Els boscos de Shakespeare

Aquest estiu
s’estrena a Birmingham, tot i que més endavant la veurem a Girona i Barcelona,
dins de la Olimpíada Cultural de Londres 2012 l’obra: Forests, dirigida per
Calixto Bieito i protagonitzada per actors catalans i anglesos. Es tracta d’un
funció on es recullen fragments d’obres de Shakespeare que passen en boscos i
que s’esdevé una estranya travessia que pren aquest espai natural com a pal de
paller. El viatge s’organitza en tres etapes: el paradís, el purgatori i
l’infern.
El
recorregut comença en el bosc d’Arden, on se situa una part de l’obra: Al
vostre gust, després continua per l’arbreda en moviment de Birman i acaba en
una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, vora la cova
on el rei Lear s’aixopluga d ela tempesta.
Per il·lustrar
aquesta magnífica idea us reproduiré alguns fragments de les obres: Al vostre
gust i Macbeth.
Com dèiem, a
Arden, un bosc en pau idíl·lica on els personatges desterrats hi discuteixen,
filosofen, llegeixen poesia que penja de les branques dels arbres i canten
cançons d’amor inspirades en la natura. Les primeres paraules en arribar al
bosc són del Duc.
I bé,
companys i germans desterrats,
no trobeu que el costum ha fet la
nostra vida
més dolça que la dels palaus
pintats ?
No té el bosc menys perills que
l’envejosa cort ?
(…)
La nostra vida, lluny d’afers
mundans,
Troba paraules en els arbres i en
els rius,
Discursos a les roques, i la
bondat en tot.
No ho canvio per res
Roland quan
entra en escena diu:
“Pengeu dels arbres, versos meus,
testimonis d’amor.
Tu, reina de la nit, triplement
coronada,
Mira amb ulls purs des de la teva
esfera
El nom de la deessa caçadora que
se m’enduu la vida.
Oh, Rosalina, aquests arbres
seran els meus llibres,
I 
a les seves escorces hi gravaré els meus pensaments.
Que tots els ulls que hi hagi en
aquest bosc
Vegin arreu el testimoni de la
teva
Virtut. Corre, Roland, grava-la a
tots els arbres,
La més bella i més casta, la més
inexpressable.”
L’obra
s’acaba amb uns casaments i el perdó dels desterrats i qui els porta la notícia
és Jacques de Bois.
Escolteu-me,
si us plau, unes paraules:
Jo soc el fill segon del vell
Roland
I a tots vosaltres vinc a portar
noves.
Com que el Duc Frederic s’havia
assabentat
que en aquest bosc s’hi anaven
reunint
gent important, va reunir un
exercit
que ell mateix comandava, amb el
propòsit
d’agafar el seu germà i passar-lo
per l’espasa.
I quan ja era a la vora d’aquest
bosc
Va trobar un vell religiós.
Després de parlar amb ell va
penedir-se
del seu intent: ha abandonat el
món
i ha deixat la corona al seu
germà,
i les terres, a tots els
desterrat
s.”
Una roureda de roure penol, de ben segur que un bosc per on potser van passejar
 els personatges de l’obra: Al vostre gust.

Un dels valors
preeminents del bosc és la  persistència
en el temps i la  immobilitat en l’espai.
Aquests principis els recull, admirablement, l’obra: Macbeth, quan  les
bruixes  preveuen el futur tot  alliçonant metafòricament a  Macbeth:
“Sigues brau
com un lleó, i amb tot orgull
menysprea
el que lladri o conspiri contra
tu;
que Macbeth no caurà fins aquell
dia
que de Birnam el bosc, passant
per sobre
el puig de Dunsinane, vindrà a
atrapar-lo”
Macbeth
“Això no serà mai! ¿Qui té prou
força
per reclutar una selva i ordenar
a l’arbre que desprengui les
arrels
lligades a la terra? Bons presagis
!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>