El bosc de Bialowieza. La història.

Dies enrere vaig tenir la fortuna
d’endinsar-me  per un dels boscos més
espectaculars i interessants d’Europa: la foresta de Bialowieza. És un bosc
únic, -aviat sabreu perquè- tant peculiar que fins i tot per entrar-hi cal
obrir una gran porta de fusta, talment com si entréssim a  un palau 
privat, . Per aquest motiu, per aquesta particularitat,  dedicaré tres textos a parlar d’aquest bosc
excepcional. En el primer explicaré, molt breument, la seva història; en el
segon parlaré de les seves característiques forestals i en el tercer de la
fauna que l’habita.
Pi roirg del bosc de Bialowieza

El bosc de Bialowieza s’estén entre Polònia i
Bielorússia i és el que resta d’una gran foresta que s’estenia fins a Lituània.
La seva gran peculiaritat és que es desenvolupa sobre la gran planúria
centreeuropea. Per tant, la primera pregunta que podem formular-nos és la
següent: com és que s’ha mantingut aquest espai forestal i no ha estat
convertit en  camps de conreu ? La
resposta a aquesta qüestió cal cercar-la en el fet que aquest bosc va ésser,
des de temps medievals, una reserva de caça per a nobles i reis.
La petjada més contundent la van deixar els
tsars. En el segle XVII el tsar Pau va expulsar els camperols assentats dins de
la boscúria i no va posar cap limitació a la caça de resultats d’aquesta
decisió la fauna  va disminuir de manera
ostensible. Contràriament, el 1801,  Alexandre I permeté el retorn dels camperols
polonesos i va establir de bell nou limitacions a la cacera, fet que va
permetre’n  una lenta i progressiva recuperació.

El 1888 es va convertir en un vedat de caça
exclusiu dels tsars de Rússia. Cal tenir present que aquesta gran boscúria era
l’únic indret d’Europa on vivia, en llibertat, el bisó europeu. Aquest animal
es va convertir sovint en una mena d’objecte de regal dels tsars cap als seus
hostes, els quals, majoritàriament, els  lliuraven
als parcs zoològics dels seus països per a la seva exhibició.
La Primera Guerra Mundial va tenir un gran
impacte envers la foresta de Bialowieza ja que les tropes alemanyes van fomentar
els aprofitaments forestals de grans àrees i els animals van ser caçats per
alimentar les tropes. D’altra part, els soldats polonesos i russos es van
amagar al seu interior  i s’alimentaren  de la caça que hi practicaven indiscriminadament.
El 1919 les tropes poloneses van recuperar el control del bosc i està
documentat que aquell mateix any es va matar el darrer bisó europeu. Per
fortuna, quedaven bisons europeus en els zoològiques europeus.

El 1921, un cop acabada la guerra, una part
important del bosc va ser declarat reserva nacional amb la voluntat de
recuperar el bisó europeu a partir de fer criar els bisons europeus autèntics
en un espai proper al bosc, fins que arribar el moment d’obrir-los la porta i
alguns d’ells van endinsar-se en el bosc per retrobar els seus orígens. El 1932
es va ampliar la zona protegida i es va declarar Parc Nacional.
La Segona Guerra Mundial també va tenir
efectes sobre el bosc de Bialowieza ja que els mandataris del Tercer Reich van
decidir convertir -lo en un vedat de caça pe als oficials de l’exèrcit. D’altra
part, el bosc també es va esdevenir una zona de refugi de guerrillers polonesos
que lluitaven contra la ocupació alemanya. Aquest fet va generar diferents
enfrontament armats dins la boscúria, tal I com s’evidencia en les tombes dels
resistents que apareixen passejant pel bosc.

El 1944 l’exercit soviètic va ocupar el bosc i
no va ser fins el 1947 que es va restablir 
la seva protecció i fou obert al públic.

En el 1976 la foresta va ser declarada Reserva
de la Biosfera per l’UNESCO i el 1979 Patrimoni de la Humanitat per la mateixa
institució. De les més de 100.000 ha protegides, 4.747
tenen la categoria de reserva forestal integral i només poden visitar-se
acompanyats d’un guia (www.bpn.com)


La porta d’entrada al bosc


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>