Aquests dies he tingut el goig d’allotjar-me a l’hostatgeria del monestir de Valvanera, (La Rioja) situat en una estreta vall de la serra de la Demanda. Des d’aquest indret he fet magnífiques excursions per gaudir dels alzinars i la fageda en el seu estat primaveral, on sobresurten les blanques flors d’alguns cireres o les noves fulles de petits grups de bedolls. També m’he enfilat, acompanyat de l’amic Ramon Ribera per les carenes d’algunes muntanyes que ens han permès conversar a l’entorn de la distribució dels boscos en funció de l’orientació i l’altitud i, com dins d’aquestes masses s’han introduït geomètriques plantacions de pi roig.
Ara bé, un dels fets més sorprenents, per una persona enamorada i estudiosa dels arbres i els boscos, ha estat trobar-me que la Verge que es venera en aquest monestir -i que és la patrona de La Rioja- apareix dins d’un roure. Aquest fet és observable en la preciosa talla romànica que es troba sobre l’altar de l’església (fotografia 1) i on la Verge amb el nen apareix envoltada pel tronc i les branques d’un roure. Aquesta mateixa iconografia també s’observa en el baix relleu que hi ha a l’entrada del monestir on la Verge està rodejada per l’escorça, les fulles i el fruit del roure (fotografia 2).
La causa d’aquesta representació cal cercar-la en la llegenda que explica que un lladre penedit i dedicat a l’oració, rebé la revelació que dins d’un gran roure de la vall hi havia la talla d’una Verge; l’arbre també té dins seu un rusc d’abelles i al seu peu hi brolla l’aigua. Acompanyat d’un capellà trobaren aquesta imatge i la vall esdevingué, a partir del segle XI, un lloc de vida eremítica, a partir de la qual es creà una comunitat monàstica que, des del segle XIII, segueix la regla de sant Benet.
Els roures tenen una important presència en els textos bíblics i de ben segur que en les comunitats primigènies d’aquestes valls l’existència d’un gran roure havia de ser un element teofànic. Per tant, unir un gran roure i la Verge, fer-ne la seva “casa”, és una magnífica aliança entre la força de la Terra i l’espiritualitat.
oriol says:
Excel·lent comentari!