Josep Pla i els incendis

Aquests dies llegeixo els dietaris del 1956,
1957 i 1964 de Josep Pla recopilats per Xavier Pla en el volum titulat: La vida
lenta i m’ha tornat a sorprendre com entre notes de la seva vida social, dels
seus àpats, de les seves lectures… sempre apareix una frase sobre el vent, el
fred… Per exemple, el dia 1 de gener de 1956 escriu: “
Aquesta nit, mentre tronava a casa ( a les dues), caminant contra una
tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat
Doncs de Josep Pla, que sempre s’incorpora en
les meves lectures, us vull reproduir un fragment del llibre: Les hores, que
parla dels incendis. Ràpidament us adonareu com d’actual segueix sent aquest
text i de quin gran observador era Josep Pla.
“En aquest
país, a l’estiu, es produeixen els incendis de boscos. A la tardor i a
l’hivern, si plou, les inundacions. Tot està perfectament organitzat amb una
perfecció cronomètrica.
Aquest estiu
ha estat molt xafogós i el fet ha estat perfectament visible pensant que fa més
de dos mesos que no ha caigut ni una sola gota d’aigua del cel. En realitat, fa
dos anys que no ha plogut en profunditat.
Des que tinc
ús de raó, he vist incendis de boscos –des de casa- cada estiu. De vegades,
tres o quatre –i algun any més. Estrany ? És una veritat incontrovertible.
Es podrien
fer, potser, algunes consideracions útils en relació amb aquestes catàstrofes.

1r En aquest
rodal hi ha molts arbres –potser més que mai fins on pot arribar el nostre
record. No solament hi ha més arbres sobre el litoral, sinó a l’interior. A la
costa, el pi ho envaeix tot, va agafant un domini total del terreny, i aquest
arbre, que és tan pobre però que té una capacitat fabulosa d’adaptació en els
espais més àrids, es va tornant el rei. Aquesta costa, que abans de la
fil·loxera fou un país de vinyes, ara és un país de pins. L’arborificació és
també un fet comprovable a l’interior del país…
… En els
moments actuals, hom passa per aquells boscos i li arriben rarament a l’orella
els sorolls de la destral i del llenyataire i del carboner i els dels arbres en
esqueixar-se d’una manera contundent. Sobre aquells boscos hi ha una gran pau,
perquè el preu de la fusta s’ha deteriorat notòriament.
2ª Així, si
l’arborització s’ha augmentat i densificat a simple vista, és igualment
constatable que els boscos són molt bruts. Per un bosc net de botànica baixa i
ínfima, n’hi ha deu que a l’estiu, sempre estan a punt perquè s’hi cali foc.
Els boscos s’han de netejar, i això és el que rarament es veu…
… Així,
doncs, caminant avui pels boscos, cosa que de vegades faig, però que sobretot
solia fer quan les cames em portaven més, s’hi troba una classe de gent que
anys enrere hauria estat impensable. Aquells anys els boscos eren solitaris.
Avui, la solitud ja no existeix. S’hi ha projectat la fabulosa població
turística i cada vegada hi és més present. Mai no s’hi havia vist una cosa
semblant. Parlo dels turistes que divaguen per les boscúries, dels que acampen
en llocs remots amb les seves tendes, dels amants de la naturalesa i sobretot
dels seus llocs més recòndits i emboscats. Entre aquesta classe de persones hi
ha els qui coneixen i practiquen millor els principis del turisme teòric i pràctic.
Però, tal com s’han posat les coses i davant l’enorme allau humana, seria un
error de creure que entre aquesta classe d’excursionistes no hi ha fatalment un
nombre de persones negligents. En el curs de la meva vida he vist tants
incendis, he sentit parlar d’aquests fets amb tanta precisió i tants
coneixements, que, si pogués, em permetria d’afirmar una cosa clara i senzilla:
gairebé tots aquests desastres tenen per causa les més adotzenades i vulgars
habitualitats…
…Quan els
boscos es troben en aquesta situació, provocar un desastre pot tenir com a
causa la cosa més innocent i vulgar d’aquest món. és a dir, incendiar un bosc
és una cosa facilíssima.
3ª En el que
porto de vida, i fiant-me de l’experiència personal, he vist apagar pocs focs
–mentre el vent no pari. He vist focs que no han pogut apagar centenars de
soldats i de guàrdies. Ni tan sols poden evitar que es propagui. Els pagesos
més experimentats i més cauts, davant d’un foc fan tallades davant la direcció
del vent.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>