L’ecosofia, segons Raimon Panikkar

En un moment de l’entrevista amb Vicenç
Santamaria, que podeu consultar en aquest bloc amb el títol: La natura com
escola, tot conversant amb Vicenç Santamaria, s’esmenta el concepte “intuïció cosmoteàndrica”. Es tracta d’un
terme proposat per Raimon Panikkar que inclou la persona, l’entorn i Déu. Per
tal d’aprofundir en aquest terme, he anat a consultar l’autor. Per fortuna a la
Biblioteca de Barri Vell de la UdG hi ha dipositat el seu fons[1]
i he pogut llegir un dels seus llibres on es parla de l’ecosofia[2].
Panikkar explica que les paraules Déu, Home i
Cosmos conformen una trinitat, és a dir, tres tipus de manifestacions de la
realitat, encara que cadascuna d’elles manté la seva pròpia idiosincràsia.
Segons Panikkar, en aquest camí trinitari, el primer que cal és descobrir-nos a
nosaltres mateixos i per fer-ho, el primer pas és adonar-nos-en que la vida és
el valor suprem. Tota la resta, intel·ligència, força, voluntat, cos, alegria,
pau… són accidents que s’afegeixen a l’ésser viu.
D’altra part, l’ecologia ens ha revelat la
nostra condició, però ens desorientar al fer-nos creure que tot problema
ecològic té una solució tecnològica. Aquest pensament ens porta a no cercar les
veritables causes del conflicte. La causa d’aquesta situació, segons Panikkar,
és resultat del fet que mantenint un pensament dual, és a dir, l’espècie humana
és una cosa i la natura una altra. I  encara
ens cal afegir Déu.
Panikkar aclareix que la solució als
conflicte ecològics passa per la col·lectivitat i que ha passat el temps de
refiar-nos-en d’algú que ha tingut una il·luminació o que en sap més que els
altres. El que cal és que canviï la nostra actitud cap a la terra. Per aquest
motiu introdueix el terme ecosofia: la saviesa de la terra i que s’ha de
fonamentar en un equilibri entre les tres dimensions. Per què parlar
d’equilibri ? Doncs, senzillament, perquè vivim en el desequilibri que prové
d’adonar-nos-en que el paradís que ens prometia la raó i la ciència s’ha
enfonsat.
El nou equilibri s’ha de desenvolupar a
partir d’una major dimensió femenina, és a dir, entre altres coses, a actuar
sense violència. Panikkar afirma que la funció de l’espècie humana no és la de
dominar la terra, sinó que el que ha de fer és conrear-la, començant pel conreu
personal d’un mateix, seguint per l’ànima i continuant amb la terra. Cos, ànima
i terra són tres aspectes d’una mateixa cultura i realitat. La intuïció
cosmoteàndrica es fonamenta en els següents fets: que no existeix un ésser humà
per ell mateix, ni una natura per ella mateixa. Són l’un per l’altra i Déu al
mig de totes dues realitats.
En un món amb una forta violència
institucionalitzada no podem pensar que l’equilibri s’imposarà per ell mateix;
només ho farà per la voluntat del conjunt, i partint de tenir clar que tots
estem dins de la mateixa aventura. L’equilibri no s’aconsegueix asseient en una
taula rodona a Déu en una cadira, a l’ésser humà en un altra cadira i a la
natura en el tercer seient. La solució és trinitària. Dit amb altres paraules:
cap millora ecològica del món reeixirà sinó considera la nostra terra com el
nostre cos i el nostre cos com el nostre Si. Per tant, el problema ecològic és
un problema estrictament teològic i viceversa. Si la terra és part de nosaltres
mateixos no pot ser objecte de cobdícia.
Per concloure, voldria recapitular vers la
definició d’ecosofia a partir de les paraules de Jordi Pigem[3],
el qual reclama una profunda transformació de l’actual mentalitat que
afavoreixi un camí reconciliació amb el món que uneixi la plenitud personal i
l’equilibri planetari, a partir de sentir-nos part de la terra i sentir així la
seva estima i la seva saviesa.


[1] El 28
d’abril de 2008 en el transcurs de l’acte d’investidura de Raimon Panikkar com
a Doctor Honoris Causa per la UdG, l’homenatjat va fer pública la seva voluntat
de llegar a la Biblioteca d ela UdG el seu fons personal. La tardor després de
la seva mort (26 d’agost de 2010) van arribar 
a la Biblioteca els 10.000 documents que integren el seu fons. A la
biblioteca de Barri Vell ja es poden consultar una gran part dels seus
documents.
[2] Panikkar,
Raimon (1994) Ecosofía. Para una
espiritualidad de la tierra
, Ed. San Pablo, Madrid.
[3] Pigem,
Jordi (1993) La odisea de Occidente.
Modernidad y ecosofía
, Ed. Kairos, Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>