Etiqueta: Gestió forestal

Algunes reflexions a l’entorn de la xarxa de boscos singulars de Catalunya

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Algunes reflexions a l’entorn de la xarxa de boscos singulars de Catalunya

El 15 de novembre es va presentar  a l’Institut d’Estudis Catalans la Xarxa de Boscos Singulars de Catalunya que ha coordinat el CREAF (www.creaf.uab.es/BoscosSingulars )per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Aquest inventar,  sense valor legal, s’afegeix: a) la xarxa d’espais naturals protegits amb reconeixement legal,b) als inventaris de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa i de l’espai natural de l’Alta Garrotxa, c)a la xarxa de reserves forestals de les comarques gironines promogudes per la Diputació de Girona (www.selvans.cat ),d)a la xarxa de boscos madurs del Parc Natural de l’Alt Pirineu i e)a la xarxa de 24 espais naturals amb vocació social de l’Obra Social de Catalunya Caixa.
Per tant, els 292 boscos singulars determinats s’afegeixen a un bon nombre d’espais forestals reconeguts pels seus elevats valors de biodiversitat, maduresa,ús social… Davant d’aquesta realitat és lícit preguntar-se: ¿Què es fa amb tota aquesta informació que ha estat finançada, majoritàriament, per l’administració ?
D’una part, serveix als científics i estudiosos per fer-ne projectes de recerca envers el seguiment de l’ecosistema o l’anàlisi més detallat d’algun dels vectors ambientals. D’altra part, és una informació de gran utilitat per als tècnics de l’administració forestal i els qui es dediquen a la conservació d’espais naturals per tal de tenir més arguments a l’hora de prendre decisions en la gestió forestal i dels espais naturals protegits.
I la propietat, com es veu afectada per tot aquest conjunt d’inventaris i xarxes ?
Doncs de maneres ben diferents ja que mentre una part de les reserves forestals és producte d’acords amb la propietat.- tal com succeeix en els reserves forestals de les comarques gironines que es duen a terme a partir d’acords de custòdia-. en altres casos la propietat forestal rep la distinció de bosc singular o d’espai natural sense cap compensació.
I a la ciutadania, com li arriba aquesta informació ? Cal reconèixer que existeixen importants reticències dels impulsors d’algunes d’aquestes xarxes, per facilitar les dades a la societat. Normalment els imulsors utilitzen com a criteri que posar a l’abast de la població, per exemple, la xarxa de boscos singulars, podria generar impactes negatius vers els ecosistemes forestals. 
Personalment tinc molts dubtes que la informació sobre els boscos madurs o vells sigui una dada que s’hagi d’amagar. Penso que els tresors naturalístics de la geografia catalana han de poder ser coneguts i admirats per tal de fer entendre, entre d’altres temes, que cal dedicar recursos al manteniment i estudi d’aquests boscos. Com fer-ho, sense malmetre l’espai és el veritable dilema. Al meu entendre la qüestió clau és permetre la circulació motoritzada pels espais naturals protegits. Si per arribar a un bosc cal caminar entre una i dues hores, i només s’hi pogués arribar a peu no hi haurà mai cap problema de massificació ni impactes sobre l’ecosistema.
La fageda de la Grevolosa un dels boscos singulars de Catalunya

De qui són els arbres de la fageda monumental de Sant Esteve d’en Bas ?

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on De qui són els arbres de la fageda monumental de Sant Esteve d’en Bas ?

