La visió de la natura d’una dona eremita, tot conversant amb M. Montserrat.

M. Montserrat Domingo és l’ermitana de sant
Joan del Codolar des de fa més de trenta anys. Aquesta ermita se situa al peu
de les cingleres del Montsant, a 4 km de Cornudella del Montsant.
Com
viu la natura una ermitana ?
Penso que és
molt important la natura en una vida de solitud. Quan vius sola, les coses se
simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Déu, la natura, les besties, les
persones i jo formem un tot. La natura és casa meva ja que jo visc al mig del Montsant.
Per tant, tot és molt fàcil, t’atures, observes…i gaudeixes de la riquesa que
hi ha en el meu entorn natural. Penso que hi ha persones que no ne són del tot conscients.
Per exemple, els canvis en la natura, on hi ha una sèrie de verds a la
primavera que són únics. Només cal aturar-se a contemplar, pots llegir el que
t’envolta i si estàs atent, la natura et parla.
També per a mi,
com a creient, l’entorn és molt important el sentit de transcendència que hi ha
a la muntanya del Montsant. Hi ha una energia que la copses només caminant i
contemplant les roques, les cingleres, els arbres…
De
quina manera vius aquesta transcendència ?
Jo soc molt
d’estar quieta i escoltar el silenci. També m’agrada caminar per la muntanya.
Per exemple, des de fa temps organitzo, pel parc natural del Montsant, unes
sortides de silenci en les quals jo no faig res, només camino davant de tothom
per guiar-los i només dic a la gent: tingueu els ulls i les oïdes ben obertes
per tal de copsar els valors espirituals que té la muntanya i la natura. En
conseqüència es tracta d’un camí i una experiència personal ja que cadascú ho viu
a la seva manera. El que es tracta és d’escoltar i interioritzar els valors que
té la natura.
Em sap greu
que en moltes ocasions les persones que passegen per la muntanya es perden
aquests valors. A vegades algú em pregunta per a què serveix aquella planta
concreta i jo responc: totes serveixen fins i tot les tòxiques.
Tu
que prefereixes per cercar la comunió amb la natura: els espais tancats com pot
ser un bosc o els horitzons que t’ofereix un cim ?
Depèn. Jo
moltes vegades relaciono la natura amb la música que escolto o la literatura
que llegeixo. Per exemple, vas al riu Montsant i veus les truites movent-se
dins l’aigua i em ve al cap la música de la truita de Schubert. Jo tinc
músiques relacionades amb diferents llocs de la muntanya. Per a mi escoltar l’opera
Parsifal de Wagner em transporta a un indret del Montsant anomenat “el toll de
l’ou” on hi ha un retall a la roca.
Responent la
teva pregunta, m’agraden més les cingleres, tot i que de tant en tant també
visito les coves amb la gent que fa espeleologia. En el fons m’agrada tot.
També disfruto amb els canvis que generen les estacions de l’any. M’agrada la
calor de l’estiu però també el fred de l’hivern i el silenci que comporta. Cal
anar vivint cada moment en plenitud i donant gràcies.
Hi
ha algun text que t’hagin ajudat a viure amb més intensitat la natura ?
Tots els
Salms. També el càntic de Sant Francesc d’Assís a les criatures. Hi ha molts
textos interessants que ara no recordo el seu títol. Ara bé, a mi més que
llegir -en relació a la natura- el que més m’agrada és observar-la. Per
exemple, a la tardor hi ha una varietat de grocs, ocres, vermells, carabasses,
vinosos…i penses: quina harmonia de colors !

Amb
els arbres hi tens una relació especial ?

