Els plàtans de les places d’ais de provença, a càrrec de Jaume Vilaginés


En la cultura mediterrània la plaça pública ha estat
tradicionalment un element essencial en la vida de les comunitats. L’àgora
grega i el fòrum romà, que en van ser uns bons antecedents, eren espais de
trobada i d’intercanvi. Al seu voltant es reunien els edificis comunitaris,
d’assemblea o religiosos. Tota ciutat romana tenia el seu fòrum on es
centralitava la vida urbana. Més endavant, en època medieval la plaça urbana va
esdevenir el nucli de la vida col.lectiva: centre de trobada comunitària i,
especialment, lloc de mercat.
Aix-en-Provence és una característica ciutat mediterrània de la regió de la
Provença. El seu recinte històric, al “centre
ville
”, s’enfila en un turó. A la part alta, on hi ha la catedral gòtica i
una petita placeta, s’ubicà en època romana l’antic fòrum, un espai de
dimensions reduïdes. Allà, en un racó, a inicis del segle VI, es va edificar un
baptisteri, dins  l’espai sagrat que
també incloïa un edifici de culte. El baptisteri encara realitza la seva funció
litúrgica, engolit per l’edifici actual de la catedral, que va ser ampliada i
modificada en diferents moments.
Tot caminant cap a la zona més baixa del barri antic, es troba la
plaça (plaço, en provençal) de l’Ajuntament. L’accés des de la part alta,
seguint el carrer (o carriero, en provençal), es fa a través de la torre del
rellotge. Una entrada adequada per a la monumentalitat de la plaça. De terra pavimentat,
la presideix una font. L’aigua és un element que dóna sentit a la ciutat,
fundada com a centre termal pels romans (Aquae
Sextius
). Les nombroses fonts i el termalisme actual rememoren el privilegi
que gaudeix la ciutat de disposar d’abundància d’aigua, en un territori que no
en té en excès.

A l’esquerra, seguint l’itinerari, hi ha l’edifici de l’Ajuntament,
presidit per les banderes oficials, entre les quals hi destaca la de la ciutat
on hi apareixen els colors de la senyera. La bandera de la ciutat rememora el
temps que els comtes de la casa de Barcelona van ser comtes de Provença i a Ais
hi tenien el seu palau.
Poblant la plaça, hi destaquen una munió de plàtans que ara, en
època hivernal, encara tenen les branques despullades. La seva presència
imponent per l’alçada ofereix prestància al lloc i segurament una bona ombra en
els dies calorosos de l’estiu.
Més avall, seguint el carriero,
ens trobem amb una altra plaça (antigament, plaço dóu marcat). També aquí els impressionants
plàtans criden l’atenció del vianant. En tota l’extensió de l’ampli espai públic,
són testimonis de la vida relaxada de les terrasses, on els vilatans es troben
per gaudir del plaer de la xerrada.
Com en moltes altres places, l’espai urbà obert, els arbres i la trobada
social són elements que defineixen la vida del barri vell d’Ais. Les places
d’Ais conviden el visitant a reproduir el comportament dels vilatans i
asseure’s en una terrassa i contemplar la impressionant alçada de les branques
dels plàtans de la plaça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>