Reflexions sobre la circulació motoritzada a l’espai natural protegit de Gallecs.

He llegit curosament les declaracions de la
regidora de medi ambient de l’Ajuntament de Mollet del Vallès a l’entorn del
trànsit de vehicles pels camins de l’espai natural protegit de Gallecs,
(Setmanari Contrapunt de l’1 de febrer de 2013, www.contrapunt.cat ) i voldria exposar algunes reflexions per
enriquir el debat.
Abans però, voldria constatar que la regidora
o els responsables polítics i tècnics ja han fet possible el tancament a la
circulació motoritzada pel bosc de can Veire. Fet que, de ben segur,
tranquil·litzarà els passejants habituals.
Tornant al tema de l’article a l’entorn de la
circulació motoritzada pels camins de l’espai natural protegit de Gallecs, he
d’admetre que hi ha una part de les declaracions de la regidora que són, al meu
parer, si més no preocupants. Tot i que amb el plantejament general hi estic
d’acord, m’intranquil·litza que es digui que per resoldre el trànsit de
vehicles privats amb una senyalització de prohibició i l’amenaça d’una multa
sigui suficient.
No tinc prou clar si la solució definitiva
són les actuals tanques o un nou sistema de cadenes o de pivots. El que sí que
tinc clar és que per aconseguir limitar, de forma efectiva, el pas de cotxes
només s’hi pot lluitar amb fermesa, és a dir, amb barreres físiques.
Si visiteu la web de la Federació Europea
d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (
www.fedenatur.org), de la
qual el Consorci de Gallecs n’és membre, trobareu que la major part dels seus
associats són espais naturals propers a àrees urbanes i si llegiu alguns dels
documents de treball que han generat, us adonareu que la regulació del trànsit
rodat és una de les primeres preocupacions que s’han resolt per deixar clar
quin és l’espai per als cotxes i quin per a les persones i bicicletes.
En un altre ordre de coses, la meva activitat
docent lligada a l’assignatura del Màster de Medi Ambient de la Universitat de
Girona: “Bosc i societat. La planificació
dels usos socials a l’espai forestal
”, m’ha portat a llegir documents
especialitzats, escoltar tècnics i visitar espais naturals protegits catalans,
espanyols, europeus i dels Estats Units. Resultat d’aquesta experiència, he
comprovat, directament, que la regulació de la circulació motoritzada és un
dels primers temes que aborden i resolen amb claredat i eficàcia els responsables
de la gestió dels espais naturals protegits. Per tant és un tema general i comú
a les gestió dels espais protegits.
Fins i tot, la ciutat de Zurich té un lema
que diu: “és bo per la ciutat, tot el que
dificulta anar en cotxe
”. Seguint dins de l’espai urbà, recordeu que a la
ciutat de Mollet del Vallès, quan s’ha volgut crear una àrea peatonal o evitar,
de forma permanent, que s’aparqui sobre les voreres, no s’ha posat només un senyal,
sinó que s’han establert dificultats físiques importants i definitòries a
l’entrada dels cotxes.
A l’espai natural de Gallecs passen els anys
i sembla que anem enrere. Setmanalment freqüento els camins d’aquest espai i
puc afirmar que han augmentat considerablement el nombre de cotxes que circulen
pels camins i que, en ocasions, obliguen els caminants i esportistes a vigilar
i estar atents. Si, tal com diu la regidora en un altre escrit (Setmanari Contrapunt de 8
de febrer de 2013) l’espai natural de Gallecs és visitat anualment per 700.000
persones, ¿no seria ja hora que d’una vegada per totes la circulació motoritzada
estigués regulada de forma clara i definitiva per sempre més ?
Es porten molts anys de gestió en aquest espai
natural protegit de Gallecs i el que calen són accions clares i efectives i no
declaracions triomfalistes ja que queda molta feina per fer i molts temes per
resoldre encara.
Camí de Gallecs a la primavera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>