Nens, nenes i roures, a càrrec d’ Anna Maria Prat

Enguany, a la nostra sortida de tardor del 31 d’octubre, vam anar a peu des de  l’escola a “la Roureda de Can Comas”. La distància de l’Escola Vall del Ges, del barri de Montserrat de Torelló, a aquest indret és d’una hora, tot vorejant el Santuari de Rocaprevera i en direcció a Manlleu. Es pot dir que la caminada és de punta a punta de la vila de Torelló.
 
L’objectiu de l’activitat era l’observació del paisatge, tot caminant cap a la roureda, de tot allò que ens ofereix als nostres ulls aquesta estació tant bonica, tot i que, la tardor no té un rostre d’inici sinó tot el contrari un rostre de final i  una llum de comiat dins dels cicles de la Natura. És a dir, tot es replega cap a la intimitat per reposar durant un llarg període i on,dins d’aquest nucli vital, tot s’activarà  per tornar a sorgir amb força cap a la primavera. Som davant del portal d’un nou inici, doncs, perquè pugui succeir això cal que primer morir: “La tardor temps de mort per a Néixer a la Vida”.

A la sessió de tutoria, pocs dies abans de la sortida, els vaig començar a parlar d’alguns
dels valors intangibles de la natura: la contemplació i el silenci tot caminant per no perdre’ns cap detall, l’estacionalitat i  les característiques de la tardor, els sentits que hi podem posar… i des d’un primer moment ja vaig percebre el seu interès  perquè restaven tots molt atents a les meves explicacions i, també, participatius fent preguntes i aportant coneixements. Llavors vaig pensar, anem bé!! els interessa!!, perquè quan no interessa te n’adones que desvien les seves mirades cap a altres coses que els atrauen més.  A aquestes edats de 4t de Primària són molt naturals ja que diuen i mostren el que pensen.


El dia mateix de la sortida, al llarg del camí, van anar descobrint petites coses que els feien deturar i  comentar-ho, com: mira aquestes gotes sobre aquestes fulles semblen diamants (la bellesa de la natura), veus les teranyines glaçades entremig de les herbes del marge (on deu ser l’aranya? també està glaçada?, es preguntaven), els colors de les fulles de la tardor a dalt dels arbres i de les que havien caigut a terra. A aquestes edats el silenci total és impossible practicar-lo, doncs, tenen una necessitat vital de comunicar-ho tot.

 

Quan van arribar a prop del lloc, van esmorzar, van fer l’activitat dalt del turonet i, abans de dinar sota l’abric dels roures, van tenir l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta petita roureda tot contemplant-ne els arbres, jugant a fer cabanes amb les branques i tronquets que hi trobaven per terra i observar els insectes,sobretot la varietat d’aranyes.  Al cap de poc els vaig demanar si havien abraçat mai cap arbre, van quedar mirant-me
amb ulls molts oberts i
els vaig convidar a abraçar els roures. Tot seguit d’aquesta experiència em van comentar que havien sentit una sensació positiva que havia recorregut el seu cos. Les seves cares reflectien un estat d’alegria. Fins i tot, per a mi va ser una sorpresa compartir això amb ells i elles, doncs, abans ni jo mateixa me n’havia
adonat tant de la sensació de viure la natura i apropar-t’hi. Sí, feies coses sense donar-li aquest sentit de plenitud. Potser no n’era tant conscient com ara que estic portant a terme aquestes petites experiències. A la tarda, i abans de sortir d’escola, els vaig demanar què els havia semblat tot i ho recordaven tot al detall. Les seves cares mostraven una gran satisfacció.

 

En definitiva, penso que quan les coses es donen i s’expliquen des del cor, el feedback sempre sol ser positiu perquè de ben segur que quallen i qui ho rep, més si són nens i nenes, en restarà un record positiu.  Com diu el psicòleg americà Tobin Hart “els nens i nenes de per si ja són espirituals i en les coses que emprenen han de sentir seguretat i naturalitat per a poder expressar la seva espiritualitat”. I és ben cert! De tot això n’estic molt contenta que haguem iniciat plegats aquesta bonica experiència i que de ben segur continuarem en d’altres situacions i sortides, perquè me’ls conec i m’ho demanaran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>