L’efímera bellesa

Aquests primers dies de març han estat un agradable
preludi de la primavera que ens espera a la cantonada. La temperatura s’ha
enfilat, els dies s’allarguen, els camps verdegen i alguns arbres treuen les
primeres flors blanques o rosades i els més espavilats ens ensenyen les noves i
tendres fulles.
Observar un arbre florit en aquesta època de
l’any -com el mateix ametller – és un veritable joc de contrastos que
enlluernen el passejant. L’observació de la blancor de les flors enmig de la
verdor dels camps de cereals és un veritable esclat d’alegria interior.
Senzillament, per la puresa que simbolitza la flor i perquè són l’anunci de
l’eclosió de colors primaveral.


L’inici d’un nou cicle de l’any sempre és un
moment únic i el començament de la primavera és per a mi un moment molt
especial pel que significa de triomf sobre la mort hivernal ja que el món
vegetal comença a renéixer, a florir, a brostar…
Si pensem en la bellesa i la senzillesa d’un
flor d’ametller, ens adonem que, per damunt de moltes consideracions, som
davant d’una harmonia efímera ja que potser la propera ventada o fredorada la
malmetrà i no la tronarem a veure fins l’any vinent.
Aquests pensaments vers l’observació d’una
simple i corprenedora flor blanca, m’han portat a pensar en el poble japonès. Al Japó s’ha celebrat des de fa vora 1000
anys l’arribada de la primavera amb la festa del Hanami (observació de
flors de cirerer en japonès) que coincideix sempre amb el punt àlgid del Sakura
(floració dels cirerers) que sol ser pels darrers dies del mes de març. La
curta durada d’aquest fenomen, juntament amb unes pràctiques religioses
sintoistes i budistes fortament lligades a la natura, recorda als japonesos, i
històricament a la seva casta guerrera, els samurais, la curta durada de la
vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que han d’expressar pel fet
d’estar vius.
Mentre dura la Sakura, les
famílies, els estudiants o els companys de feina, s’apleguen al parc més proper
i es troben junts a sota dels cirerers per observar l’efímera bellesa de les
seves flors o gaudir de la pluja de pètals, tot fent un pícnic a la japonesa,
és a dir, menjant, bevent o cantant molt com els nostres si exceptuem l’ordre:
cada família té el seu lloc, un petit espai que no pot sobrepassa.

Les flors del cirerer tenen un significat
especial ja que anuncien l’inici de l’estació del renaixement de la vida i al
Japó també és senyal que ja es pot començar a plantar l’arròs.
El cirerer, com
a arbre, simbolitza l’esperança. Per aquest motiu, el passat 11 de març que es
commemorava l’aniversari del terratrèmol que va afectar l’est del Japó, molts
japonesos van plantar cirerers prop del seus temples i també prop de la central
nuclear de Fukushima.
Ara que fa pocs dies que ha fet dos anys del
tsunami que va afectar les costes japoneses i desencadenar la tragèdia de la
central nuclear de Fukushima, convé que al mirar i gaudir dels nostres germans
arbres florits, recordem en els nostres pensaments o en les nostres pregàries
les persones que van perdre familiars, la seva casa  o que estan en perill d’emmalaltir pels
efectes de la radioactivitat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>