Les oliveres de Getsemaní

Si hi ha un espai on la natura i
l’espiritualitat es donen, intensament, la mà és l’anomenat “hort de
Getsemaní”, situat al peu del mont de les oliveres dins de la ciutat de
Jerusalem. En aquest espai tingué lloc un dels episodis més intensos de la vida
de Jesús. Els darrers dies de la seva vida, Jesús els passa entre el poble
Betània, on pernoctava ell i els seus deixebles, i la ciutat de Jerusalem. Després
del sant sopar i de tornada cap l’amical casa on dormien, Jesús decideix a
aturar-se a l’hort de Getsemaní. Aquest mot arameu significa trull o molí d’oli
ja que aquest hort era un recinte delimitat per murs de pedra seca on hi havia
oliveres i el trull. Segons els historiadors es tractava d’una propietat d’una
família amiga. Podem preguntar-nos, per què, Jesús decideix aturar-se a
Getsemaní ? Primer, perquè es tracta d’un espai situat prop del camí de retorn
a Betània. Després, perquè li agradava pregar en hores nocturnes i en llocs
apartats. En aquest sentit, l’oliverar era un lloc perfecte ja que, normalment,
les capçades de les oliveres no cobreixen del tot l’espai i per tant, es pot
veure la nit estelada. 
Tant bon punt Jesús entra  a Getsemaní amb els seus deixebles- menys
Judes- es ben clar que vol retirar-se a pregar i, tot seguit, demana als seus
que s’asseguin i l’esperin. D’altra part, demana als tres deixebles que l’han
acompanyat en els moments intensos de la seva vida (Pere, Jaume i Joan) que
l’acompanyin i li facin costat, tot i que al final també s’adormen. En aquest
moment es quan es produeix la solitària pregària de Jesús amb el Pare, davant
de la passió i la mort que l’esperava.
 

L’hort de Getsemaní

A finals d’agost he tingut la gran fortuna de
poder visitar aquest espai i gaudir de la presència de les oliveres. Avui en
dia l’hort de Getsemaní és un jardí delimitat per una tanca i que té al seu
costat una bonica església aixecada per pregar en aquests lloc sant. L’element
més extraordinari d’aquest jardí és l’existència d’algunes oliveres
mil·lenàries, les quals presenten unes mides espectaculars. Estudis fets, segons
m’explicà gent de Jerusalem, han demostrat que algunes d’aquestes oliveres tenen
al voltant de 2000 anys. Per tant, es tracta d’arbres que potser van permetre
que Jesús o els seus deixebles  es
recolzin en el seu tronc o que van ser testimoni del moment en que Jesús va mirar
el cel, entre les branques dòliveres, per pregar. Per tot plegat, es tracta d’arbres únics i acaronar la seva
clivellada escorça et genera una veritable experiència espiritual ja que et
sens connectat amb la terra, com les arrels de l’arbre; et sents dret sobre
l’espai, com el tronc de l’arbre i et projectes, tot tancant els ulls, cap al
cel.
Una de les oliveres mil·lenàries
Detall de l’escorça d’una de les oliveres mil·lenàries

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>