L’ésser humà i els vegetals

La història de la humanitat està estretament
lligada a la relació dels éssers humans amb els arbres i la resta de plantes,
tant en un sentit d’aprenentatge com en l’aspecte destructiu. Aquesta afirmació
m’apareix amb tota la seva força després de llegir dos interessants llibres. El
primer és d’Aina Erice[1]  i explica les relacions històriques entre les
plantes i les societats humanes. El segon és de Yuval Noah Harari[2]
i es una síntesi de la història de la humanitat.
La biòloga Aina Erice ens presenta una
veritable obra enciclopèdica vers com la humanitat ha anat descobrint i
transformant les espècies vegetals des dels primers pobladors fins
l’actualitat; tot analitzant, no només la domesticació d’espècies sinó també el
paper dels arbres i altres vegetals com a símbols venerables de la natura i de
l’espiritualitat que emana d’ella.
L’historiador Yuval Noah ens explica que al
llarg de la història s’han produït tres grans revolucions que han transformat
la humanitat: la cognitiva, l’agrícola i la científica. De la lectura d’aquest
interessant treball, n’apareix una certa nostàlgia vers la forma de vida de
l’homo sapiens després de la revolució cognitiva que el converteix en caçador
recol·lector. Per què ? La vida dels grups de sàpiens era nòmada, lligada
sempre a la recerca de menjar i per tant els seus moviments venien marcats pels
canvis d’estacions, les migracions dels animals i els cicles de creixement de
les plantes. Què tenia de bo aquesta forma de vida ? Primer, que tenien una
dieta variada ja que arreplegaven insectes, furgaven la terra a la recerca
d’arrels i caçaven conills o bisons. En segon lloc, els sàpiens no només
recollien aliments sinó també informació sobre el seu territori, sobre les
pautes de creixement de les plantes i els hàbits dels animals. També els calia
saber quins aliments eren nutritius i quins altres podien utilitzar-se com a
remei. També estudiaven totes les senyals de la natura per saber si venia una
tempesta, una sequera, així com tots els rierols, totes les nogueres i altres
arbres fruiters i tots els jaciments de pedres de sílex. En conclusió, les
societats caçadores  recol·lectores
tenien un coneixement més ampli i profund del seu entorn natural que la majoria
dels seus descendents moderns. Yuval remarca que aquestes persones eren les més
hàbils i amb més coneixements de la història.
En canvi, el sedentarisme i la revolució
agrícola van suposar per les persones una vida més difícil tant a nivell
alimentari com social.
Els cereals van ser un dels primers grups d’espècies vegetals que es van domesticar i que van permetra la revolució agrícola



[1] Erice,
Aina (2014) La invención del reino
vegetal
, Ed. Ariel, Barcelona
[2] Noah
Harari, Yuval (2014) Sàpiens. Una breu
historia de la humanitat
, Edicions 62, Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>