Els boscos catalans, atrapats en el temps.

Cada primavera, talment com si estiguéssim atrapats en
el temps, a la premsa escrita apareix alguna notícia que fa referència al lamentable
estat de les masses forestals catalanes. Aquest cop ha estat “El Periódico”[i]
que va posar en portada el següent titular: “Els boscos catalans creixen sense control

Recordo el sentiment d’enuig o d’indignació que vaig
sentit després de llegir aquest titular que, de ben segur, va escriure algú amb
una clara mentalitat “urbanita” acostumat al control de la guàrdia urbana o
dels inspectors d’hisenda. Ara bé, no hem d’oblidar  que els arbres, els arbustos i fins i tot les
lianes sempre han crescut en “plena llibertat” i sotmesos només a la
competència entre ells i l’evolució de la meteorologia. I, sobretot, cal tenir
present que mai han existit controladors del creixement vegetal. Per sort !

Una altra qüestió és que els boscos, producte de la
manca de gestió, de les nevades o les ventades acumulin en el seu sotabosc una
important biomassa. La gravetat d’aquest fet és que augmenta el risc d’incendi
d’unes masses forestals que s’estenen generant grans continuïtats territorials,
fet que també dificulta l’extinció del foc i del qual poques vegades la premsa es
fa ressò. 

Estic d’acord amb el diagnòstic que Ramón Folch fa sobre
els boscos en el diari abans esmentat: “Els
propietaris no poden ocupar-se’n, perquè caldrien grans inversions i molt de
temps, i la ciutadania se’ls mira com si fossin un jardí periurbà. Per això fan
pena i s’incendien cada dos per tres. Els recursos que no hem dedicat a la
reconversió se’ns en van en tasques de prevenció i extinció d’incendis.
S’imposa un replantejament estratègic general. Entre altres coses perquè la
biomassa serà un dels components del nou mix energètic i perquè el nostre
malmès espai forestal suposa més del 60% de la superfície de Catalunya. ¿A què
esperem?”

El problema és que aquesta necessària reconversió
liderada per l’administració no s’acaba de produir i segurament no tindrà lloc
a curt termini, tal com estant els pressupostos públics. D’altra part, el
mercat de la biomassa o de la fusta no acaba de funcionar amb la força esperada
i desitjada.

La conclusió és que ens esperen més estius que viurem
pendents de l’evolució de la meteorologia. Ara bé, aquesta realitat no hauria
d’amagar que dins els boscos de Catalunya hi ha finques molt ben gestionades,
així com veritables santuaris o monuments naturals que caldria preservar, o que
els boscos d’utilitat pública preveuen per aquest any uns aprofitaments que
s’acosten als 700.000 euros[i].
Per tant, no tots els boscos catalans són ni una ruïna ni un desastre. Sinó
podem acabar com Castella- La Manxa que s’està plantejant vendre’s els boscos
d’utilitat pública[ii]

[i] El Periódico del 30 de març de 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>