L’arbre de la llibertat i la revolució francesa

Uns mesos enrere, l’historiador Jaume
Vilaginés publicava en aquest bloc un text sobre l’arbre de la llibertat[1]
Ara volem aprofundir vers el paper d’aquest arbre simbòlic a la revolució
francesa.
Erik Fechner[2]
afirma que cal relacionar l’arbre la llibertat amb l’arbre de maig. Per tant,
el nou símbol revolucionari entronca amb una antiquíssima tradició molt estesà
per l’Europa atlàntica i continental. L’arbre de maig l’anava a cercar al bosc
els joves del poble la nit del 30 d’abril a l’1 de maig. Normalment es plantava
a la plaça del poble i el seu cimal s’engalanava amb flors, fruites i, en
ocasions, proclames. Al seu voltant es feien balls i festes per celebrar la fi
de l’hivern i l’inici de la primavera. En ocasions, també es plantaven arbres
al  davant del castell, l’església i les
cases nobles per tal de reconèixer l’autoritat i, a vegades, al davant de les
cases dels joves esposos, les noies per casar o les granges. En conclusió
l’arbre de maig simbolitzava el triomf de la vida primaveral vers la mort
hivernal i conseqüència era també símbol de fecunditat i fertilitat.
El triomf de la revolució francesa va generar
el naixement d’un nou ordre social que tenia en la llibertat un dels seus grans
principis i necessitava nous símbols.
El primer arbre de la llibertat es plantà l’1
de maig de 1790 a la localitat de Saint-Gaudens i en els propers 10 anys van
plantar-se 60.000 arbres de la llibertat per tota la geografia francesa. El
1794 la Convenció Nacional aprovà un decret que fomentava la plantació i
protecció dels arbres de la llibertat per tots els municipis. El roure va ser
un dels arbres més utilitzats.

D’altra part, l’arbre de la llibertat té una
vocació universal ja que uneix l’amor per la llibertat i la fecunditat de la
natura. Per tant, era un símbol que calia expandir per tot el món. Per exemple,
en un escrit del 17 de novembre de 1792 el comandant Mouthon explica la
plantació d’un roure com arbre de la llibertat a Ostende i esmenta que aquest
arbre també simbolitza la força del poble francès.
El 1793 l’arbre de la llibertat es converteix
en l’arbre de la fraternitat ja que sota la seva ombra es promouen reunions de
joves cantaires d’himnes revolucionaris. Més endavant també se’l denominarà:
l’arbre de la igualtat, de la unió, de la república…
En conclusió, l’arbre de la llibertat és un
reflex dels principis revolucionaris i, a més 
a més, l’arbre, gràcies a la seva capçada es converteix en lloc de
reunió. Per tant, no és estrany un gran nombre d’escrits que lloen el
simbolisme d’aquest arbre, com un del 1793 que diu que el primer i més
important fruit de l’arbre de la llibertat és el respecte universal per la
justícia.



[2] Fechner,
Erik. L’arbre de la liberté: objet, symbole linguistique. In: Mots, octubre
1987, Nº 15 pp. 23-42

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>