Puri Canals

Sempre m’han interessat les reflexions vitals
d’aquelles persones que s’han dedicat amb cos i ànima a una causa, a la seva
feina… Ahir vaig tenir la gran fortuna d’escoltar la lliçó de vida de Puri
Canals al Postgrau en Significats i
Valors Espirituals de la Natura
: percepció, comunicació, gestió i
integració, que s’imparteix a la Facultat de Lletres de la Universitat de
Girona.
Després de més de 30 anys dedicats a la
conservació de la natura ens va confessar públicament que el primer que no
havia fet bé en  la seva llarga i fecunda
 carrera professional era haver-se se
oblidat del seu cos, és a dir, d’ella mateixa. Recordo que al llarg d’una
conversa amb Xavier Melloni em va dir: “Nosaltres també som natura” Per tant,
el primer que cal conservar és el nostre propi cos i, en conseqüència, evitar
viure la vida de forma dissociativa respecte del nostre entorn. La conclusió és
que, paral·lelament, -o abans de cap altra cosa- el que cal és connectar-nos
amb nosaltres mateixos.

Una segona lliçó és que, cada dia més, la seva
preocupació és fomentar menys el coneixement cognitiu de la natura i treballar
més per afavorir la connexió emotiva entre les persones i l’entorn natural. Per
tant, el que cal és incentivar des de ben petits l’emotivitat respecte de les
espècies i l’entorn natural, així com el sentiment d’humilitat i unitat que ens
han de permetre intentar recuperar els vincles espirituals ancestrals que tenia
l’espècie humana amb la Mare Terra.
La darrera lliçó va ser molt sorprenent.
Després de 30 anys de campanyes al carrer, de lluites davant de l’administració
o en institucions, va dir que s’adonava que en la seva activitat hi havia hagut
massa reacció, enfrontaments… i que potser calia dedicar més esforços a
fomentar un diàleg permanent entre tots els agents socials per evitar parlar de
bons i dolents en la conservació de la natura i que aquest objectiu no pot ser
el desig d’uns quants sinó la voluntat majoritària de la societat.

Gràcies Puri, per haver-te dedicat a treballar
a favor de la natura i per ser, com demostres, una gran persona!

3 thoughts on “Puri Canals

  • Núria Calvet says:

    M'ha encantat aquesta síntesi de les lliçons de vida de Puri Canals i em cal dir que dins la descoberta d'aquest blog preciós, Josep Gordi. Valgui aquest comentari per dir-te que no he parat de llegir-lo des de que l'he trobat fent cerca de la simbologia dels arbres.
    Com a mestra preocupada pel poc coneixement -certament cognotiu- del nostre entorn natural: nostre i per tant pel poc que transmetem als infants, davant la segona reflexió que expliques de les lliçons respiro llegint: "El que cal és incentivar des de ben petits l’emotivitat respecte de les espècies i l’entorn natural, així com el sentiment d’humilitat i unitat que ens han de permetre intentar recuperar els vincles espirituals ancestrals que tenia l’espècie humana amb la Mare Terra". És més important procurar que els infants visquin la natura tocant-la i gaudint-la amb la nostra transmisió respectuosa que potencia el que ells ja porten dins. Així ho sento quan m'endinso pels camins del bosc.
    Gràcies!

  • Josep Gordi says:

    Hola Núria
    Gràcies per les teves paraules, que comparteixo plenament. Sàpigues que acaba de sortir el meu darrer llibre: "tornar a la natura" que és diàleg sobre tornar a connectar-nos amb la natura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>