Els propietaris forestals i els incendis

Els incendis forestals són un dels problemes ambientals de major repercussió mediàtica i impacte social i, per tant, política.  També tenen importants repercussions econòmiques. Per exemple, els incendis que van tenir lloc a la Catalunya Central entre els dies 18 i 21 de juliol de 1998 van deixar 27.000 ha cremades, de les quals 18.000 eren boscos i 9.000 conreus i, a la vegada, va afectar a 130 masies. A tot això cal afegir els efectes de la desvaloració de la fusta, la pèrdua de renda durant els 60 anys que el bosc trigarà a oferir les condicions d’explotació anteriors al foc  i la dificultat d’utilitzar el bosc com espai de lleure ja sigui per caminar o per anar a buscar bolets; fets de grans transcendència si la finca té una activitat de turisme rural.
Sobre les causes i conseqüències dels incendis forestals a la mediterrània s’han escrit milers de pàgines en treballs de recerca, publicacions de divulgació així com notícies i articles d’opinió a la premsa. En aquest darrer àmbit assistim, any rere any,  al mateix procés. Cada estiu eixut que generà onades de foc, com les de 1986, 1994, 1998 o 2003 que s’enduen vides, cases i boscos per endavant,  les notícies s’acompanyen d’articles d’opinió sobre el que no s’ha fet i el que caldria haver fet. Els principals autors d’aquests articles  són: càrrecs  polítics, tècnics, estudiosos i, en alguns casos, propietaris rurals.
Després de llegir moltes notícies, articles i treballs de recerca i divulgació al voltant dels incendis forestals es dibuixen, al nostre entendre, tres grans grups d’opinió.
El primer d’ells és el dels polítics, els quals segons estiguin al govern o a l’oposició presenten uns o altres arguments sobre la feina feta o la manca d’inversions i prevenció que calia haver dut a terme.
El segon grup està format pels tècnics i estudiosos. És un col·lectiu força heterogeni format per geògrafs, biòlegs, enginyers de forest.. Es tracta de persones que treballen com a tècnics a l’administració o en entitats lligades al sector forestal o que, d’altra part, són investigadors o professors universitaris. Aquest grup és el més present en la premsa i, generalment, aposta per la necessitat de promoure la planificació i la gestió forestal i, per tant, per dedicar més esforços a la prevenció dels incendis forestals. Per comprovar la gran diversitat de professionals que opinen sobre els incendis volem esmentar un fragment de  l’article d’una psicòloga i escriptora titulat:” Patrimoni natural” on s’expressen idees tant simples i urbanes que simplement esgarrifem: “Hay unas cuestiones de sentido común que deberían cumplirse a través de una legislación y las consecuentes inspecciones. Todo el mundo las sabe, aunque no se aplican vete a saber porqué. En primer lugar, el bosque tiene que limpiarse despues de cada primavera, despues de la crecida del sotobosque” És enormement perillós concebre el bosc com un parc urbà  on cada matí passa la brigada de neteja i el deixa net perquè els ciutadans el gaudeixin ja que el parc és de titularitat pública i té uns treballadors dedicats al seu manteniment finançats pels pressupostos públics i, en canvi, el bosc és de propietat privada i si  cal fer alguna actuació els diners han de sortir del pressupost familiar malgrat que poden demanar-se subvencions a l’administració forestal.
El tercer grup d’opinió està format pels propietaris rurals. Aquest darrer grup és poc present en els mitjans de comunicació, segurament perquè tenen molta altra feina a fer després d’un incendi. Tot i això, cal esmentar el colpidor article del president del Consorci Forestal de Catalunya, després del foc del 1998: “En los pasados días hemos asistido a un dantesco incendio que nos privará de unos paisajes únicos. Centenares de familias han perdido patrimonios que son fruto del esfuerzo y ahorro de generaciones. Y lo que es peor, ha habido víctimas humanas irremplazables. ¿ Se ha hecho todo lo posible para evitar este desastre? Vaya por delante nuestra respuesta: claramente, no”Cal matissar que encara que els propietaris forestals són els que lideren l’opinió també cal tenir present que dins d’aquest grup de propietaris rurals també hi ha ramaders, agricultors i, fins i tot, propietaris de cases en parcel·les d’urbanitzacions.
Si voleu escoltar la veu del propietari us recomano la visió del següent video del programa: El medi ambient de TV3 emés el 7 de desembre de 2010.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3251450

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>