Natura i religió

No es pot entendre la història de la
humanitat en relació a l’aprofitament del recursos naturals sense tenir present
el component religiós. Diferents cosmovisions s’han fonamentat amb l’antropocentrisme
i aquest sentiment de superioritat respecte a la resta dels éssers vius ha
generat una actitud de domini, en ocasions desmesurat i desenfrenat, vers la
natura com a conjunt i recurs, que és una de les claus de l’actual crisi
ecològica.
Per fortuna, cada vegada s’aixequen més veus
a favor de canviar el paradigma abans descrit. El pontífex Pau
VI deia que la humanitat
ha d’adonar-se  que no pot es seguir
utilitzant les riqueses de la terra de la mateixa manera que s’ha fet fins ara
i l’actual Sant Pare està escrivint una encíclica sobre l’ecologia. L’escriptor
Luis Racionero[1]
ens esmenta que a la majoria de les religions, Déu no és quelcom separat de la
seva creació i per tant, si el cristianisme no s’hagués separat d’aquest
panteisme, fer mal a la terra hauria estat quelcom impensable. Des de l’Islam[2] també hi
ha veus que reclamen que formem part de la creació juntament amb tot el que
veiem i no veiem. Per tant, és des de la unitat amb la natura que la vida té
sentit.


En conclusió, cal
separar-nos de l’antropocentrisme i ressituar-nos fraternal dins la naturalesa
i atorgar a aquesta, tal com han mantingut moltes cosmovisions, un rang d’espai
sagrat que simplement hem de custodiar per les generacions futures.



[1] Racionero,
Luis (2015) “L’ecologia com a religió” La Vanguardia del 24 de març.
[2] La
Garriga, Dídac P. (2014) Eco-Yihad. Apertura de conciencia a través de la
ecología y el consumo, Edicions Bellaterra, Barcelona.

2 thoughts on “Natura i religió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>