Arbres i llibres II

Els arbres parlants són presents en el folklore i la mitologia de moltes cultures.  Producte d’aquesta presència en l’imaginari col·lectiu, alguns literats han agafat aquesta idea i l’han incorporat als seus llibres. A continuació, us parlaré de dos llibres on apareixen arbres parlants.
El primer és el llibre de Guido Mina di Sospiro titulat: Memorias de un árbol  (Ed. Integral,, Barcelona, 2004)que explica la història d’un teix narrada en primera persona, talment com si l’arbre tingues cor, ment i parla. Per tant, el text comença quan l’arbre brota enmig del bosc i al costat de la seva mare i acaba en la senectut de l’arbre quan aquest té més de 2000 anys.
El segon és el llibre de J.R.R. Tolkien: El senyor dels anyells que va ser publicat entre el 1954 i 1955 al Regne Unit i popularitzat per la trilogia cinematogràfica dirigida per Peter Jackson. Tolkien que era un gran amant de la natura i de l’ecologia fins al punt que preferia utilitzar la bicicleta abans que l’automòbil, fa ambientar molts episodis de la seva narració en ambients forestals (el bosc vell, el bosc tancat, el bosc, ombrívol, els boscos de Nuath, els boscos de Firien..).
Un ent
En un d’aquests episodis apareixen els ents, que són criatures en forma arbòrea que viuen en el bosc de Fàngorn. En concret eren pastors d’arbres ja que la seva feina era vigilar i protegir la resta d’arbres del bosc. Al sentir-se traïts per Sàruman decideixen atacar Isengard i després l’Abisme de Helm destruint tots els exercits de Sàruman. Per tant, els arbres tenen un paper molt important en el desenllaç de la història. Per il·lustrar que són els ents, reprodueixo un petit fragment de la primera trobada entre els protagonistes de la història i els ents:
“-Si li plau –va dir- ¿qui és vostè? ¿ I què és?
Una mirada sospitosa aparegué als ulls vellíssims, una mena de cansament; els pous profunds quedaren tapats.
         Hrum, vejam –va respondre la veu -; bé, soc un ent, o aquest és el nom que em donen. Sí, el nom és ent. Podríeu dir que jo soc El ent, segons la vostra manera de parlar. Segons alguns el meu nom és Fàngorn i uns altres diuen que Babarbrat. (..)
         Els arbres i els ents –respongué en Barrarbrat–. Jo mateix no comprenc tot el que succeeix, de manera que no us ho puc explicar. Alguns de nosaltres encara som veritables ents i, a la nostra manera, força vius, però molts d’endormisquen, esdevenen, podríem dir-ne, una mica arbrosos. La majoria dels arbres, evidentment, no són més que simples arbres; però molts estan mig desperts. I n’hi ha de molt desperts, i uns pocs, doncs, bé, ah, uns pocs s’estan tornant entescs. I això passa cada dos per tres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>