Aquests dies he ant seguint la informació sobre el conflicte generat  a l’entorn dels aprofitaments previstos i autoritzats per fer en una fageda monumental situada al terme municipal de Sant Esteve d’en Bas. 
Avui a La Vanguardia (24 de juny) apareixia una tira còmica sobre aquest tema. Es veiem un pare i un fill passejant per l’esmenta fageda amb els arbres que s’han de talar marcats i tenint la següent conversa:
-Si Déu no hi posa remei, talaran els arbres més vells que tenen més de 150 anys i fan 35 m d’alçada.
-Papa, espero que no facin el mateix amb l’avi.
Davant d’aquesta conversa- denúncia em vénen a la ment un seguit de preguntes i reflexions. La primera és: De qui són els arbres de la fageda monumental de Sant Esteve d’en Bas ? Doncs són de propietat privada, com el 70% dels boscos del nostre país.
La segona: Té dret el propietari de la fageda a talar els arbres? La resposta és que legalment per poder-ho fer  només li cal haver redactar i aprovar un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) o,en cas de no tenir-lo, demanar el permís corresponent a l’administració corresponent. Davant de les respostes a aquestes dues preguntes i tenint present la conversa abans esmentada és on ens adonem que el sector forestal té un greu problema de comunicació amb la societat. De la conversa entre pare i fill es desprèn que talar un arbre és un fet tan negatiu que es comparat amb el fet de matar una persona i, en conseqüència, es presenta, davant de la societat, una visió del propietari forestal com un ésser insensible i destructor que només pensa en abatre arbres, com més vells millors. La realitat és que sempre s’han talat arbres i convé que es continuï fent, de manera ordenada i raonada, ja que un bosc ben gestionat permet que s’aprofitin uns recursos econòmics, ambientals i culturals i, a la vegada, s’aconsegueix una millor prevenció dels incendis. De propietaris forestals n’hi ha molts i molt diferents, però, la majoria són gent que s’estimen els seus boscos, els ensenyen amb orgull i, a més a més, cal subratllar que la majoria d’arbres monumentals es localitzen en boscos de titularitat privada.
La pregunta que convé fer-se és: Cal excloure de l’aprofitament forestal alguns boscos per la seva maduresa o interès cultural o natural ? Si la resposta és que sí, el que convé, en primer lloc, és inventariar aquests boscos. Cal indicar que aquesta feina està quasi feta ja que per exemple existeix un Catàleg de Boscos Madurs a la Garrotxa, Alta Garrotxa, Ripollès i Alt Empordà, que va permetre la identificació de 75 boscos vells, dels quals 20 van ser qualificats d’excepcionals.  També ens consta que el CREAF està realitzant un Inventari del boscos singulars a nivell català.
Si sabem quins són els boscos més excepcionals, la segona pregunta que convé fer-se és: la societat està disposada a destinar diners per protegir aquests boscos ?. Si la resposta és afirmativa hi ha dos camins a seguir. El primer encomanar als responsables de l’administració en la gestió forestal que adquireixin aquests boscos i que els incloguin dins del Catàleg d’Utilitat Pública. El segon és cercar recursos de l’administració o de l’empresa privada per pagar als propietaris els drets de tales per tal de permetre l’evolució natural d’aquests boscos. En aquest sentit voldria esmentar dos interessants exemples: el primer és la tasca endegada per la Diputació de Girona per crear una xarxa de boscos madurs de les comarques gironines a partir de treure línies d’ajuts per adquirir, de forma voluntària, els drets de tala. El segon exemple és l’acord de custòdia entre el propietari de la roureda de Can Pascal a Camprodon i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i l’empresa Croma per garantir l’evolució natural de la roureda.
El que no és lògic és pressionar  la propietat forestal privada per tal que deixi d’obtenir uns recursos econòmics legítims per garantir unes funcions que beneficien el conjunt de la societat sense plantejar cap tipus de compensació.

Arbres caiguts

Posted on | by Josep Gordi | Leave a Comment on Arbres caiguts

Aquests dies farà un any de la tempesta de neu que va afectar el sector nord-oriental de Catalunya. Un cop la neu deixar de caure i va sortir el sol, la població va acabar d’adonar-se’n de l’enorme mal que el vent i la neu havien fet en els boscos. Aquesta situació ens va portar a escriure, a l’Eduard Plana i a mi, un breu article, que es va publicar al diari El Punt, el qual reflexionava sobre les pertorbacions i els boscos i que es titulava: “Arbres caiguts”. Com que el que s’explicava és plenament vigent he decidit reproduir-lo, acompanyat d’unes fotografies fetes després de la terrible ventada del gener del 2009 en els boscos de Gallecs.

Arbres caiguts
Arbres caiguts no és el primer vers d’un poema de Guerau de Liost sobre les boscúries del massís del Montseny; sinó que és un dels darrers efectes de la tempesta de neu que va afectar Catalunya el passat dilluns 8 de Març i, que comença a ser visible un cop les infraestructures viàries i elèctriques van a normalitzant-se.
Desgraciadament tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que són notícia quan aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar que el gener del 2009 una excepcional ventada va tombar milers d’arbres, o que l’estiu passat diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees forestals. Per tant, en els darrers mesos, el vent, el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable i provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi ambient els podem qualificar de desastres naturals.
Arbre tombat per la ventada de gener de 2009 al bosc de Can Veire de Gallecs
Els ecosistemes mediterranis, com els d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva estructura i el seu funcionament. Per exemple, el Parc Nacional de Yellowstone, que va ésser el primer espai natural protegit del món i que és un veritable santuari natural, pateix anualment incendis de diferents magnituds. Precisament el 2008 va fer 20 anys d’un dels més terribles incendis que va afectar el parc ja que van calcinar-se tres quartes parts del mateix. En motiu d’aquesta efemèride va celebrar-se un congrés que, entre altres temes, va posar en evidència que cada 300-400 anys es produeixen incendis que afecten la quasi totalitat del parc, és a dir, centenars de milers d’hectàrees. En conseqüència, els incendis forestals, com les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament, molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents tipus de pertorbacions, on rau el problema ?
La clau és que, necessàriament, no som davant d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers, de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la seva vivenda malmesa. El resultat va ser que el dilluns 8 de Març moltes urbanitzacions del Vallès Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectades per la tempesta de neu, com a l’estiu del 1994 quan van patir la por de les flames de l’incendi forestal que va iniciar-se a Gualba i va arribar a les portes de Santa Coloma de Farners. Senzillament perquè viuen en un espai sotmès, periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic. 
El problema també és econòmic ja que la major part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.
En conclusió i si volen ser conseqüents amb la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme, ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes que va generar  la tempesta de neu sobre els ecosistemes forestals. I en aquest punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ? Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes ?
Si a l’inici de l’article dèiem que arbres caiguts podrien ser les primeres paraules d’un vers; acabarem  esmentant uns veritables versos de Mn. Pere Ribot que fan referència als arbres: “Entre la terra i el cel, he enfondit la rel, en l’eternitat”.
Branques i arbres caiguts per la ventada de gener de 2009 al bosc de can Veire de Gallecs