La palmera protectora

Per les festes nadalenques el meu bon amic
Josep Maria Mallarach va escriure’m per fer-me coneixedor del relat alcorànic
sobre el naixement de Jesús, segons el qual la Verge Maria va infantar el seu
fill sola al desert i sota una palmera.
Més
endavant, es va retirar,
portant-lo
en el seu si,
a un lloc
allunyat.
Els dolors
del part la van dirigir al tronc d’una palmera.
Va arribar a
dir:
“Tant de bo
hagués jo mort, abans d’això!
Tot oblidat
i jo oblidada!”
Llavors, la
va cridar –era a sota- (l’infant nascut):
“No
t’amoïnis! No ploris més! No  et
desesperis! Reviu!
El teu
senyor ha posat ja, a sota teu,
un riuet,
que surt de terra;
posà també,
a sobre teu,
el tronc
fructuós de la palmera.
Agita-la,
Vincla, cap
a tu, el tronc de la palmera,
que faci
caure, per tu, dàtils de fresc.
Menja,
doncs, i beu, que els teus ulls s’alegrin[1].

Imatge de la Verge Maria al costat de la palmera

Aquest bonic text posa en valor tots els
beneficis aquest notable arbre, el qual també és molt present a la religió
cristiana i per tant  dins del textos
bíblics. Per exemple en els Salms apareix com a símbol de justícia i rectitud:
Els justos
creixeran com les palmeres,
es faran
grans com els cedres del Líban;
plantats a
la casa de Jahvè,
creixeran
als atris del nostre Déu;
encara
donaran fruit a la vellesa,
continuaran
plens d’ufana i de vigor,
per
proclamar que Jahvè és recte,
que la meva
roca no coneix la injustícia.
D’altra part, segons una llegenda, recollida
en els evangelis apòcrifs, quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte i en un
moment que Maria havia de donar el pit, es van aturar al peu d’una palmera i
aquesta per amagar-los dels soldats es va ajupir per tapar-los amb la seva
capçada. Aquest trasbals va generar que una gota de la llet de Maria caigués
sobre la roca i aquesta es va tornar blanca. Aquesta llegenda està en l’origen
de la gruta de la llet de Betlem i, per aquest motiu la palmera és símbol
d’acollida i hospitalitat i, a la vegada, és una de les imatges de la Verge
Maria.  Aquest episodi de la palmera i la
sagrada família ha inspirat un gran nombre d’obres d’art i textos literaris. Per
il·lustrar  l’episodi de la palmera que
dona aixopluc a la sagrada família reproduirem uns versos de Jacint Verdaguer
del poema: La palmera.
Mentres la
Verge s’asseu,
de l’arbre
aguaita la cima;
carregada és
de fruit d’or
com núvia de
pedres fines:
-Josep, si
els pogués haver
dos o tres
dàtils prendria.
-Alterosos
són per mi,
-Ai! Lo meu
braç no hi arriba.-
L’infant
Jesús quan ho sent
diu a la
palmera: -inclina’t-
i l’arbre
abaixa el front
a les
plantes de Maria,
qui en
floreja els dàtils d’or
com los
joiells en botiga

Fernando Llanos. Descanso en la huida a Egipto, Segle XVI. Catdral de València

[1] Sura 19:22-25 de
l’Alcorà, traduit per Míkel de Epalza, Ed.Proa, 2001.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>