L’Alzinar Sagrat de sant Francesc d’Assís

A uns quilòmetres d’Asissi i enfilant-nos per la muntanya de Subasio, s’arriba a un dels espais forestals italians amb més càrrega espiritual. Es tracta de l’espai anomenat: Eremo delle Carceri. En italià carceri significa retir. Per tant, ho podem traduir com el lloc de retir dels eremites. La història d’aquest indret comença l’any 1225 quan sant Francesc d’Assís aconsegueix el permís per a ell i els altres germans franciscans per poder retirar-se a meditar isoladament en aquest espai. Actualment encara es poden observar les grutes on es retiraven a meditar sant Francesc o sant Rufí. A mitjans dels segle XV sant Bernat de Siena va construir-hi un petit claustre i actualment una comunitat de clarisses custodia l’espai.
L’Eremo és, tret del petit santuari, un bosc d’alzines amb roures a més a més  d’algun auró i és ple de camins ben traçats, els quals acostumen a estar ben protegits per murs de pedra seca o per feixes de branquillons. De tant en tant apareixen petits espais que et conviden a meditar o pregar. Es tracta doncs d’un indret on ja a l’entrada es recomana silenci per tal de poder gaudir de la natura i sentir-se en íntima comunió amb ella, tot seguint l’exemple de sant Francesc que està considerat el pare de l’ecologia i el patró dels forestals.
Cartell d’entrada al bosc sagrat de sant Francesc

M’agradaria entretenir-me a parlar del bosc. Actualment aquest espai es propietat del Corpo Forestale dello Stato. Aquest ens gestiona l’espai per fomentar la passejada i mantenir els valors ambientals. El resultat és que som davant d’un dels alzinars monumentals més espectaculars de la mediterrània i conseqüement la passejada ens permet gaudir d’unes alzines i roures de dimensions espectaculars.
Tot i que no sabem com era en el segle XIII aquest espai, la llunyania de la ciutat, les formes agrestes de les roques calcàries que de manera natural generen petites balmes -fàcilment convertibles en grutes o coves on reposar- i la densa coberta arbòria fan d’aquest bosc un espai especial i únic. Per tant, no se’ns fa estrany  que sant Francesc se sentís subjugat i visqués l’alzinar com un temple on els troncs són les columnes i les capçades dels arbres les voltes i els vitralls.
En definitiva, passejar per entremig d’aquest espectacular alzinar et permet, a més a més de gaudir dels valors naturals del bosc, sentir que et mous pels mateixos camins que el sant va trepitjar i seure en qualsevol racó permet sentir-te en plena harmonia amb el món natural i que vulguis dirigir-te als gegants que t’envolten com a germà arbre !!
La capçada de l’alzinar
Caminant per l’alzinar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>