Els Bishnois i els arbres

Els Bishnois són un poble que viu dins del desert del Thar i
administrativament a la regió del Rajasthan, situada al nord oest de la Índia.
La paraula Bishnois significa 29, és a dir, que aquest poble segueixen els  29 principis establerts pel Guru Jambheshwar que
va viure al llarg del segle XV. Aquest mestre espiritual, després d’una
terrible sequera que va afectar la regió del Rajasthan, va tenir la visió de
que la catastròfica sequera era producte de la interferència de l’ésser humà
sobre el medi ambient. Posteriorment es va convertir en un home sant i va establir
29 preceptes que calia seguir i que la gent d’aquella terra desèrtica va fer
seus.
Dels vint-i-nou principis, una part important fan referència a la higiene
personal i el manteniment d’una bona salut, com no beure alcohol, no fumar, no
prendre opi ni menjar carn; uns quants preceptes són normes de comportament,
com ser modest, pacient i sincer al llarg de la teva vida i una petita part són
conductes religioses, com pregar a les tardes o fer dejunis. Dins de les normes
de comportament hi ha un petit conjunt de consells dirigits a la conservació de
la biodiversitat i a fomentar bones pràctiques ramaderes, com no talar arbres,
no matar animals i tenir pietat i estimar tots els éssers vius. Per aquestes
conductes els Bishnois són coneguts com un dels primers pobles conservacionistes
del món.
La relació d’aquest poble i sobretot de les dones amb la preservació dels
arbres és admirable. El fet més remarcables d’aquesta lluita es remunta al
1730, quan el Maharajà de Jodhpur va encarregar talar els arbres de la zona on
vivia aquest poble. Cal assenyalar que els arbres, a la zona desèrtica del Thar,
són molt importants ja que fixen les dunes i en concret el Khejari (Prosopsis cineraria) que és de la
família de les lleguminoses aporta nitrogen als sòls.
Khejari (Prosopsis cineraria)

Les dones bishnois, encapçalades per  Amrita Devi, van abraçar-se als arbres per
evitar que fossin talats i fins i tot van oferir el seu cap en comptes del
tronc de l’arbre. El resultat van ser 363 persones, majoritàriament dones,
mortes. Davant d’aquest sacrifici el Maharajà va abandonar la seva idea
desforestadora.

Imatge que il·lustra els fets del 1730

Els Bishnois (www.bishnois.com) són
un poble que viu, bàsicament, de l’agricultura i la ramaderia, que per escalfar-se
utilitzen els fems secs dels animals i no cremen els seus morts sinó que els
enterren. També són amants de la fauna salvatge. Per tant, és comú veure per
les seves terres cérvols i antílops. També tenen una especial estima pels gats
ja que s’encarreguen de mantenir la casa neta de rates i serps. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>