El cedres del Líban al poema de Gilgamesh

Gilgamesh és un personatge llegendari de l’època
sumèria, s’atribueix que va ésser el rei de la ciutat d’Urk. Els contes sobre la
vida de Gilgamesh escrits en sumeri foren redactats fa més de 5000 anys. Posteriorment
la tradició babilònica va elaborar una gran corpus al seu entorn que recollia
algunes d’aquestes primitives narracions sumèries i que va donar lloc a l’epopeia
que el té com a protagonista, escrita en dotze tauletes, en llenguatge cuneïforme
i que expliquen els grans fets de la seva vida.
A les tauletes III, IV i V s’explica
l’expedició de Gilgamesh acompanyat d’Enkidu al bosc dels cedres per matar
l’ogre Humbaba que té la missió de guardar el bosc. A l’inici de la tauleta V
ens apareix aquesta esplèndida descripció del bosc:
Es van aturar a l’entrada del bosc,
van contemplar l’alçada dels cedres,
van contemplar l’entrada del bosc.
Per allà on Humbaba havia passat hi havia un
rastre.
Els camins estaven oberts, els corriols eren
agradables,
van mirar el Bosc dels Cedres, la seu dels
déus, el
santuari de les deesses;
al davant de la muntanya els cedres s’alçaven
majestuosos,
la seva ombra era agradable, a punt de
gaudir-ne.
Els arbustos eren densos, cobrien tot el
bosc,
Els cedres, les plantes aromàtiques
Segurament
ens trobem davant d’una de les primeres descripcions d’un espai forestal
carregada d’un enorme simbolisme. Penseu, que la iconografia mesopotàmica i
egípcia, situa l’arbre de la vida damunt d’una muntanya: “la muntanya dels cedres”. En un altre vers del poema s’esmenta el
cedre com: “la copa del qual forada el
cel
”.

Imatge babilònica que situa l’arbre venerat damunt d’una muntanya

Aquesta
idea de la foresta dels cedres com a bosc dels deus es manté a l’Antic
Testament. Per exemple, en el Salm 104 (Ps 104: 16):
 “s’assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà”
Producte d’aquesta antiquíssima valoració
dels cedres del Líban com a arbres sagrats, avui en dia és fàcil trobar-los en
espais religiosos. Per exemple a la plaça Abat Marcet de Montserrat hi ha dos
cedres que van ser plantats pel monjo Bonaventura Ubach (1879-1960) que va ser
un gran estudiós de la Bíblia, un viatger i coneixedors de les llengües de
l’Orient bíblic.

Cedre del Líban plantat a Montserrat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>