El bosc de Virós, un bosc de ferro.

He tingut el plaer de poder passejar pel bosc de Virós, situat a la vall Ferrera, tant a l’estiu com a la tardor. Per aquest motiu, la informació apareguda al diari “Ara” del 9 de Setembre sobre els boscos de ferro em va interessar d’allò més. La notícia explicava la creació d’una xarxa d’itineraris per conèixer la història de la producció de ferro a la vall Ferrera: “Durant gran part dels últims dos mil anys aquests boscos no han  parat de treure fum. Un fum provinent dels centenars de carboneres que s’amaguen avui en dia sota els troncs dels arbres que omplen la vall. I no només s’hi amaguen carboneres, sinó que també s’hi ha descobert restes de mines i de forns que van començar a funcionar a l’època romana”.
Els itineraris senyalitzats pel bosc de Virós permeten conèixer les restes de carboneres –es calcula que n’hi ha un miler -, de forns metal·lúrgics -dels quals n’hi ha una quinzena i de més de 200 mines de mineral de ferro.
Interior del bosc de Virós

Per casualitats del destí quan va aparèixer aquesta notícia estava llegint l’interessant i exhaustiva tesi doctoral del geògraf Albert Pèlachs, titulada: “Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la vall Ferrera”.
En els seu treball, Pèlachs afirma que del bosc de Virós sortia bona part del mineral de ferro que permetia alimentar la major part de les fargues que funcionaven a la vall Ferrera, i la seva àrea d’influència, entre el 1750 i el 1850, que es considera el període de màxima pressió metal·lúrgica en aquesta part dels Pirineus. Una part de la tesi es dedica a presentar una reconstrucció de la geohistòria ambiental de la Coma de Burg i la vall Ferrera des del màxim glacial, fa uns 16.000 anys fins l’actualitat. Aquest és un apartat de gran interès ja que es dibuixa l’evolució del paisatge forestal i les seves interrelacions amb l’activitat antròpica. 
Acabem l’entrada esmentant unes paraules de les conclusions de la tesi d’Albert Pèlachs: “l’actual distribució de la vegetació està fortament afectada i condicionada per l’activitat humana, uns paisatges que són la suma pretèrita de més de sis mil·lennis d’activitat antròpica pràcticament ininterrompuda, la gestió de la qual no es pot deslligar de les pràctiques locals, dels seus interessos i de les seves necessitats i del fort arrelament patrimonial que els veïns tenen del lloc”.
Recordeu-vos de visitar el bosc de Virós !!
Rodal de pi roig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>