Algunes reflexions a l’entorn de la xarxa de boscos singulars de Catalunya

El 15 de novembre es va presentar  a l’Institut d’Estudis Catalans la Xarxa de Boscos Singulars de Catalunya que ha coordinat el CREAF (www.creaf.uab.es/BoscosSingulars )per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Aquest inventar,  sense valor legal, s’afegeix: a) la xarxa d’espais naturals protegits amb reconeixement legal,b) als inventaris de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa i de l’espai natural de l’Alta Garrotxa, c)a la xarxa de reserves forestals de les comarques gironines promogudes per la Diputació de Girona (www.selvans.cat ),d)a la xarxa de boscos madurs del Parc Natural de l’Alt Pirineu i e)a la xarxa de 24 espais naturals amb vocació social de l’Obra Social de Catalunya Caixa.
Per tant, els 292 boscos singulars determinats s’afegeixen a un bon nombre d’espais forestals reconeguts pels seus elevats valors de biodiversitat, maduresa,ús social… Davant d’aquesta realitat és lícit preguntar-se: ¿Què es fa amb tota aquesta informació que ha estat finançada, majoritàriament, per l’administració ?
D’una part, serveix als científics i estudiosos per fer-ne projectes de recerca envers el seguiment de l’ecosistema o l’anàlisi més detallat d’algun dels vectors ambientals. D’altra part, és una informació de gran utilitat per als tècnics de l’administració forestal i els qui es dediquen a la conservació d’espais naturals per tal de tenir més arguments a l’hora de prendre decisions en la gestió forestal i dels espais naturals protegits.
I la propietat, com es veu afectada per tot aquest conjunt d’inventaris i xarxes ?
Doncs de maneres ben diferents ja que mentre una part de les reserves forestals és producte d’acords amb la propietat.- tal com succeeix en els reserves forestals de les comarques gironines que es duen a terme a partir d’acords de custòdia-. en altres casos la propietat forestal rep la distinció de bosc singular o d’espai natural sense cap compensació.
I a la ciutadania, com li arriba aquesta informació ? Cal reconèixer que existeixen importants reticències dels impulsors d’algunes d’aquestes xarxes, per facilitar les dades a la societat. Normalment els imulsors utilitzen com a criteri que posar a l’abast de la població, per exemple, la xarxa de boscos singulars, podria generar impactes negatius vers els ecosistemes forestals. 
Personalment tinc molts dubtes que la informació sobre els boscos madurs o vells sigui una dada que s’hagi d’amagar. Penso que els tresors naturalístics de la geografia catalana han de poder ser coneguts i admirats per tal de fer entendre, entre d’altres temes, que cal dedicar recursos al manteniment i estudi d’aquests boscos. Com fer-ho, sense malmetre l’espai és el veritable dilema. Al meu entendre la qüestió clau és permetre la circulació motoritzada pels espais naturals protegits. Si per arribar a un bosc cal caminar entre una i dues hores, i només s’hi pogués arribar a peu no hi haurà mai cap problema de massificació ni impactes sobre l’ecosistema.
La fageda de la Grevolosa un dels boscos singulars de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>