El bosc dels sentits

Dins de Girona temps de flors i sota el nom: El Laberint dels sentits, diversos espais de la Universitat de Girona acullen diferents propostes. A les escales de Sant Domènec se situa la composició titulada: el bosc dels sentits. Aquesta proposta presenta, sobre les suggerents escales de Sant Domènec, un conjunt de branques pintades de blau, fullatge sec de coníferes i diferents conjunts de fruites mediterrànies.
L’art, entre d’altres objectius, intenta provocar, impressionar o fer pensar a l’espectador de l’obra d’art. Després d’observar, detingudament, la proposta: el bosc dels sentits, només soc capaç de veure-hi una invitació, sobretot per les escales, a anar al bosc de veritat, on podrem obrir tots els nostres sentits per captar els sons, les olors, les llums i les textures de les plantes i arbres. 
El bosc dels sentits. Escales de Sant Domènec. Girona temps de flors
Els xipresos de les escales de Sant Domènec

L’alzina còsmica de Guinovart

Aquests dies de primavera he tingut la sort de visitar l’Espai Guinovart a Agramunt. L’espai central de l’edifici alberga una composició feta per l’artista que es divideix en tres parts: el mural, la cabana i l’era. Aquesta composició està inspirada en l’estada del pintor ,  quan era petit,  a les terres d’Agramunt. En concret, l’artista va estar-s’hi en els anys 1937 i 1938, és a dir, en plena Guerra Civil. Quan es va produir el primer bombardeig, la família va haver de deixar la vila i traslladar-se al camp, on, segons explica el pintor: “varem viure molt plegats avi, mare, ties i germans en una cabana. Això obligava a mantenir una relació directa amb la naturalesa, com també amb els elements, coses, eines i animals”. 
En les tres composicions del pintor és molt present l’alzina ja que és l’arbre més abundant d’aquestes contrades. Al mural ens apareix l’alzina pintada amb els atributs de la nit: la lluna i l’òliba. A l’era, que és un cercle sobre el qual pengen desenes d’objectes, entre d’ells hi apareix la llenya d’alzina. Ara bé, és a la cabana, que és un espai dins l’espai, on trobem l’alzina còsmica. L’autor defineix aquest arbre com un suport sideral  central. Ara bé, és l’arbre còsmic, venerat des de fa mil·lennis per diferents civilitzacions. Es tracta d’un mite que ens explica que abans que l’espècie humana trepitgés la terra, hi havia un arbre gegant que s’alçava fins al cel, esdevenint un eix de l’univers i el pont entre els tres mons, és a dir, el món subterrani, la terra i el cel. L’alzina de Guinovart situada al mig de la cabana és l’eix al voltant del qual giren tots els paisatges i, tanmateix, sosté la volta celeste amb les diferents constel·lacions. Per tant, és una alzina còsmica que connecta la terra amb el cel.  
L’alzina del mural. Foto: Giovanni Leonardi
L’era, on ens apareixen nombrosos objectes relacionats amb la vida al món rural. Foto: Giovanni Leonardi
L’alzina còsmica ocpa l’eix central de la cabana i connecta la terra amb la volta celeste. Foto: Giovanni Leonardi

Il Sacro Bosco de Bomarzo

Al peu del poble de Bomarzo, a la regió italiana de la Umbria, hi ha l’imponent palau dels Orsini. Tant  el poble com el palau se situen per damunt del Sacro Bosco di Bomarzo, -el qual és un bosc ple d’escultures que va sorgir de la febril fantasia del príncep Vicino Orsini (1523-1585).-  Es tracta d’una reflexió sobre el destí de l ‘ésser humà i del seu lloc dins de l’Univers. Per tant, a diferència dels jardins renaixentistes, el bosc de Bomarzo té un rerefons literari i filosòfic notable. Una de les obres que clarament va influenciar a Vicino Orsini va ser el “Hypnerotamaquia Poliphili” (1499), obra coneguda com “El somni de Polifil”, el qual és un recorregut oníric a la recerca del saber. Polifil pateix l’angoixa i el caos de la selva fosca (el bosc) i després de vèncer nombrosos perills aconsegueix la sabiduria.
La barreja d’escultures i vegetació provoca un seguit d’emocions al visitant, però per sobre de tot el bosc de Bomarzo està pensat com un itinerari espiritual cap al coneixement personal on cada escultura té el seu simbolisme. Per exemple a l’entrar al bosc trobem un rierol i un pont que és l’inici de l’itinerari. Creuar el riu és la superació d’un obstacle que separa dos àmbits, dos mons o dos estats: el conscient i l’inconscient. Per tant, el pont ens permet entrar en el domini encantat del bosc on comença el camí cap a una nova forma d’existència. Una de les primeres escultures que trobem és la d’un gegant que està esquarterant una persona. Aquest conjunt escultòric simbolitza la necessitat del neòfit de ser desmembrat del seu passat per tal de poder renovar-se i renéixer. El coneixement de la natura és el primer graó del coneixement i de l’alquímia. La vida és plena de fets oposats: dia i nit, naixement i mort… Per tant, la tensió entre dos cossos també simbolitza la força entre dos pols oposats i, per tant,  el camí de la creació. 

Tot el bosc és ple d’escultures que van simbolitzant diferents etapes d’aquest camí. Un darrer exemple és l’Orc, que és el deu de les riqueses del món subterrani i també l’entrada a la mansió dels morts. A través de la seva boca oberta accedim a l’interior de la terra. En conclusió, es tracte d’un recorregut on cada escultura té la seva simbologia i on el camí físic està pensat com un recorregut espiritual.

El gegant ens trenca per tal de començar nets el nostre camí. Foto: Gianni Tabachi
La torre inclinada ens fa reflexionar envers el fet que la major fortalesa també té febleses. Foto: Gianni Tabachi