’aquest punt d’inflexió abandonà una vida cavalleresca i cortesana[1], es desprengué de tots els seus bens i inicia la part de vida dedicada al pelegrinatge, l’estudi i la contemplació. Aquesta preparació  durà nou anys i  marcà tota la posterior vida del savi ja que segons alguns dels seus estudiosos indiquen, sempre es mantingué en el moll de tota la seva obra un substrat contemplatiu fruit d’aquests anys d’estudi i solitud.
Del contacte amb la natura i del coneixement aprofundit  d’altres textos religiosos n’extragué símbols que utilitzà per atenuar la complexitat manifesta de les seves produccions inicials. Un d’aquest símbols fou l’arbre, molt present en la tradició hebraica i, concretament, a la Càbala. Obeí, tot plegat, a una manifesta  voluntat divulgativa per explicar el seu coneixement que considerava imprescindible per als tres propòsits que s’havia traçat a l’hora de defensar i difondre el cristianisme: primer, convertir els infidels, va escriure llibres que desbrossessin els errors atribuïts al cristianisme; segon, fundar monestirs per formar  companys que l’ajudessin en tan magna tasca i, en tercer lloc, va compondre un mètode infal·lible que pogués demostrar que la fe cristiana era l’ única que possibilitava arribar al Déu veritable a través de la raó, obviant definitivament l’ús de les armes per a aquest menester.
Les seves estades a Randa i a una cova -la que actualment es coneix com la cova de Ramon Llull- situada a la serra de Tramuntana, en la qual, segons la tradició, el Beat anava repetidament a  meditar i resar; de ben segur que aquestes estades van afavorir un bon contacte, coneixement i contemplació dels arbres i d’altres espècies vegetals i animals del món natural mediterrani.

Figura 1

Entre el 1295 i el 1296 Ramon Llull va escriure el llibre Arbre de la ciència (Arbor Scientiae). L’obra la dividí en 16 parts representades per l’arbre utilitzat com a símbol: “l’arbre elemental”, que descriu la naturalesa de la matèria; “l’arbre vegetal”, que analitza les funcions vitals de l’alimentació i de la reproducció;  “l’arbre sensual”, que presenta els sentits dels animals i els homes; “l’arbre imaginal”, que investiga la representació de les dades dels sentits; “l’arbre humanal”, que parla de les funcions de l’ànima racional; “l’arbre moral”, que esmenta les virtuts i  vicis de les persones; “l’arbre imperial”, que estudia els estaments socials i les formes de govern; “l’arbre apostical”, que analitza l’estructura de l’església; “l’arbre celestial”, que estudia les esferes i el zodíac; després venen cinc arbres més: l’angelical, l’eviternal, el maternal, el cristinal i el divina,  dedicats tots ells a qüestions purament espirituals. Finalment hi ha dos arbres, l’exemplifical i el qüestional que són una guia per comprendre com cal la funció i el significat dels anteriors. Al llarg d’aquesta obra s’utilitzen les parts de l’arbres per relacionar-les de manera clara i entenedora amb la ciència. En aquest sentit, les arrels són els principis bàsics essencials  i el tronc, les branques i els fruits són els individus, els seus actes i les seves finalitats.

Si observem un dels gravats (Figura 1) explicatius d’aquest llibre -publicat a principis del segle XVI -ens adonarem que dalt de la seva capçada hi ha  Crist ja que pel savi només hi ha un objectiu: conèixer i estimar Déu. Aquesta imatge en va fer recordar la conversa que vaig tenir amb l’hebraista M.Forcano[1] i que parlant de l’arbre de la vida em deia: ”Una altra utilització d’aquest arbre simbòlic és la que han fet els cabalistes per representar les emanacions de Déu. Normalment aquest arbre s’ha dibuixat amb ramificacions. Els seus nusos s’anomenen “sefirots” que pròpiament són les emanacions de Déu. Quan tots aquests sefirots s’ordenen i es lliguen uns amb els altres formen una estructura que pren la forma d’arbre i que s’ha anomenat l’Arbre de la Vida, perquè en un principi és l’escala a partir de la qual puges i baixes per tenir coneixement de Déu “


[1] http://arbresjosepgordi.blogspot.com.es/2012/11/natura-i-judaisme-tot-conversant-amb.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>