Una figuera a les muntanyes de Petra

Quan et trobes una figuera que creix en una
esquerda d’un dels estrets canons que creuen les muntanyes jordanes de Petra,
penses en el veritable valor d’aquest arbre bíblic enmig d’un paisatge
semidesèrtic i, en conseqüència, t’imagines el poble d’Israel encapçalat per
Moisés passant, milers d’anys enrere, per les estretes valls que creuen
aquestes muntanyes, tot dirigint-se cap a la terra promesa. En darrer lloc, et
ve a la ment la imatge del que significava trobar-se, un dia de calor estival,
una figuera carregada de figues madures.
La seva visió en les terres jordanes em va
fer pensar en la presència de la figuera en els textos bíblics i en la seva
simbologia. Tot seguit, repassarem el paper d’aquest arbre a la Bíblia i la simbologia
que genera.


La figuera és, d’una part, el primer
arbre que apareix, amb nom i cognoms, a la Bíblia i, d’altra part, és un arbre
fruiter que s’ha cultivat a la conca mediterrània des de fa milers d’anys[1].
El seu fruit, la figa, és el gran atribut d’aquest arbre ja que posseeix un alt
valor nutritiu per la seva  elevada
concentració de calci, potassi, ferro i fòsfor. Per tant, és molt comú associar
la figuera a la fertilitat i l’abundància.

Tal com dèiem, les fulles de la
figuera, tal com relata el Gènesi, van servir per tapar els cossos d’Adam i Eva
quan s’avergonyiren de la seva nova situació un cop van menjar el fruit
prohibit.
Llavors
conegueren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per cobrir-se a la
cintura
” (Gn 3:6)
D’altra part hi ha molt passatges
bíblics que responen al símbol de fertilitat de les figues:
No
us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i
cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva
figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna
” (1Re 5: 5)
 Cadascú
s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú.
Ha parlat el Senyor de l’univers
” (Mi 4: 4).
La figuera dóna els seus
primers fruits,
i les vinyes florides escampen perfum.” (Ct 2: 13)

L’existència d’un passatge del Nou
Testament en el qual s’explica com Jesús[1]
va fer assecar una figuera, potser és un dels elements que ha generat que les
figues i la figuera tinguessin una valoració cristiana com a fruita prohibida i
com a arbre maleït ja que també s’atribuí a aquest arbre el suïcidi de Judes. Ara
bé, al meu entendre, aquest passatge de l’evangeli de sant Mateu només és un
exemple de la força de la fe i, d’altra part, cal esmentar que a l’entorn de
l’arbre sobre el qual es va penjar Judes existeix més d’una versió ja que aquest
fet també s’ha atorgat a l’arbre de Judes o de l’amor (Cercis siliquastrum).
Una altre motiu de les connotacions
negatives cap a la figuera i els seus fruits per la religió cristiana possiblement
és també resultat de l’aparició, producte del seu simbolisme eròtic, de les
figues i les branques de figueres a les festes dionisíaques,.
Ara bé, segons la mitologia clàssica, la
figuera estava consagrada a Demetre, la deessa de l’agricultura, i prop del seu
santuari d’Euleusis hi havia un bosquet. Segons la mitologia grega, Demetre va
deixar l’Olimp i va baixar a la terra disfressada de vella i va ensenyar als
homes i dones els secrets de l’agricultura. Fitaclos, un atenenc que va tractar
la deessa amb gran hospitalitat, va rebre a canvi una figuera i va ser el
primer a conèixer els secrets del seu conreu
. Per tant,
predomina el valor productiu de l’arbre per damunt d’altres consideracions.


[1]De bon matí, mentre tornava a
la ciutat, tenia gana. Veient una Figuera vora el camí, hi anà, però no hi va
trobar res, sinó fulles solament; i li digué: “Que no surti mai més fruit de
tu” I a l’instant la Figuera es va assecar
.” (Mt 21: 18-20)

[1] En aquesta entrada del bloc: Amics arbres, arbres amics, trobareu una
veritable enciclopèdia sobre els figues: https://josepgordiarbresipaisatge.cat/2013/01/ses-figues-fruits-predilectes-des.html
.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>