Els xiprers de Sant Benet del Bages

 
Aquest desembre he visitat el monestir de Sant Benet del Bages. M’interessava conèixer, en primer lloc, la història d’aquest conjunt patrimonial i la proposta cultural que ha desenvolupat Caixa Manresa i que s’anomena Mont Sant Benet (www.montstbenet.com ). En segon lloc, volia fotografiar xiprers i observar el paper que tenen en aquest espai.
Els xiprers que hi ha a Sant Benet del Bages tenen dues funcions. La primera és simplement estètica i, en ocasions, separadora dels diferents espais. (Fotografies 1 i 2) És resultat dels treballs de jardineria duts a terme des que l’any 2000 Caixa de Manresa va comprar aquesta finca.
Fotografia 1
Els xiprers ens acompanyen en el camí cap al monestir de Sant Benet del Bages

Fotografia 2
Els xiprers separen el camí de l’espai ajardinat

En segon lloc voldria parlar dels xiprers del claustre del monestir. Aquests arbres que s’apropen al centenar d’anys van ser plantats per la família del pintor Ramon Casas que va comprar la finca a principis del segle XX ja que, segons mostren imatges històriques, anteriorment el claustre era net d’arbres. La família Casas va decidir utilitzar aquesta propietat com a residència estival i,en conseqüència, va optar  per rehabilitar el monestir i convertir en vivenda una part de les seves estances. Totes aquestes actuacions van fer-se sota la influència dels principis del Modernisme. De ben segur que la plantació de xiprers (Fotografies 3 i 4) i teixos en el claustre del monestir també és producte de les idees romàntiques que impregnaven el Modernisme. Possiblement, cal també esmentar la influència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el qual va pintar nombrosos jardins on els xiprers tenien un clar protagonisme i va escriure textos lloant els valors i el simbolismes d’aquests arbres. Llegim-ne un parell de fragments[1]:
Aquest bell arbre conscient, que és escultura i arquitectura, que sap lo que es fa i del modo que creix, que necessita per arrelar-se el prestigi i la noblesa de moltes generacions; que dóna silueta al paisatge i sobirania als jardins, que és campanar dels arbres i la majestat de la plana; aquest arbre que sols aixeca en la calma i la solitud
Són campanars de vellut fosc, són fantasmes immensos del jardí, són obeliscos de verdor, són monstres de simetria, de proporció i d’ampla bellesa,..,els troncs pugen llisos com columnes, i els capitells són la verdor que puja pariona als núvols, sense un dubte i sense una arruga; són arbres de voluntat, d’energia i consciència

[1] Santiago Rusiñol (1976): “La guerra dels xiprers” dins Obres Completes IIVol., Editorial Selecta, Barcelona.


Fotografia 3
Els xiprers del claustre són el campanar dels arbres
Fotografia 4
Els xiprers són obeliscos de verdor

Quan observeu les fotografies o visiteu el claustre comprovareu com les xiprers són els veritables protagonismes, convertint-se en campanars o obeliscos verds.



[1] Santiago Rusiñol (1976): “La guerra dels xiprers” dins Obres Completes IIVol., Editorial Selecta, Barcelona.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>