Vas al racó
del teix i només de tocar-lo sens quelcom d’especial. Calen quatre persones per
abraçar-lo. Dels arbres, m’agrada observar que n’hi ha de totes les mides i
edats, com les persones. També disfruto en observar la lluita dels arbres amb
les roques i les cingleres, o les petites orquídies que apareixen en el prat
més amagat.
I
amb els xipresos que envolten l’ermita, quina relació hi tens ?
Diuen que hi
ha xipresos que tenen més de cinc-cents anys. Els de davant de casa, un senyor
que es va morir amb més de cent anys deia que sempre els havia vist iguals. Jo
els anomeno “els vigilants”. Tinc alguna poesia en la qual em refereixo a ells
com els meus vigilants. En un altre vers parlo, de com els xipresos, miren
enlaire i no veuen res. Aquests arbres són molt curiosos ja que tenen molt
tronc.
Parlant
d’arbres, cal esmentar la noguera que hi havia aquí davant i que la va dibuixar
en Joan Miró el 1906. Es va morir abans el pintor que l’arbre.
Estableixes
algun vincle especial amb els arbres com, parlar amb ells ?
A vegades
m’abraço amb ells ja que jo soc de poc parlar i observar. A la nit quan hi ha
lluna plena és un plaer sortir i veure’ls. El primer Nadal que vaig passar a
sant Joan del Codolar no tenia pessebre i el mossèn va dir-me: fes tu de Mare
de Déu i jo vaig pensar: els xipresos seran sant Josep.  Quan neva és tot un espectacle ja que el
xiprer es va omplint de neu.
Tu
creus que la muntanya o els arbres poden ser objecte de veneració ?
Si, perquè
no. Per exemple, a sota de l’ermita hi ha una alzina molt gran i curiosa que
creix entremig d’una gran pedra i jo l’anomeno, com a la Bíblia, l’alzina de
Mambré. Per tant, alguns arbres són com les icones que pinto que tenen el paper
de ser una finestra a la transcendència. Per a mi pintar icones és com obrir
una porta a la transcendència, però després hi ha les icones vivents, com les
persones o els arbres.
 La meva opció d’estar sola prové del fet que
jo volia estimar tothom i com que crec que el que faig bé o malament
repercuteix en els altres, llavors jo el que faig a partir de la pregària és
una forma d’estimar els altres. Jo dic que m’emporto  tothom que trobo. Aquí, com a eremita no em
sento limitada. Tot i que renuncio a veure el fruit del meu treball. Sé que Ell
hi és i per tant, el que faig bé o malament repercuteix en els altres. En qui ?
No ho sé. També em sento part de la maldat del món i cal demanar perdó. Aquesta
és la meva vivència.
La
muntanya del Montsant és un element que pesà en la teva elecció ?
Si, però
sobretot el que és important és la solitud. L’ermita soc jo. Allà on sigui seré
ermitana ja que seré ermita. Ho dic perquè no sé si podré estar aquí tota la
vida. Això no vol treure valor a la muntanya, la qual dins de la Bíblia és molt
important ja que es parla de la muntanya de les oliveres, de la
transfiguració… Però jo sé que és Ell el que ve, el lloc està en segon terme.
Quins
consells donaries a una persona que vol endinsar-se en la plenitud de la
natura?
Primer que
vingui, que s’aturi i que miri i contempli per tal d’interioritzar els valors
que atresora. I si no sap com fer-ho que observi quiet i resti en silenci.
A la
natura s’hi pot anar amb molts ritmes diferents ?
El millor és
que cadascú hi vagi al seu ritme però sense presses. Tot seguit cal aturar-se i
mirar per tal d’experimentar. També hi ha persones que necessiten textos, és a
dir, llegir abans de parar-te i mirar. Per a mi és molt fàcil. Ara bé, cada
camí és únic, però cal repetir l’experiència moltes vegades per anar enriquint
la nostra vivència.
I
tocar les plantes i els arbres, és important ?
I tant, però
olorar també. Moltes vegades tanco els ulls i amb el nas sé reconèixer la
flaire de la planta i identificar-la. A Raimat, on vaig néixer, ja jugava amb
les plantes i sabia que l’argelaga punxava, però que les seves flors són
sedoses.
I
l’esforç?
A tots ens
suposa un esforç pujar una muntanya, però és més el que trobes que el que et
pot costar. A vegades, m’agrada caminar sobre una llosa de pedra descalça, ja
que és com un massatge natural. També és diferent caminar sobre l’asfalt que
per damunt d’un corriol de pedres. En aquest segon cas al caminar noto
l’energia de la muntanya o de la terra. En tota acció hi ha esforç fins i tot
en el mirar. Cal incorporar l’esforç i així es viu d’una altra manera.
Com
vas arribar a sant Joan del Codolar ?
Un dia
mossèn Ballarín em va dir: “un lloc de solitud és el Montsant”. El rector
d’Olesa, que era la localitat on residia com a monja, coneixia el mossèn de
Cornudella i aquest va parlar-li de l’ermita. Després de visitar l’ermita de
sant Joan del Codolar vaig pensar: “aquest és el meu lloc”, malgrat que la casa
estava destartalada i abandonada i fins avui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>