Pobres boscos centenaris, a càrrec de Josep Maria Mallarach.

Entre 2009-10 el Centre de Recerques i Aplicacions
Forestals, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dur a terme, per
encàrrec del desaparegut Departament de Medi Ambient i Habitatge, un inventari
de boscos singulars de Catalunya, entre els quals es compten els petits boscos centenaris
(en termes ecològics en diríem madurs o premadurs) que ens resten. Els seu
propòsit era “catalogar els millors boscos a escala comarcal i de
país, atenent als diversos usos i valors del bosc”.
 
http://www.creaf.uab.es/BoscosSingulars/index.htm.
Lamentablement, aquell Inventari, com tants d’altres
treballs importants per a la conservació del patrimoni natural, pagats amb
diner públic, no va donar peu a mesures de protecció, va quedar desat; no s’ha
fet assequible per internet, ni es va trametre a les oficines territorials del departament
responsable, de manera que els enginyers forestals comarcals l’ignoren.

Aquell inventari incloïa diversos tipus de boscos singulars, d´entre els quals
destaquen, pel seu valor científic i ecològic, els boscos vells o centenaris,
dels quals en va inventariar uns 200 de representatius de tot Catalunya, la superfície
total només suma 3.200 ha. Es tracta de rodals molt petits, generalment
inferiors a 10 ha, que s’han lliurat de les tales forestals des de fa segles,
i per això tenen una vàlua científica, ecològica i estètica excepcionals. Són
les joies més preuades dels boscos de casa nostra.

Ara bé, d’aquestes 3.200 ha de boscos excepcionals, resulta que pràcticament el
80% està fora d’espais naturals de protecció especial, i només està realment
protegit, en números rodons, un 10%. “Realment” vol dir que es troba dins de reserves
parcials forestals, o que s’ha adquirit en propietat per protegir-lo o, si més
no, que se n’han adquirit els dret de talla mitjançant acords de custòdia amb
la propietat forestal.  Per tant,  el 90% de la superfície de
boscos centenaris de Catalunya es troba, a efectes pràctics, desprotegida, encara
que siguin dins de la xarxa Natura 2000.


Roureda de Camprodon

La majoria d’aquests boscos singulars desprotegits
són de propietat privada. La crisi econòmica ha fet reactivar l’activitat forestal,
que havia decaigut fortíssimament abans del 2008, però els preus fan poc viable
l’aprofitament forestal de la majoria de boscos del país, de manera que es
demana permís per tallar els poquíssim boscos centenaris més assequibles, se’ls
dóna el permís sense problemes, i es tallen naturalment.  Resultat: Els investigadors que treballen
en el tema estimen que, aproximadament,
la tercera part dels boscos vells que figuraven inclosos a l’Inventari del
CREAF ja han estat tallats. Això no vol dir que hagi desaparegut el bosc, sinó
que ha perdut el valor excepcional que tenia.
La comarca de la Garrotxa és la que té més
superfície forestal autòctona de Catalunya i fou la primera on  la Delegació comarcal de la ICHN va
inventariar els boscos madurs. Doncs bé, segons els autors de l’inventari
comarcal,  aquests darrers anys s’han
tallat pràcticament tots els boscos centenaris que queden fora del Parc natural
amb una sola excepció que es va poder salvar ‘in extremis’, 15 ha d’una fageda
centenària que en té 35, situada a l’obac de les Olletes, a l’Espai d’Interès Natural
del Collsacabra.

Quin impacte ha tingut això en la biodiversitat de Catalunya?  Podem suposar que alt, de segur, però en realitat
s’ignora, perquè molts d’aquest rodals han estat tallats abans de que s’hi haguessin
fet inventaris, però no és temerari afirmar 
que és greu, perquè en els casos que s’havien fet prospeccions serioses,
havien aparegut quasi sempre espècies noves per a la comarca o el país, de
vegades fins i tot per a la ciència. Per exemple, un estudi dels líquens presents
en només tres rodals d’alzinars vells a la Garrotxa, realitzat l’any 2007 pels
botànics E. Llop, A. Llongan i A. Gómez-Bolea, de la Universitat de Barcelona, va
identificar un total de 112 espècies de líquens diferents, de les quals 45 eren
desconegudes a la Garrotxa.


Com és possible que una pèrdua d’aquesta magnitud hagi esdevingut legalment ? Senzillament,
perquè la visió reduccionista de l’administració responsable (Direcció General
de Patrimoni Natural) que hauria de vetllar per l’interès general, sembla que no
va més enllà de considerar que a aquests boscos venerables  “ja els havia arribat el torn de
l’aprofitament”, i és cega a qualsevol altre valor diferent del de la fusta, la
llenya o la biomassa…com ara els valors científics, estètics, , simbòlics, espirituals,
a més del valor per a la salut…uns valors que, tanmateix, reconeixen la
majoria de persones sensibles a la bellesa majestuosa i colpidora dels boscos
centenaris!

Fins aquí el problema. Examinem ara possibles solucions. Una de les vies més
directes i efectives pot ser la que marca el Reglament Comunitari de Desenvolupament
rural: la compensació econòmica dels drets de tala en indrets de gran valor
ecològic, un instrument que s’utilitza a tota la Unió Europea, però no a
Catalunya en aquests moments.  Una via
que podria aplicar-se fàcilment, via custòdia del territori.

Si es fes així, quant valdria protegir aquests
boscos venerables, comprant-ne els drets de talla als propietaris que no
tinguin interès en conservar-los?  A partir dels imports que la Diputació
de Girona va pagar per mitjà del programa Sèlvans (http://www.selvans.eu/) quan va adquirir els drets
de tallada d’una cinquantena de rodals forestals madurs de la demarcació gironina
 per crear microreserves forestals (entre
1000-2000 euros/ha), es pot estimar que amb uns 4-5 milions d’euros es
podrien comprar tots els drets de talla  -per
25 anys, sinó més- de tots els boscos centenaris que estan greument amenaçats de
Catalunya !



Si les tendències forestals i polítiques actuals
segueixen endavant, i el procés sobiranista segueix el seu camí, ens podríem
trobar que quan Catalunya esdevingui un estat (sigui independent, interdependent
o federat) la majoria dels nostres boscos centenaris, testimonis venerables que
havien sobreviscut des d’abans de l’infaust Decret de Nova Planta hagin
desaparegut, per inconsciència d’uns, ignorància dels altres i passivitat
d’aquells que ho podrien haver evitat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>